On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 28 de novembre del 2014

RUTA MAIA 2014 - 10 - ANTIGUA I GUATEMALA CITY

RUTA MAIA 2014 - 10


Enfilem Antigua a fons i ja hem conegut a l'Alvaro abans que no ens esperàvem, toquen menys de 48 hores en aquesta ciutat, antiga capital del país, que per diverses raons va deixar de ser-ho i són raons que ara no venen al cas, 

Arc de Santa Catalina a Antigua
però que han deixat petja a la gent de la ciutat. 

L'Alvaro i la seva companya ens esperen a la recepció de l'hotel i amb ells sortim a fer un tomb per Antigua. No tenim previst cap passeig en concret, així que ens ensenyen la catedral, l'arc de Santa Catalina i arribem fins a la Merced, on observem que hi tenen un escut amb quatre barres i la creu de Sant Jordi, però caram! no en fem cap fotografia! 

Foto de família
Com comença a fer-se fosc decidim anar a prendre alguna cosa a tocar del convent de Sant Francisco, on diu l'Alvaro que hi ha enterrat l'únic sant centre americà. En el bar terrassa ens fem una foto de família, però com el flaix no és gaire res de l'altre món, ens queda una mica fosca, però ja fa el fet. 

Recolección

A l'endemà el nostre guia particular per un dia es presenta a quarts de deu del matí i comencem el trajecte per la ciutat d'Antigua.

l'Alvaro i jo explicant-nos batalletes

Iniciem la visita pel convent en ruïnes de La Recolección, que durant força temps va ser caserna militar, i on ens diu un conservador que, a part del terratrèmol que el va fer caure, els militars hi van afegir la seva maquinària artillera per què no fos possible la seva reconstrucció.




Antiga entrada a l'església del Convent de la Recolección

Ruïnes i el Roger grimpant

Això sí, el Roger s'ho va passar pipa grimpant pels rocs caiguts del convent.




Seguim el passeig anant fins el convent de les Capuchinas, aquest està restaurat gairebé del tot, tenen alguna cosa una mica en ruïnes, per comparar imagino. 
Un dels claustres del convent





No està de més comentar que dins del convent hi ha dependències municipals, al consistori li cal aprofitar-ho tot, i com ara ja no hi ha monges, doncs això.
L'Alvaro el Roger i el Ferran en una font restaurada















Després de les Caputxines pugem al Cerro de la Cruz, un mirador des d'on es domina tota la Ciutat.

La creu del Cerro de la Cruz i darrera una part d'Antigua
Allí es pot observar l'impressionant domini del Volcà "Agua" sobre la ciutat d'Antigua.

Una altra fotografia de família
Un dels molts convents de la ciutat vist del Cerro de la Cruz
Baixem un altre cop a la Ciutat, i aquest cop ens acostem al convent de San Francisco, on hi ha la tomba (la cinquena) del San "Hermano Pedro de Betancourt". No fem gaires fotos, potser ens hem cremat amb el primer convent i ara estem més eixuts d'inspiració.

Porta nova
Porta vella de San Francisco
Tot seguit anem al Centre Cultural Espanyol, on sols domina el castellà, ignorant els altres idiomes espanyols, com el basc, el gallec o fins el català, però aquesta serà una altra batalla per explicar. 

Això sí, té racons molt bonics com aquests dos de les fotos.


Ja són gairebé les dues del migdia i l'Alvaro ja ens té pensat un lloc per anar a dinar. Després ha de marxar, avui és dilluns i s'ha pres el matí lliure, però a la tarda té compromisos que no pot descartar.
En el nostre amagatall esperant el dinar (Fotografia Álvaro Arrivillaga)
Anem a un lloc on l'entrada sembla que no ens ha d'inspirar gaire confiança, però cal reconèixer que el nostre guia personal se la sap llarga. Passada la recepció, ens endinsem en mig d'un bosc ple d'ocells, cosa que fa feliç al nostre fill, i on cada taula és un petit refugi on dinem en harmonia i pau, explicant-nos secrets literaris i projectes engrescadors que tenim de cara al futur.

L'Alvaro s'acomiada després del dinar, anem fins a l'hotel per fer intercanvi de llibres i ens desitgem molta sort en els nostres futurs, dels que no descartem res, fins a una nova trobada, qui ho sap! 


El carrer de l'hotel a la septima poniente

Ens quedem una estona a l'hotel quan ell ja ha marxat, per refrescar-nos i per tornar a sortir abans de les cinc.


Els carrers d'Antigua estan empedrats i la circulació es fa lenta per als vehicles. cosa que els vianants agraïm.


L'impressionant presència del volcà Agua

















Tornem a la catedral, però abans d'arribar-hi ens aturem en una joieria on comprem uns penjolls de jade negre amb els nostres nawals, el meu és el Kame o Keme, segons on, ho diu d'una o altra manera. 


Una botiga de moda a Antigua, dedicada la imatge al Carles, un escriptor amic
Visitem el museu de la xocolata i caminem una mica pel centre, sense rumb i fascinats per l'imponent presència dels volcans que envolten la ciutat.
Tornem d'hora a l'hotel, demà cal matinar per anar primer a Guatemala City, on recollirem a unes noies valencianes que també van a les ruïnes de Copan.

Dimarts 5 d'agost

Paradeta per esmorzar en el cinturó de la capital



Ens llevem d'hora a l'endemà, gairebé ens enxampa esmorzant el guia. 




Amb tot, arribar a l'hotel de la capital ens porta gairebé dues hores, el cinturó està ple a rebentar.


Avinguda de vehicles per entrar a Guatemala Ciudad


Les formes d'anar en els vehicles no són gaire ortodoxes, però ens apropen, algunes d'elles, a casa amb les sigles d'un club que ens és familiar, però sols són coses curioses que ens dóna la globalització.


I allò que millor podem observar és la seguretat que tenen les empreses, aquest de la foto va quadrar-se en veure que li fèiem la fotografia, ha quedat bé, oi?



Tenim un llarg camí fins a Copan, no volem arribar-hi gaire tard, per fer la visita amb prou llum, però el camí és llarg, i dificultós, però tot arriba!




Demà Copan i Quiriguà.




Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer i una que és de l'Alvaro Arrivillaga.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014

dissabte, 22 de novembre del 2014

RUTA MAIA 2014 - 9 - CHICHICASTENANGO - ANTIGUA GUATEMALA

RUTA MAIA 2014 - 9

Volia tornar a Chichicastenango, en tenia un record emboirat però precís, i no m'ha decebut, és més gran que fa vint anys enrere, el mercat sobrepassa els seus límits naturals, també. Però anem al principi.


Mercat de Chichicastenango des de l'església del "Calvario"
Ens hem llevat a Panajachel ben d'hora, abans de les set, i el transport ha estat puntual. En marxa hem fet algunes fotos del llac i passant Sololà en un sospir penso que també mereixia una visita que ahir no vàrem fer. 
No podem amb tot. 


La fotografia no és bona, però és un document de la velocitat que dúiem. Volcà Toliman des d'un mirador popular.
Abans de les 10 hores ja estem a Chichicastenango, el xofer ens deixa en la part posterior de l'Hotel Santo Tomas, on ens capta un guia local que ens acompanyarà les dues hores llargues que ens passejarà pel mercat turístic del centre de la ciutat. Ens hauria agradat més anar una mica al nostre aire, però el guia ho fa bé, tot i que ens queda el neguit de ser el típic turista que va a la nostra Boqueria a fer fotos. Però és força diferent l'ambient mateix.


Frontal església Santo Tomas


Confrares a la porta de Santo Tomas.















És diumenge i tenim sort, el mercat està a punt de rebentar i a les escales de Santo Tomas ens trobem que uns confrares estan fent una ofrena al Sant.




De fet, no abandonem mai el centre neuràlgic, el mercat i les rodalies més properes,  
A les escales de Santo Tomas





















com el cementiri de colors. 


Cementiri a tocar del mercat de Chichicastenango
El guia ens porta fins a una botiga de màscares, on disfressem al Roger amb un vestit típic que s'utilitza per les festes de la ciutat, amb màscara inclosa.

Aquí dins de la disfressa està el Roger
Sortint de la botiga tornem al Mercat i pugem a l'església del Calvari, dins veiem un sanador maia fent un cerimonial privat... dic privat però allí entren tot de turistes a fer fotos, malgrat el nostre guia ens ha demanat de no fer-ne (?) Obedients, nosaltres no en fem. 


La dona gran del Calvari ens mostra un objecte antic.
Marxant de l'església, una dona gran ens vol vendre una pedra que diu ha trobat a les muntanyes dels voltants. Podria ser cert, i podríem haver-la agafat pel ridícul preu que ens demanava. Però no ho varem fer, semblava de fireta i pintada amb colors estridents. 
Li donem uns quetzals i marxem.

A les escales del Calvari
El guia ens fa la foto de rigor a les escales del Calvari i tot seguit ens endinsem en el mercat més acolorit que et pots trobar per aquestes terres, teniu quatre fotos, n'hi ha més, però tampoc us vull cansar. Comprem records a les botigues que ell ens porta, teles, pedres i records per a la família.

Mirades encreuades de curiositat dins del mercat
Màscares en una de les moltes botigues del mercat

Penjolls o menjar, hi ha de tot i més encara!

Un dels dos jaguars que fan parella (sobre de la mascara rosa) a l'esquerra de la foto, ara el tenim a casa. 
El guia ens acompanya a un restaurant típic on dinem, abans de la una, a las dues hem quedat que ens canviarem de vehicle per anar fins a Antigua.

El  Roger fent amistats (doloroses?)
Abans però entrem a l'hotel Santo Tomas, on tenen un jardí amb música en directe de fons i un assortit d'aus molt ampli. El Roger accepta l'oferiment d'un papagai que vol pujar al seu braç, però l'animal quan se'n cansa li diu adéu amb unes picossades al braç, molt amistós, però es cansa amb facilitat l'animal. El Roger, però, molt feliç dels seus morats!
Arc de Santa Catalina, orgull de la ciutat d'Antigua
Pels tombants de les cinc arribem a Antigua i poc després ja estem encabits a la nostra gran suite de dos pisos. i cinc minuts després ens avisen que el senyor Arrivillaga ens espera a recepció.

Per fi ens coneixem, i ens podem tocar.


Alvaro Arrivillaga i Ferran d'Armengol amb el llibre on comparteixen relats

Demà toca Antigua, de moment això és tot.




Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014



diumenge, 16 de novembre del 2014

RUTA MAIA 2014 - 8 - PANAJACHEL - LLAC ATITLAN (GUATEMALA)

RUTA MAIA 2014 - 8

Dijous 1 d'Agost


Ens tornem a despertar a San Cristobal de las Casas, però avui matinem, a dos quarts de vuit ens recullen i som els primers, però triguem gairebé una hora en localitzar els altres passatgers. Ens toca un viatge llarg avui, mireu el mapa, si ho voleu.

El Llac Atitlan i els seus tres volcans

Una parada en el camí



Comitan
Són les onze passades quan sortint de Comitan i ens aturem a fer un àpat. Ens diu el xofer que ja no pararem fins arribar a la frontera amb Guatemala a La Mesilla. 

Comitan vist del vehicle sense baixar.
Detall de la frontera






Diuen que és la frontera més conflictiva de Centre Amèrica. 


Doncs hi anem sense remei!













Arribem a la frontera a tocar de la una del migdia, allí hem de fer un canvi de vehicle que més aviat sembla que ens transportin un grup de coyotes de la frontera amb els Estats Units. Ens porten a carrer amagat on baixem del transport i anem a peu a passar la frontera, on ens espera un transport que abans de pujar nosaltres ja està ple, és vell, i no sembla gaire segur, però no tenim altre remei que pujar-hi, és part del negoci i no hi ha res més a parlar.



El trajecte mexicà de la jornada s'ha fet etern i no és gaire més llarg que el tros que ens toca fer a Guatemala on hi entrem passada la una, els tràmits duaners han estat lents, i com es pot observar a la foto, el sistema de seguretat per travessar la frontera és molt modern i segur.

La frontera ja dins el nou transport
Fins arribar a Huehuecastenango no ens tornem a aturar, en una benzinera fem un àpat frugal de mitja hora, canviem quetzals en un caixer en el mateix bar i seguim ruta. Són les quatre de la tarda.

Gairebé a les sis i a tocar de Quetzaltenango, en un punt que es diu Quatre Camins baixen cinc dels passatgers que fan una altra ruta. Des d'allí comença una autovia que ens ha de dur fins Pajanachel, no queden gaire més de cent quilòmetres, però es fan eterns. L'autovia no té cap recta més llarga de cent metres i el manejador va a tope, derrapant en els revolts.

Són les set quan entrem a la recepció de l'hotel Regis. Allí recollim els bonus que ens ha deixat l'agència de viatges de Guatemala.

Sortim a fer un tomb pel carrer principal i arribem fins el llac, ja és de nit i ens quedem en un restaurant a tocar de l'aigua, però sopem r+apid, la música del lloc no convida a fer molt llarga l'estada. 
La primera impressió de Pajanachel és la mateixa que hauríem tingut a Bangkok, tuctucs, cables, molta gent, carrers estrets i mal asfaltats, carretons de menjar ràpid a les cantonades. Molta llum i molt de xivarri. 
Un espectacle.

Divendres 2 d'Agost



Un espectacle també quan a l'endemà veiem el llac. Un tal Salvador ens pilla l'accent estranger i ens acompanya fins la barca del seu germà que ens porta a fer un tomb pel llac. 

Vista del llac encara a Panajachel

Damunt la motora del Salvador
Ens convenç, tot i que ja estàvem gairebé convençuts per les nostres investigacions, de visitar Santa Caterina, San Antonio i Santiago Polopo.












Amb un dia més hauríem fet l'altre costat, però anem justets de temps i a la tarda no hi ha prou llum, el llac s'emboira passat el migdia. 








Venedores de camí a la feina
Carregant venedores a Santa Caterina
Santa Caterina és el primer lloc, és d'hora i tot està tranquil, els primers vehicles s'emporten encara les venedores de records a Solola i Panajachel.


A la plaça de l'església a Santa Caterina es venen gelats
Tot seguit marxem cap a San Antonio, comença a veure's moviment de gent, però de turistes no se'n veuen tants, a l'església una noia disfressa a les poques turistes, nacionals la majoria, per fer-se una foto amb les vistes del llac al darrere.
La noia que disfressa la gent està a la nostra dreta, esquerra de la fotografia

Altres venen fruita a les escales del temple

I d'altres s'encaminen cap els vehicles que les han de transportar a la feina
Finalment, i per anar a dinar marisc i peix en una terrassa d'un restaurant de Santiago, el barquer travessa tot el llac, encara encalmat. A Santiago Atitlan també comprem algunes coses, records per a la família principalment i algun detall per decorar l'habitació del Roger. 

Tuc tuc per a transport privat

I aquest són per a transport de llarg recorregut















Quan tornem a pujar a la motora el llac ja està més remogut, triguem més de mitja hora en tornar a Panajachel. Aquell matí, tot parlant amb la gent de l'hotel ens han comentat que tenim aigües termals i que si ens ve de gust, podem fer un bany. Així ja comprenem el per què no tenim aigua freda  a la cambra. Acabem el dia dins d'una banyera d'aigua termal. Ja de nit sopem en el mateix hotel, uns tacos i uns bunyols dolços molt bons.

Una selfie en el bany d'aigües termals, veieu la boira?
Anem a dormir d'hora, demà toca Chichicastenango i arribar fins Antigua, on ens esperen noves emocions. I també farem coneixença amb l'Alvaro... que no us en he parlat? doncs demà el coneixereu.

A San Antonio fotografiant el llac Atitlan i els tres volcans; Atitlan, Toliman i San Pedro, per aquest mateix ordre.


Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic / Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014


Terrassa.net