On tenim la lluna ara? i el sol!

dijous, 27 d’agost del 2015

VIATGE AL PERÚ 2015 - I - DE MIRAFLORES (LIMA) A PARACAS I ILLES BALLESTAS

Un bon viatge té les seves recompenses, frustracions, victòries, i secrets que vas descobrint amb el pas dels dies.

I tot viatge comença amb un primer pas, vaig llegir fa molt de temps en una targeta que corria per casa dels pares. Arribar fins El Perú demana alguna cosa més. Comencem doncs aquesta aventura peruana.

Riu amazònic a vista d'avió
Arribant al destí, el mateix llarg vol amb escala a París ens va dur a visualitzar imatges magnífiques, malgrat la resolució de la que us deixem no sigui la millor. Ja era el capvespre i el sol començava a fer-se fonedís quan ens apropàvem a Lima. L'allotjament a l'hotel de Miraflores va ser ja avançada la nit,

Detall de la Plaça Kennedy de Miraflores
Al matí no ens hi estem molta estona a Miraflores, a la mateixa plaça del Parc Kennedy agafem un taxi que per 30 soles ens porta fins la plaça d'armes de Lima.
Be, de fet ens deixa en el convent de Sant Francesc, on ens indica que seria una bona visita les Catacumbes que hi ha sota del convent, però tenim el temps just, hem de tornar abans de la una a l'hotel, on ens recolliran per anar fins Paracas, així que ho deixem estar i enfilem el carrer passant per l'antiga estació dels ferrocarrils peruans, l'estació de Desamparados que ara és la Casa de la Literatura Peruana.

Antiga estació de Desamparados, dels ferrocarrils peruans
Però no estem de sort, avui estan preparant la festa de demà i de demà passat 28 de juliol, dia de la Independència peruana. Així que ens hem de conformar en veure l'espai de fora estant.

Palau del Govern
La cosa no millora, tot el centre està infestat de militars assajant la desfilada, de televisions preparant-se per la retransmissió dels actes del dia 28 i de la policia de torn vigilant que la gent es comporti d'una manera civilitzada.
Clixem un local on dinar més tard, a les dotze es fa el canvi de guàrdia en el Palau del Govern i volem estar en bona disposició per la seva observació.


Detall de la Plaça de Armas amb el Cerro de la Cruz al fons
Voltant la plaça de Armas ens trobem amb la llibreria "El Virrey", just darrera del Palau Municipal de Lima, us deixo l'enllaç per localitzar-la. Allí vaig veure el llibre del David Roas, "Bienvenidos a Incaland", una sàtira molt lúcida però delirant d'un viatge al Perú que l'autor va "patir". Un llibre recomanable de llegir si has de viatjar al Perú, i si no ho fas, també és recomanable de llegir.

A la Llibreria el Virrey
Seguim fent tombs pel centre de Lima i arribem fins la plaça Sanmartin, un dels herois de la independència del Perú. No està gaire lluny, però tampoc podem anar gaire més enllà i poc abans de l'hora establerta pel canvi de guàrdia, ens enfilem en una terrassa que abans hem observat.

Plaça Sanmartin
Dinem cebiche i altres delicies tot regat amb Cusquenya i Pisco Sour, mentre els militars del Palau del Govern fan el seu espectacle, ens toquen bona música entre acte i acte. I quan ja va sent l'hora anem a buscar al taxista, ens ha dit que ens esperava en el mateix lloc per dur-nos a l'hotel per trenta soles més. Després sabrem que no calia pagar tant, però ja era tard.

A la terrassa fent l'àpat

Catedral de Lima
No ho he comentat, però tampoc es podia entrar a la catedral de Lima, també estava tancada pels ditjosos assajos del dia "D". Ens espera el passeig amb els bussos regulars "Cruz del Sur", molt còmodes per cert, si sols cal fer quatre hores de passeig.


Camí de Paracas, on hi arribem cap a les sis de la tarda, tant ens podem trobar costes salvatges com cartells també un xic salvatges, que ens provoquen alguna cosa més que esgarrifances... 


Ja és fosc quan sortim a fer gana estirant les cames, de fet no estem gaire lluny del port que demà ens durà a les illes Ballestas. En el petit port podem observar un grup de pelicans fent el sopar.

Pelicans a Paracas
A l'endemà ens recullen a nosaltres i un altre grup de catalans en un hotel proper. Dos d'ells també viuen a Terrassa actualment, però d'això ens enterarem més tard, així com de altres detalls.



Els pelicans són els amos de la petita platja on els pescadors amarren les seves embarcacions, i són una de les principals atraccions del poble.

El Roger fent saltar un pelicà, tot llençant u tros de peix (un parell de soles)



Després de que gairebé ens deixen a terra, per una petita errada del guia de torn que ens oblidava (sic). Encara sort de la gent que hem conegut avui que li han dit que estàvem arribant, ja que ens veien venir pel passeig de mar. El guia ja marxava, segurament perquè encara no li havíem pagat el bitllet, que de fet no calia, ja estava inclòs, però com no dúiem els bauchers a sobre no ho teniem clar, i abans que abandonar, paguem. 

El canelobre
Ja a la barca, la primera cosa que ens ensenyen és el Canelobre, estranya figura dibuixada en el terra de la Península de Paracas. Hi ha moltes teories de què vol dir aquest dibuix, i tampoc no se sap amb certesa la seva antiguitat, però també diuen que és del temps de la invasió castellana. (Ells en diuen invasió, no conquesta.) De fet, té tota la simbologia maçònica, i ja ben podria ser que el Pizarro ho fos, no m'he preocupat d'investigar-ho, ho deixo per a d'altres nivells de la literatura personal.

Feia un vent ben fresc a la barca, ben fresc!
I arribar a les illes Ballestas és tot un espectacle, aquí ja no us dic res més, sols que gaudiu d'una petita mostra fotogràfica de la fauna que hi viu, entre pingüins de Humboldt, pelicans peruans, llops marins, piqueros, cormorans, zarzillos... també ens va semblar veure algun dofí, ells en diuen "bufeo", però  no ha quedat retratat, es deixen veure poc, i per alguna cosa ha de ser, no cal entrar en detalls, però la pesca és una economia important en aquestes aigües.

...
Des d'aquí es carreguen els vaixells amb l'adob que recullen.




Illes Ballestas

Pingüins de Humboldt

Llops marins

Pelicans

Zarzillos

Tots aquests puntets són en la seva majoria Piqueros




No es pot deixar de parlar de la importància que tenen aquestes illes pel Perú, motiu d'una guerra cruenta amb Xile, els seus veïns del sud, amb qui encara es conserva una certa recança. El motiu? les deposicions dels ocells és un adob molt preuat i bàsic per a la agricultura local que crea una generació de recursos econòmics important per a tot el Perú.


Ben aviat us parlaré d'ICA I NAZCA, la següent etapa del viatge.

Terrassa, agost 2015

Totes les imatges són del Roger, l'Empar i el Ferran,  la seva utilització és lliure, sempre que s'esmenti la seva autoria, que està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons.

Terrassa.net