On tenim la lluna ara? i el sol!

dilluns, 16 de gener del 2012

Company del vent, Abbas Kiarostami


Hi ha llibres que arriben a les mans per atzar, o que ni tan sols hom recorda com se’ls ha trobat. Cercava, potser, un altre autor en una llarg prestatge i vaig topar amb el seu nom: Kiarostami, que en aquell moment només relacionava amb el cinema i la fotografia. “Compañero del viento” d’Abbas Kiarostami és un recull de poemes breus del gran director de cinema iranià. 

El do de la brevetat de l’anomenat haikú al Japó, kosuk a Turquia, sach’ a l’Aràbia prehislàmica o josravani a Iran, és la forma poètica més subtil i suggeridora, aquella que compacta concepte i imatge en un tot tridimensional, immers en la contemplació més silent, mostrant una connexió profunda entre l'home i la natura. Hi ha llibres que són una troballa esplèndida i persones que tenen l’habilitat, el talent, de transformar en bellesa tot el que toquen. 



Aquí teniu alguns dels josravani d’Abbas Kiarostami.


Somni de massacre d’ocellets
sobre un coixí de plomes

*

Una dona es desperta
sense esperar ja carícies
al costat d’un home adormit

*

Res
no podem fer
quan el cel
té la intenció de ploure

*

Pensant-ho bé
no entenc
la raó de les durícies
en les mans de qui té les mans buides

*

L’abella
s’embriaga
amb el perfum d’una flor desconeguda

*

El desmai plorador
l’alt xiprer
un veí entristit
en l’horabaixa de tardor

*

Crido
sobre una profunda vall
tot esperant el tornaveu


Abbas Kiarostami
Traducció al castellà: Clara Janés i Ahmad Taherí
(Traducció al català: Empar Sáez)



dilluns, 9 de gener del 2012

Óssip Mandelstam, Armènia en prosa i vers



Per començar us ofereixo un tast de la seva prosa, l’impuls esplendorós de les paraules del gran poeta rus, Óssip Mandelstam.

“Miris on miris, als ulls els falta sal. Caces formes i colors i tot és pa d’àngel. Així és Armènia.”


Fascinat per la idea d’Armènia, del seu passat clàssic, també com a civilització bressol del cristianisme, i atret pels paral·lelismes que establia amb Judea, Mandelstam fa un viatge a aquelles terres entre els mesos de maig i octubre de 1930. En aquest llibre, “Armènia en prosa i vers”, trobem les obres que escriu en tornar de la seva visita al país; en descriu els paisatges, el caràcter de la gent, ens parla de la llengua...; tothora de fora estant, amb una immensa empatia.


“L’any passat mateix, durant la meva estada a l’illa de Sevan, a Armènia, tot passejant entre l’herba que m’arribava a la cintura, vaig poder admirar la foguera escandalosa de les roselles. Falsos distintius de cotilló, brillants fins al punt de provocar dolor quirúrgic, aquestes papallones incandescents de boca buida, grosses, massa grosses per al nostre planeta, creixen al capdamunt de fatigoses tiges peludes.
Vaig envejar els nens, que sortien, lleugers, a caçar ales de rosella entre l’herba. T’ajups un cop, un altre... I ja tens foc a la mà, com si un ferrer t’hagués deixat en préstec unes brases.”


L’extremada bellesa de la paraula, l’harmonia entre pensament racional i lirisme àvid, la composició equilibrada del conjunt, fan d’aquest llibre una obra mestra. Us en deixo un darrer fragment:


“Una salamandra no té cap sospita de les taques negres i grogues que du a l’esquena. Ni se li acut que aquestes marques se situen en dues cadenetes, o bé es fonen en un sol caminet seguit, segons la humitat de la sorra o si els colors de l’empaperat del terrari són vius i alegres o fúnebres.
Però la salamandra pensant –l’home– mira d’endevinar el temps que farà demà per tal de poder determinar per ell mateix els seus colors.”


Quan Mandelstam s’acomiada d’Armènia, encara té la intenció de tornar-hi, però quelcom el va far dir:

Ja no et veuré mai més,
cel miop d’Armènia.


El 1934 és detingut i desterrat al desert gelat de Sibèria. Óssip Mandelstam és una de les nombroses víctimes de la brutal repressió cultural i artística practicada pel règim d’Stalin. Mor el desembre de 1938 en un camp de presoners de la Unió Soviètica.



No ens podem pas queixar. Aquest és l’únic país que respecta la poesia: maten per ella. En cap altre lloc passa... Óssip Mandelstam


Armènia en prosa i en vers
Òssip Mandelstam
Edició, traducció i notes d'Helena Vidal
Poesia dels Quaderns Crema

dilluns, 2 de gener del 2012

LO CANTICH - METONÍMIA

Acabat l'any 2011, la revista digital de poesia LO CANTICH ens presenta el seu número 12, i el nostre bloc hi està molt relacionat.

La portada és de la nostra neboda Xènia d'Armengol i Rosich, i el poema, que va ser escrit per a la Marató de tv3, és de l'Empar.

Voldríem, amb aquest post, demanar que aquest any 2012 ens sigui a tots venturós, i que la senzillesa que respira aquest dibuix ens embolcalli en els quefers de cada dia, a tots nosaltres, amics, família, veïns... a tots en general, que el món és molt petit, i tots hi estem connectats.

Us deixo amb la imatge de la Xènia i les paraules de l'Empar. 

Bon any a tots!


Portada de "LO CÂNTICH" dibuix de Xènia d'Armengol


M'hi arrelo a pedaços,
m'aferro al teu cos de fusta,
assedegada xuclo l'aire.
Reprenem juntes el crit
damunt les despulles
amb les ales enceses
de llum i de temps.

Empar Sáez

Terrassa.net