On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 1 de febrer del 2015

RUTA MAIA 2014 - 14 - TULUM, PLATJA PARAISO, FI DE VIATGE

RUTA MAIA 2014 - 14

TULUM I PLATJA PARADÍS


La cosa és que arribem a Chetumal i no fem cap foto, ni sortim a fer un tomb, sopem a l'hotel. Demà ben d'hora anirem cap a Tulum. 



El primer dia a Tulum el passem entre la platja de l'hotel i el poble on hi anem a mitja tarda per acabar de fer compres. 

Cabanes de l'hotel "Los Lirios" a tocar del mar.



Passeig de mare i fill per la platja

I capbussada a la platja del Carib, una mica remoguda l'aigua.




11 d'agost



I a l'endemà, últim dia sencer a Mèxic i centre Amèrica en general, el dia el dividim en dues etapes. Matí arqueològic a les ruïnes de Tulum, amb calma i sense presses i després...



Preparats per la platja! i primer gaudint Tulum!

Al fons la punta de platja paradís


Impossible una foto sense gent??


Algunes vegades sí!! sense gent en primer pla.


La serena mirada del pas del temps

Iguana vigilant el mar

Platja menuda de Tulum

...fem via fins a la platja, on ens banyem, passegem, dinem sota les palmeres de la platja Paradís, i els seus voltants. 

Empar a la palmera borratxa...

Ferran a la mateixa palmera...

i a la fi, el Roger també va fer el posat a la palmera
Tulum de la platja estant

Tulum vigilant el verd maragda del mar.

Ulls tancats, però cares de felicitat!! a Platja Paradís.
I fins que comença a baixar el sol perillosament cap a l'horitzó, cosa que el núvols no ens permeten captar directament. Sota amenaça de pluja tornem a l'hotel, i és un ruixat allò que cau just quan arribem al sopar, l'últim que fem a Mèxic enguany.

Una cosa curiosa ens va passar anant al restaurant; una ombra va travessar un dels carrerons que ens porten al menjador, encara avui no estem d'acord, si era un gat esperitat o un mico aranya, o potser algun altre animal, no ho sabem, era fosc i no es veia gaire més enllà de quinze passes.

Última nit, de lluna plena... després del ruixat tot sopant.
dia 12 d'agost a Mèxic.

El dia de la partença s'acomiada trist, ens fa un ruixat mentre esmorzem, després surt el sol, i fem les últimes fotos el Roger i jo a la platja, i quan ja marxem amb el transport que ens ha de dur a l'aeroport, ens comença a ploure un altre cop .


Plou mentre esmorzem
I en marxar torna a ploure
Restaurant de l'hotel "Los Lirios"
La platja de "Los Lirios" després del ruixat matiner, última imatge del viatge.

Dia 13 d'agost, a casa.

Arribem al Prat i un taxista molt engrescat ens acompanya a casa, a la nostra Terrassa. Ara toca veure com han arribat les bosses (una violada i registrada pels duaners nord americans) i nosaltres, que d'entrada estem sencers. Ha estat un viatge genial i hem tornat farcits d'imatges engrescadores i més de dues mil fotografies, i algunes estan en aquestes entrades que avui finalitzen
.

Ara toquen un parell d'apunts:

1) No puc deixar d'aconsellar un llibre, que si l'hauria llegit abans de marxar, potser m'hauria ajudat a triar millor algun trajecte: "Volcanes dormidos", signat a quatre mans per la Rosa Regàs i Pedro Molina Temboury, editat per Edicions B.


Pot discrepar un viatger empedreït pel tractament del llibre, però els autors, en tenir un cert reconeixement social, no es queden en la sola explicació de llocs i fets, entren a valorar altres aspectes i t'ofereixen l'opinió de personatges locals reconeguts. Es pot trobar a les biblioteques i pot ser una eina interessant de consulta, així que, si penseu anar per Centre Amèrica, i més si és el primer cop, és una opció el fet de llegir-lo.

2) I per tancar les entrades no està de més recordar a qui ens ho ha organitzat tot des de Barcelona, el Pere Isern, de l'agència de viatges Èxode, salvant el primer dia a TxiTxen Itzà, dirigit per l'agència mexicana, tota la resta del viatge ha sortit rodó, amb algun ensurt petit. L'Indy Johns es faria un fart de riure de les nostres mínimes aventures, però a nosaltres ens han omplert, i les recordarem sempre. Són aquells detalls que formen part del viatge i que sense ells res no hauria tingut la mateixa gràcia; com les aranyes a la dutxa, o les cagades dels micos caient de l'arbre quan tu passes per sota, o els camperols que tallen una carretera amb una fusta plena de claus i et cobren per retirar la fusta, o una ombra travessant esperitada un camí que ens duia al restaurant. I la vista de tot allò tan preciós que la natura ens ha guardat sota la selva. En un viatge sempre hi ha coses millorables, però en això cal acceptar la pròpia responsabilitat. A banda de l'ajut que puguis obtenir dels profesionals, quan viatges amb un cert grau d'autonomia, buscant evitar els grans grups de turistes, cal preparar-los amb calma i coneixement, on els petits detalls són importants. Un de banal, potser i si ho voleu, però si es pogués evitar passar per Miami, s'evitaria.

I per tancar del tot...

Ens queda un regust agradós que demana un altre viatge a Guatemala, el Mirador és un destí que no voldria perdre'm, però ara no és el moment. Això em demostra que ens hem quedat amb gana de més viatge, però enguany canviarem l'horitzó i si la cosa no es torça, aquest 2015 enfilarem cap a Àsia, prepara't Pere!



Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.
Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic - Agost 2014

Hem viatjat el Roger d'Armengol, Empar Sáez i Ferran d'Armengol
Hem conegut a l'Alvaro Arrivillaga i a la Marisela, tot un plaer!
I un altre cop agrair la col·laboració del Pere Isern i tot l'equip.

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, febrer 2015

Terrassa.net