On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 16 de novembre del 2014

RUTA MAIA 2014 - 8 - PANAJACHEL - LLAC ATITLAN (GUATEMALA)

RUTA MAIA 2014 - 8

Dijous 1 d'Agost


Ens tornem a despertar a San Cristobal de las Casas, però avui matinem, a dos quarts de vuit ens recullen i som els primers, però triguem gairebé una hora en localitzar els altres passatgers. Ens toca un viatge llarg avui, mireu el mapa, si ho voleu.

El Llac Atitlan i els seus tres volcans

Una parada en el camí



Comitan
Són les onze passades quan sortint de Comitan i ens aturem a fer un àpat. Ens diu el xofer que ja no pararem fins arribar a la frontera amb Guatemala a La Mesilla. 

Comitan vist del vehicle sense baixar.
Detall de la frontera






Diuen que és la frontera més conflictiva de Centre Amèrica. 


Doncs hi anem sense remei!













Arribem a la frontera a tocar de la una del migdia, allí hem de fer un canvi de vehicle que més aviat sembla que ens transportin un grup de coyotes de la frontera amb els Estats Units. Ens porten a carrer amagat on baixem del transport i anem a peu a passar la frontera, on ens espera un transport que abans de pujar nosaltres ja està ple, és vell, i no sembla gaire segur, però no tenim altre remei que pujar-hi, és part del negoci i no hi ha res més a parlar.



El trajecte mexicà de la jornada s'ha fet etern i no és gaire més llarg que el tros que ens toca fer a Guatemala on hi entrem passada la una, els tràmits duaners han estat lents, i com es pot observar a la foto, el sistema de seguretat per travessar la frontera és molt modern i segur.

La frontera ja dins el nou transport
Fins arribar a Huehuecastenango no ens tornem a aturar, en una benzinera fem un àpat frugal de mitja hora, canviem quetzals en un caixer en el mateix bar i seguim ruta. Són les quatre de la tarda.

Gairebé a les sis i a tocar de Quetzaltenango, en un punt que es diu Quatre Camins baixen cinc dels passatgers que fan una altra ruta. Des d'allí comença una autovia que ens ha de dur fins Pajanachel, no queden gaire més de cent quilòmetres, però es fan eterns. L'autovia no té cap recta més llarga de cent metres i el manejador va a tope, derrapant en els revolts.

Són les set quan entrem a la recepció de l'hotel Regis. Allí recollim els bonus que ens ha deixat l'agència de viatges de Guatemala.

Sortim a fer un tomb pel carrer principal i arribem fins el llac, ja és de nit i ens quedem en un restaurant a tocar de l'aigua, però sopem r+apid, la música del lloc no convida a fer molt llarga l'estada. 
La primera impressió de Pajanachel és la mateixa que hauríem tingut a Bangkok, tuctucs, cables, molta gent, carrers estrets i mal asfaltats, carretons de menjar ràpid a les cantonades. Molta llum i molt de xivarri. 
Un espectacle.

Divendres 2 d'Agost



Un espectacle també quan a l'endemà veiem el llac. Un tal Salvador ens pilla l'accent estranger i ens acompanya fins la barca del seu germà que ens porta a fer un tomb pel llac. 

Vista del llac encara a Panajachel

Damunt la motora del Salvador
Ens convenç, tot i que ja estàvem gairebé convençuts per les nostres investigacions, de visitar Santa Caterina, San Antonio i Santiago Polopo.












Amb un dia més hauríem fet l'altre costat, però anem justets de temps i a la tarda no hi ha prou llum, el llac s'emboira passat el migdia. 








Venedores de camí a la feina
Carregant venedores a Santa Caterina
Santa Caterina és el primer lloc, és d'hora i tot està tranquil, els primers vehicles s'emporten encara les venedores de records a Solola i Panajachel.


A la plaça de l'església a Santa Caterina es venen gelats
Tot seguit marxem cap a San Antonio, comença a veure's moviment de gent, però de turistes no se'n veuen tants, a l'església una noia disfressa a les poques turistes, nacionals la majoria, per fer-se una foto amb les vistes del llac al darrere.
La noia que disfressa la gent està a la nostra dreta, esquerra de la fotografia

Altres venen fruita a les escales del temple

I d'altres s'encaminen cap els vehicles que les han de transportar a la feina
Finalment, i per anar a dinar marisc i peix en una terrassa d'un restaurant de Santiago, el barquer travessa tot el llac, encara encalmat. A Santiago Atitlan també comprem algunes coses, records per a la família principalment i algun detall per decorar l'habitació del Roger. 

Tuc tuc per a transport privat

I aquest són per a transport de llarg recorregut















Quan tornem a pujar a la motora el llac ja està més remogut, triguem més de mitja hora en tornar a Panajachel. Aquell matí, tot parlant amb la gent de l'hotel ens han comentat que tenim aigües termals i que si ens ve de gust, podem fer un bany. Així ja comprenem el per què no tenim aigua freda  a la cambra. Acabem el dia dins d'una banyera d'aigua termal. Ja de nit sopem en el mateix hotel, uns tacos i uns bunyols dolços molt bons.

Una selfie en el bany d'aigües termals, veieu la boira?
Anem a dormir d'hora, demà toca Chichicastenango i arribar fins Antigua, on ens esperen noves emocions. I també farem coneixença amb l'Alvaro... que no us en he parlat? doncs demà el coneixereu.

A San Antonio fotografiant el llac Atitlan i els tres volcans; Atitlan, Toliman i San Pedro, per aquest mateix ordre.


Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic / Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014


Terrassa.net