On tenim la lluna ara? i el sol!

dimecres, 9 de juny de 2010

CASSERRES POÈTIC 2010



III CASSERRES POÈTIC 2010

El passat dia cinc vàren començar els recitals poètics de Sant Pere de Casserres, que es realitzaran durant tres caps de setmana d’aquest més de juny.



Ens situarem:
Sant Pere de Casserres, Les Masies de Roda. Quan un es pensa que el Parador Nacional de Vic és l’última edificació de la carretera, a mà esquerra puja un camí, a voltes tancat, que ens mena fins el monestir de Sant Pere de Casserres. Abans d’arribar-hi, però, hem de deixar els vehicles a escassos cinc minuts a peu del Monestir, però la curta caminada paga la pena de fer. L’aire és suau, i passades les sis el sol ja ha deixat d’escalfar-nos el cos. Tot caminant a la vora del riu, podem gaudir de les imatges ofertes per les acaballes de l’Embassament de Sau que envolten les fronteres naturals de l’edifici mil·lenari de Sant Pere, ara restaurat, i com sempre, amb diversitat d’opinions de com ha quedat. Ningú mai ho troba com ho recordava.


Com si fos mut

Com si fos mut qui et parla en silenci
camines sol a imatge dels teus passos;
la veu roent travessa el cor dels altres,
no pas el teu, efímer a tot tacte.
...
Si voleu veure les fotos encadenades, pitgeu aquest enllaç i us durà a l'Slideshow fotogràfic de la festa literària.




És tard?

Allò que mai et vaig dir, el que et vaig plorar,
Sentiments empassats en absolut desordre,
...
És tard per reviure junts tot el que ens vam perdre?

L’osonenc Josep Checa va presentar el recital que iniciava el cicle de poesia de Casserres. Cinc eren els autors i autores que varen presentar-nos un ventall de poemes personals, íntims, mundans, onírics i satírics. De tot en poc més d’hora i mitja d’un recital amè i ben travat i dins d’un espai, el claustre del Monestir, fresc i acollidor, tots ells van estar ben acompanyats musicalment i a la guitarra i veu per Lluís Toran i Lídia Colldelram.
Bruna Generoso, va obrir el foc i ens va llegir part d’un poemari titulat “Colors a l’aigua” i que ha guanyat el 6e certamen Pacte de Sant Sebastià. Una poesia que cerca en el dubte de les paraules fins a descobrir-se en mots íntims, sensual i eròtics, fins un poema dedicat a la llibertat d’una gosa; la Nina, o a una lletra l’H.
Jordi Buxaderas, ens endinsava en la seva “Ciutat dels Sants” amb poemes satírics, urbans i eròtics on dominen les dones malèfiques i les històries més irreals. La seva posta en escena va ser la més original i trencadora.
Laura Ropero, ens llegia un recull dels seus poemes penjats a la pàgina de relats en català, amb la seva veu clara i potent, recitant una poesia inquieta i intimista, amb qüestions sense resposta que demanaven obrir portes potser mal tancades.
Gabriel Salvans, amb la seva veu personal i atractiva que acompanya amb una gesticulació acurada i mesurada per a cada mot, ens va recitar alguns dels seus “Cent sonets sol solet”, mostrant-nos els neguits de la vida, poemes que ens parlen de paraules badades i amb finals d’una potència agraïda.
Enric Torras. De parla segura i decidida, ens endinsa per una poesia que ens vol convèncer, i ho fa amb arguments evidents i ben rimats, presentant-nos també poemes d’una fina ironia força interessant des de punts de vista sobre l’amor ben diversos.

Ciutat dels Sants
 
... Tenia un cor molt gran, però estava massa intoxicat i us feia mal; me’l vaig haver d’arrencar per treure tota la culpa. La meva llengua va tallar el nostre lligam per sempre, entre pinta llavis de frivolitat i cigarretes d’embolicar rumors... 


Menys en Gabriel, tots ells publiquen regularment els seus treballs a la pàgina Relatsencatalà.cat
Els grajectes vitals de cada un d’ells són força diversos. La Bruna ha acabat estudis aquest any, el Jordi fa d’advocat, la Laura és mestra, en Gabriel és fotògraf i l’Enric és filòleg i ocasionalment organitzador de tallers poètics.


Els propers dissabtes 12 i 19 de Juny segueix la proposta poètica dins l’espai del Monestir de Sant Pere de Casserres, si amplieu la foto del programa podreu observar l’horari i participants dels actes poètics preparats.




...gaudir la vida
és escoltar el cor...




Enric Torras
El recital va acabar amb un sopar al poble de Tavèrnoles, amb els participants del recital i alguns dels acompanyants que havíem fet de públic, així com algun afegit d’última hora. Els horaris laborals no sempre ens ajuden a poder gaudir de tot l’espectacle i ens hem de conformar amb poder compartir la taula amb els satisfets poetes, dins d’una conversa plena de caliu i bones paraules, rimades, o no.
Esperem tornar-hi aviat.



Sonet 100 Sant Martí xic

... Aquí m’hi ha dut la poesia, gosa
i toca el cel amb la punta dels dits,
diu el poeta, somia en cada solc
del vers qui ets a la fotografia, ...
Gabriel Salvans






Amics poetes

2 comentaris:

Bruna ha dit...

És impressionant, està plena de detalls, sens dubte la millor fotografia del recital. M'ha encantat, uff, moltíssimes gràcies!!!

Enrik ha dit...

quina forma tant completa d'explicar la diada! gràcies per aportar una crònica tant personalitzada!
Enric

Terrassa.net