On tenim la lluna ara? i el sol!

dimarts, 28 de setembre del 2010

L'ALBADA DE LABORDETA

Adiós a los que se quedan
y a los que se van también.

                                    Albada, J.A Labordeta

Foto: Imatge trobada a internet

Retenen l’escalfor dels llavis
les paraules que van ser dites,
l’empenta ferma del vent,
el so nítid de les campanes altives.
Retenen també l’aroma humil
de la terra, el mormol del riuet
i el calfred que recorre l’aigua
de la congesta. Retrona el pas
rebec de les paraules en l’albada 
dels pobles –un cant no es marceix–
resta perenne, com l’empremta
tèbia del so pels caminois de l’aire.

Empar Sáez, 27-09-2010



Labordeta

Trèmula veu,
que vares cantar al poble,
a la Terra i als rius.
Trèmula veu,
que vares caminar
per viaranys i senders,
amb la guitarra als dits,
i les cançons eixint del pit.
Trèmula veu,
que t’has quedat
amb nosaltres,
i has deixat el cos, descansant,
a l’abrigall del temps,
i dels nostres records.

Et seguirem cercant,
en el teu crit,
en el teu cant,
en la pols del camí.
Ets un clam a destemps,
un exabrupte aïrat
el teu epitafi.

Ferran d'Armengol 26/09/2010


A relatsencatalà, el company rnbonet va proposar aquesta cançó pel Melorepte num 120, en record i homenatge al cantautor aragonès.

dijous, 23 de setembre del 2010

L’espill de l’orb, de Francesc Arnau


Llegir el llibre d’un company i amic de versos és quelcom especial. L’antologia poètica del Francesc Arnau Chinchilla me la vaig trobar un dia a la bústia (com n’és d’agradable rebre un llibre per aquest mitjà...). És bonic tenir entre les mans allò que ha estat confegit amb molta cura per l’autor: ell mateix n’ha triat els poemes, ha fet la selecció d’imatges de la portada i les il·lustracions que acompanyen alguna de les poesies. El pròleg, magnífic, d’en Vicent Alonso, ens parla de paisatges i d’emocions compartides, de l’aroma i els records d’un poble de València, Godella, i d’un futur d’esperances.

Estructurat en quatre parts, el llibre fa un recorregut per l’obra del poeta, de formació autodidacta, que considera a Vicent Andrés Estellés el seu veritable mestre, a qui ret homenatge en aquesta obra antològica.

Els poemes que conformen la primera part, “Aürts de cec”, són lluny del significat del títol que els auna; corresponen a les creacions de la primera etapa de l’autor on trobem exemples de poesia de gran qualitat. La segona part, “La veu de les imatges”, m’ha fet recordar una activitat compartida a Relats en Català, la participació als Reptes Poètics, on a través d’una obra d’art de diferents disciplines (pintura, escultura, o fotografia...) els participants fan poesia escrita; és el diàleg de l’art de la imatge i la paraula, un exercici molt enriquidor i pel qual els incondicionals sentim una especial estima. Algunes imatges corresponen a una època en la qual jo no hi participava encara, de fet, ni tan sols escrivia, però he reconegut moltes d’altres (quan ja n’era una participant assídua) i alguns dels poemes que formaven part d’aquest “joc” creatiu, interessantíssim al meu entedre. En “La síntesi del vers” ens atansa a un recull de Haikús, disciplina que Arnau cultiva amb exemples molt reeixits, d’una bellesa intacta, i que també publica al seu bloc “L’espill de l’orb” en la secció setmanal “Haikús del diumenge”. Finalment, en la darrera part, i de la qual pren nom el llibre, llegim els poemes més madurs, aquells que ens deixen una empremta més profunda; hi són molts dels temes que recorren la seva obra: evocacions de la infantesa, respecte al paisatge, a la natura, desig d’una societat més humana, més justa, la reivindicació de la llengua, l’amor, la passió carnal, la mort... en tots i cada un dels temes he trobat uns versos intensos i emotius, d’esplèndida factura.



MEMÒRIA


El ganivet trencat, ratat i rovellat
que brandava ma mare amb les mans tremolant
m’ha portat al record la memòria d’un temps
quan notàvem al nas la flaire de les festes.
Llavors un vent de plomes de pollastre escaldat
habitava els racons del corral llarg i obscur,
la foscúria profunda de les cases humils!

Una gelor de marbre lapidària i humida
pujava per les cames com formigues pels arbres.
Una suor de fang d’atifells de museu
relliscava pel tòs com la molsa pels marges.
Una suor antiga de cànters i de gerres,
de la font del mercat i el vi de la taverna,
amarava les mans dels polzes als menuells.

La pallissa de fusta, amagatall dels gats,
escenari dels jocs de la nostra infantesa,
parlaria per mi amb la veu dels corcons.
Parlaria també del soroll de les traques,
del perfum del gesmil, la sentor de l’estable
d’allò que ens fa tan vells als ulls de qui ens escolta.

I encara som tan joves, que...
el record dels absents m’eriçona la pell!


Francesc Arnau Chinchilla, “L’espill de l’orb”, 2010.

diumenge, 19 de setembre del 2010

MARIA BARBAL - PREMI TRAJECTÒRIA 2010

MARIA BARBAL, PREMI TRAJECTÒRIA 2010.

 Foto: Ferran d'Armengol - La Maria Barbal en una xerrada, tot parlant dels seus llibres.

Aquest dimarts passat, dia catorze de setembre, i durant la Setmana del Llibre Català, la Maria Barbal ha rebut el Premi Trajectòria, guardó que s’atorga tots els anys des de 1997, pels organitzadors de la Setmana, que enguany s’ha instal·lat i celebrat al Parc de la Ciutadella a Barcelona. També hi ha actes a Girona, Lleida i Sant Cugat, en diferents dies dins de la setmana.

No és cap  noticia d’última hora, però volíem fer la nostra personal felicitació a l’escriptora trempolina, pel guardó rebut, per la seva bonhomia i tracte personal, així com per la seva trajectòria literària en tot un seguit de llibres que us relaciono en la seva bibliografia.


Bibliografia:
Novel·la
  •  Pedra de tartera. Barcelona: Laia, 1985.
  •  Mel i metzines. Barcelona: La Magrana, 1990.
  •  Càmfora. Barcelona: La Magrana, 1992.
  •  Escrivia cartes al cel. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1996.
  •  Carrer Bolívia. Barcelona: Edicions 62, 1999.
  •  Cicle de Pallars. Barcelona: La Magrana, 2002.
  •  Bella edat. Barcelona: Edicions 62, 2003.
  •  País íntim. Barcelona: Columna, 2005.
  •  Emma. Barcelona: Columna, 2008.
Prosa
  • Camins de quietud: Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu. Barcelona: Edicions 62, 2001.
Narrativa breu
  •  La mort de Teresa. Barcelona: Empúries, 1986.
  •  Pampallugues. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991.
  •  Ulleres de sol. Barcelona: La Magrana, 1994; Barcelona: Columna, 2008.
  •  Bari. Barcelona: La Magrana, 1998.
  •  La pressa del temps. Barcelona: Columna, 2010.
Infantil i Juvenil
  •  Des de la gàbia. Madrid: Edelvives, 1992.
  •  Espaguetti Miu. Barcelona: La Magrana, 1995; Barcelona: Barcanova, 2008
Teatre
  • L'helicòpter. Barcelona: Edicions 62, 2000.

Foto: extreta de la pàgina de la Setmana del Llibre en Català

Com ja he dit més amunt, aquests premis s’atorguen anualment  a un professional del món de la cultura Catalana i tot seguit us els relaciono. 

·        ****"Premiats en les anteriors edicions"****
·         1997 - Avel·lí Artís Gener "Tísner"
1998 - Lluís Milla
1999 - Josep M. Espinàs
2000 - Miquel Martí i Pol
2001 - Maria-Antònia Oliver
2002 - Josep Vallverdú
2003 - Teresa Pàmies
2004 - Josep M. Castellet
2005 - Roser Capdevila
2006 - Emili Teixidor
2007 - Quim Monzó
2008 - Josep Palau i Fabre 
2009 - Isabel Clara Simó

********************

Enllaços.

dissabte, 11 de setembre del 2010

ONZE DE SETEMBRE


Dia de festa, dia per reivindicar, per recordar aquells que no pogueren alçar la veu. I ara que ja podem fer-ho, no ens adormim, alcem-la amb respecte i alegria, lluitem amb les paraules i oblidem les recances. Som catalans, quin mal pot fer això? Oblidem la por que ens corprèn i ens tiranitza l'enteniment. El seny ens farà créixer, enraonar ens farà veure millor.
No cal tenir res a perdonar, però tenim molt per viure, plegats. No ens tanquem portes, una bandera ens espera enllà d'una finestra oberta, enllà de parets imaginàries que ens empresonen, mirant cap el futur. No la ignorem Catalans! El futur és nostre.

VISCA CATALUNYA!!!!







Fotos: Ferran d'Armengol i Empar Saez. - Monestir de Sant Pere de Casserres

dissabte, 4 de setembre del 2010

ESTELLÉS EN EL RECORD


Celebrem avui l’aniversari del poeta de Burjassot, un Valencià Universal, en Vicent Andrés Estellés, i ho fem amb aquest vídeo, bellíssim, realitzat per en Francesc Felipe. Gaudiu dels mots en la veu immortal de l’Ovidi Montllor, acompanyat a la guitarra per Toti Soler.



Paraules tristíssimes, amb aromes de la Mediterrània, paraules, però, de llum i d'esperança. No podem deixar que els seus mots, prenyats d’enyor, morin en les platges d’una Ítaca perduda, ni que l’amor, la passió d’aquests versos caiguin en l’oblit. Intensitat terra endins, dins el cor, dins el pit. D’on neixen els sentiments? Els seus, ara eterns pensaments, són els graons d’una escala imaginària que ens han de dur fins les platges d’una mar que ens uneix, que ens alimenta. Somnis que hem de fer reals, en memòria seva, per ell.

“No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”, Vicent Andrés Estellés.


Ferran i Empar

Terrassa.net