On tenim la lluna ara? i el sol!

dilluns, 18 d’abril de 2011

EMILY DICKINSON, AMHERST: LXXX POEMES



Sempre és una troballa, ben afortunada, cal dir-ho, descobrir la traducció al català dels grans poetes forans. En aquesta ocasió ha estat una selecció de vuitanta poemes d’Emily Dickinson en edició bilingüe (anglès-català) aconseguida a la biblioteca. L’edició i traducció, a cura de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick, és molt fidel al text en anglès i conserva la numeració dels poemes establert per R.W.Franklin en l’edició de l’obra completa de 1999 “The Poems of Emily Dickinson”.
Disposar del poema en la llengua original és un valor afegit; poder copsar la sonoritat i les paraules escollides per la poeta ens transmet més eficaçment la seva essència.

La poesia d’Emily Dickinson sedueix, atrau per la intensitat i la mística delicada que conté, per la independència radical que emana de les seves paraules i per la intel•ligència sense pretensions. Va escriure per a ella i la seva consciència, defugint d’una lectura pública, i ho va fer al llarg de tota una vida reclosa en la casa construïda pel pare en un poblet de Nova Anglaterra; Amherst.

Els seus poemes i cartes es publicaren uns anys després de la seva mort, però no va ser fins el 1924, gairebé quaranta anys més tard, que va ser apreciada com a gran figura literària.
No és poesia de l’experiència; no va conèixer el món en el sentit que usualment s’entén, però en la seva vida solitària i domèstica, darrere la finestra que donava al jardí silenciós, va arribar a una comunió sorprenent amb la natura, va penetrar i traduir en paraules la força més essencial i viva de totes les coses.


He vist un Cel, com una Vela

He vist un Cel, com una Vela -
Embolicar les Vergues resplendents -
Arrancar els puntals, i desaparèixer -
Sense soroll de Taulons
Ni Esquinç de Clau – Ni Fuster -
Només les milles de Mirada -
Que indiquen la Retreta d’una Fira -
En l’Amèrica del Nord -

Cap Rastre - cap Quimera - d’Allò
Que enlluernava, Ahir,
Cap Pista – cap Prodigi -
Homes, i Proeses -
Tan esvanits -
Com el Rumb llunyà de l’Ocell
Que revela només una Taca -
Un clapoteig de Rems, una Joia -
Que és engolida, dels Ulls


I've known a Heaven, like a Tent

I've known a Heaven, like a Tent -
To wrap it’s shining Yards -
Pluck up it’s stakes, and disappear -
Without the sound of Boards -
Or Rip of Nail, Or Carpenter -
But just the miles of Stare -
That signalize a Show's Retreat -
In North America –

No Trace, no Figment - of the Thing
That dazzled, Yesterday,
No Ring - no marvel -
Men, and Feats -
Dissolved as utterly -
As Birds' far Navigation
Discloses just a Hue -
A plash of Oars -a Gaiety -
Then swallowed up, to View.

Emily Dickinson

Terrassa.net