On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 4 de gener del 2015

RUTA MAIA 2014 - 13 - TIKAL - BELIZE, CHETUMAL

RUTA MAIA 2014 - 13
TIKAL


Ahir vàrem arribar a l'hotel de Flores molt tard, ben fosc, amb els camins molls de la pluja i amb un àngel de cara, ja que els de l'autobús ens deixaven en un lloc en mig de Flores, i el nostre conductor ens havia de dur fins la terminal. No quedava clar, però tot i que els de l'hotel ens esperaven a la terminal, un taxista ens va seguir per si no hi eren. No era un coyote, era una bona persona. I els de l'hotel, tot i ser fora d'hores, ens varen preparar un bon sopar.
TIKAL
Ens despertem entre mig la cridòria dels guacamais, estem dins d'una reserva natural a la selva del Peten. 












Esmorzem a tocar del llac Peten-Itzà, sota observació de micos aranya i guacamais cridaners.
I després ens recullen per anar a Tikal, i ara poca paraula, qui vulgui saber sobre la més gran ciutat del clàssic Maia, serà millor que busqui a la Wikipèdia, o a la pàgina oficial de Tikal o la seva versió de Tikal en anglès.
Ara fotos. 


Primera ascensió
Sota el temple I


Amb el temple III al fons
 Això sí, hem recuperat la companyia de les noies de València. A la foto de sota en surt una. 
Els dos segons de la taràntula, dos sí, però fes-ho tu!

Temple I des de la zona d'habitacles 

Amb el temple I a les nostres espatlles i de perfil.

Als peus del Temple I 

Els micos bramadors no ens deixaven d'observar, heu notat que aquest és mascle?

Davant del temple II
Aquesta seria la primera part, d'ara endavant hi ha parts noves que no estaven obertes el primer cop que vaig venir, i el disgust de pujar al temple IV per unes escales que abans no hi eren. 


Al costat esquerra del temple I hi ha uns habitacles que es poden pujar.



Temple II

Temple V, el del formiguer
Aquí ens vàrem esperar en una ombra, i l'Empar va posar els peus sobre d'un formiguer, i mossegaven amb força, sort que no varen pujar gaire més enllà del turmell! 
Els set temples pel darrera.

Plaça major dels set temples on hi ha tres jocs de pilota immensos
Entre els set temples i el món perdut.

El Món Perdut, començant l'ascensió.

I fent la baixada els dos de la mà.

Vista clàssica dels temples I,II i V, el III treu la punta per la dreta.

El Temple V estava en restauració per un llamp.

A les escales del Temple IV
Hi ha una petita diferència entre aquestes dues imatges, al 96 les escales on descansem el Roger i jo no eren accessibles. I a la segona foto, la barba la tinc més negra. 
El temple IV  amb el José Luís a l'any 1996, foto de la Sarah
En el ticket de Tikal va afegit el dinar, i sense ser res de l'altre món, un pollastre rostit esquifit i una amanida, amb beguda a banda, ens acomiadem de les valencianes, desitjant-lis un bon retorn, elles van quatre dies a un escull de Belize, a tocar de la capital, en una illa preciosa, diuen.

Tornem de Tikal fets pols, pel caminar, per la calor, per tot plegat. 

Però a l'hotel, que hi arribem quan ja fosqueja, ens espera la piscina.
A l'endemà ens toca un desplaçament pesat, en principi per què ens cal passar per Belize City, i la veritat no en tenim gaires ganes, no entrava en el nostre desig. I segon, ens cal travessar dues fronteres, on en una hi ha aquest cartell... 

... de Guatemala entrant a Belize, que ens fa riure.

Parada de bus a Belize City, un solar abandonat...

... això sí, amb la comissaria a cent metres... però sense agents... era l'hora de dinar.

I entre la parada a la frontera, que per la pluja i la mania de fer baixar totes les maletes que ni es miren, per tornar-les a pujar al bus, ens hi estem una bona hora, que decideixo que hem perdut. La següent parada a Belize City de una hora més, inútil, ja que en principi era per a dinar, però trobar en aquell solar abandonat un lloc en condicions, no era fàcil, i finalment dinem dins del bus i en cinc minuts.

Pollastre i arròs criollo, amb amanida i suc de ves a saber què, però picant.
La cosa és que arribem a Chetumal passades les cinc, i estem allotjats just davant del Museu de la Cultura Maia, i tanquen a les cinc... les dues hores perdudes (o més) en el trànsit de Belize no ens han permès entrar-hi. Què en trec d'això? doncs que a la propera vegada, transport en taxi privat per passar una frontera i que ens dugui directes al lloc de destí, i no es perd un dia per fer tres cents quilòmetres en línia directa. La diferència en euros és de pena, en un sopar ens gastem més. Això és a riu passat, allí no hi penses, però abans de sortir, convé mirar aquests petits detalls.

Però res, demà a Tulum! El Carib ens espera un parell de nits, i després tornem a Barcelona!



Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.
Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, gener 2015

RUTA MAIA 2014 - 12 - RIO DULCE - LIVINGSTON - FLORES

RUTA MAIA 2014 - 12

Avui ens ha marcat la pluja. Durant la nit hem dormit poc, una tempesta tropical, amb vent udolador, llamps, trons i uns patacs d'aigua que semblava acabarien trencant tot l'hotel, ens ha caigut durant gairebé tres hores, segons els encarregats de la recepció.

El fort San Felipe en l'embocadura del llac Izabal

Però pel matí fa sol, hi ha restes de la pluja per tot, ple de tolls i rius d'aigua que cauen fins el llac. 
Hem quedat amb un manejador de barques que ens ha de dur a fer un passeig pel riu, ens arribarem fins a Livingston, però primer fem marxa enrere per passar pel fort de San Felipe, petita construcció que recorda l'estada castellana en aquestes terres. 

De la senyal enllà és el llac Izabal
Cormorà a l'illa dels ocells


Tot seguit, i abans d'allunyar-nos de la marina, passem per l'illa dels ocells, reducte on descansen ocells de tota mida, però són cormorans i bernats pescaires principalment, els qui dominen. 



També hi ha un sector de manglars, on hi ha nenúfars i petites cabanes que estan construïdes seguint antics costums, algunes en restauració, ja que com es pot observar, utilitzen allò que es pot trobar pels tombants. 


Un habitant del llac

Passem per una reserva de la biosfera on hi ha un centre d'estudis biològics, i on també hi ha una escola infantil, en aquesta riba és la de nois, enfront i a l'altre riba hi ha la de les noies. 
Porta d'entrada a una aula de l'escola

En direcció al Carib, el passeig és agradós.
A Livingston ens dóna la benvinguda aquest Bernat pescaire i unes poques gotes d'aigua, previ avís a allò que ens hem de trobar més tard.


Entrada d'un bar típic de Livingston

Però el passeig per la vil·la és agradable, i un pic de sol el fa xafogós


Un pelicà típic de Livingston
Livingston és l'única ciutat criolla de Guatemala, l'únic lloc on es pot assaborir l'aire negre caribeny, el seu ritme, i altres coses que no diré. Un indret on els joves poden passar un parell de dies fantàstics, nosaltres amb un matí en vàrem tenir prou, amb aquestes estones de sol i també, a estones, plovent. Ens prenem uns combinats en un bar i tornem a l'embarcador.

Bar a la platja de Livingston

El temporal s'ha endut un bon tros de platja

A l'embarcador de Livingston, tornant cap a la marina de Rio Dulce
A mig camí del retorn fem parada en un restaurant que es diu "El Viajero", on fem un àpat força agradable i en solitari, sembla que el tema del turisme, aquest any ja s'ha acabat.



A l'embarcador del restaurant
I parlant de ploure. En el retorn, quan ja érem a tocar de la marina, es desferma la tempesta i ens mullem per tots cantons, malgrat que ben ràpidament ens calcem les capelines que semblava que ens caldria dur més dies, però no, aquell va ser el dia que vàrem estrenar les capelines de pluja i encara les hem de tornar a usar, a dies d'avui.


Després de recollir les motxilles, que ja teníem preparades, agafem un bus de línia que ens ha de dur a Flores, dos-cents quilòmetres en unes cinc hores, si es compta l'espera a la terminal. A Flores ens espera Tikal, però això serà a la propera entrada.

Totes les fotografies són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.
Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Gener 2015

Terrassa.net