On tenim la lluna ara? i el sol!

dilluns, 30 d’abril del 2012

REVERSOS GRUP POÈTIC, SESSIÓ INAUGURAL

Alguns dels membres de REVERSOS amb els assistens a la sessió inaugural del grup poètic


El passat 25 d’abril es va estrenar, en una sessió pública, el Grup de Poesia REVERSOS. L’acte va tenir com a seu l’espai VilaWeb (Carrer Ferlandina, 43 baixos, Barcelona) on de forma mensual s’aplegaran poetes, rapsodes i gent que estima la poesia en un indret de cultura obert a la participació.

El col·lectiu poètic neix a partir d’un grup que coincideix en un curs de poesia recitada a l’Ateneu Barcelonès, impartit per en Josep Pedrals. S’hi han sumat altres membres de diferents espais culturals amb l’ideari compartit d’aconseguir un indret de trobada de poetes i rapsodes dels Països Catalans.

REVERSOS, fent esment al nom del grup, vol ser el revers del pensament únic i tancat, de les idees preestablertes que ens fan uniformes i ens alienen; el revers d’una societat poc inclinada al pensament reflexiu, a la poesia i a l’art.

En la sessió inaugural, els membres del col·lectiu van llegir poemes del llibre “L’irradiador del port i les gavines” d’en Joan Salvat-Papasseit (llibre escollit per l’ocasió) precedit d’una breu introducció al poeta i a la seva obra. S’hi van afegir poemes de diversos autors i poemes propis d’alguns dels membres.

Un fragment d’un poema d’en Kavafis, “El primer graó”, va iniciar la vetllada, tot projectant en els mots profunds del poeta grec l’ideari del grup.



EL PRIMER GRAÓ

“(...) Ai, de mi, és alta, ho veig,
molt alta l’escala de la Poesia!
Des del primer graó on ara sóc,
ja no pujaré més, desventurat!”
I Teòcrit responia: “Són inoportunes
i blasfemes aquestes paraules.
D’haver arribat al primer graó, convé
que te’n sentis ufanós i molt feliç.
Arribar aquí no és poca cosa.
El que has fet, ja és una glòria.
Perquè fins i tot aquest primer graó
dista molt del comú de la gent.
Per arribar a pujar aquest primer graó
cal que siguis –per dret propi–
ciutadà de la ciutat de les idees.
I, en aquesta ciutat, és estrany i difícil
de ésser-hi empadronat. (...)

Konstandinos P. Kavafis, Poemes
(Traducció de Alexis E.Solà)

Si voleu més informació sobre les properes trobades us podeu afegir al grup obert creat al facebook "REVERSOS GRUP POÈTIC"



dissabte, 21 d’abril del 2012

SANT JORDI MATA L'ARANYA

Un altre Sant Jordi a les portes de casa, i entre les moltes possibles compres, jo escombraré cap a casa, amb un llibre de poesia, un de relats i un parell de novel·les.
Començo.

Poesia


Ventall d'haikus
d'Anna Rispau i Falgàs

És un poemari per gaudir-lo, un llibre per regalar que té l'èxit assegurat. Les seves pàgines recullen un seguit de imatges de diversos autors i, com és evident, les paraules de l'Anna. És un llibre de capçalera ple de sentiment, prenyat de la sal del mar que besa el poble Empordanès de l'Anna. Mireu, us enllaço un vídeo per què ho veieu tot més clar.



La música que acompanya les imatges està composada per la Núria Claverol Català.

Recull de relats.



Edició especial
Setze Petges


Com no podia ser de cap altre manera, us recomano aquest recull de vint relats escrits a vint-i-dues mans, un recull que vol copsar el món de la premsa, intentant imitar l'aspecte interior de les pàgines del diari. Però si en voleu més informació, aquest cop us trameto al bloc del Setze Petges. Sols comentar-vos que el recull té l'apadrinament de dos grans escriptors; Isidre Grau i Maria Barbal.

Novel·la




D'esquena al sol.
Jordi Bordas i Coca


Tenia moltes opcions, i sent jo seguidor de la fantasia, bé podria haver comentat un llibre fantàstic, però aquest cop no serà el cas. He triat aquest del Jordi Bordas i encara no l'he llegit, però conec a l'autor, li he llegit diverses coses, relats principalment, però també alguna poesia. El Jordi va escriure i dirigir teatre en la seva primera etapa d'escriptor, uns anys enrere. 
Us deixo un enllaç que us en farà un petit resum del llibre i dels seus mèrits: El lector de l'Odissea.

Però també us podria aconsellar aquesta altre llibre.


El secret de l'oreneta
Shaudin Melgar-Foraster

La Shaudin viu al canada i dóna classes de Català en una Universitat de Toronto, i aquest cop us enllaço directes a una nota de premsa del diari; ElPuntAvui.

Els dos primers llibres els trobareu a les parades de l'ARC-RC. 
A Barcelona estaran a la Rambla de Catalunya 12, tocant a Gran via, i al Carrer Ramo Turró, 130-138 a l'escola Voramar.

L'ARC també té parades a Mataró i Premià de Dalt.

Molt bon dia de Sant Jordi a tothom.

Terrassa
Abril 2012

dilluns, 16 d’abril del 2012

LA PROCESSÓ DELS JUEUS (O DELS ROMANS) - ESTERRI D'ÀNEU -

La Processó dels Jueus es celebra tots els anys a Esterri d'Àneu per setmana santa. El divendres a les deu del matí es fa el "Via Crucis", i a la nit la pròpiament anomenada Processó dels Jueus, o com en diuen també la gent del poble, pel vestuari dels armats, la dels "Romans".

Sortida de l'església pel Via Crucis del matí
Cal destacar d'aquesta vestimenta que la part superior imita l'estil dels legionaris Romans clàssics, i de cintura en avall la tradicional catalana del Pallars, amb espardenyes incloses. Malgrat que no sabria dir si les espardenyes que porten els armats i la banda podrien estar no gaire encertades. Dins la meva tradició dansaire clàssica (de ja fa uns anys), en els mestres sempre els he escoltat dir que, en aquells dies, els homes tenien per costum dur les espardenyes amb les betes totes negres fins a la punta, i les que no estaven lligades amb la beta fins la punta, i els hi quedava un tros de tela blanca, les solien dur  la canalla i les dones. Però tampoc serem estrictes, el vestuari es prou galdós malgrat, segons diu la web de l'ajuntament, els cascs són de cartró, cosa que no vaig saber observar.

El Capità i els timbalers obren la Processó.
Els també coneguts com els Armats d'Esterri desfilen en dues fileres i encapçalats per un capità, que els marca el ritme de la marxa ajudat pels timbals i les llances que repiquen en el terra. Una corneta, i les seves tonades, dóna l'aire solemne i dramàtic a tot l'acte.

Algunes imatges encadenades

En la sortida del matí, el Via Crucis, cada estació està marcada amb plaques de ceràmica encastades en alguna de les parets dels carrers per on passa. Algunes de les peces són del segle XVIII, però en la represa de la tradició, que aquest any n'ha fet vint, en quedaven sols tres de les originals. De no fa gaire, l'ajuntament n'ha fet posar de noves amb el mateix estil de les antigues.

La Magdalena i la Verònica 
La sortida nocturna se'n diu la Processó del Sant enterrament, i surt dotze hores després de la del matí.

La Samaritana amb el càntir.
Entre els armats camina una noia que duu un càntir, és la Samaritana, que segueix el mateix ritme que marca el capità. Tot seguit i tancant la comitiva dels soldats caminen dues noies més que representen a Verònica (la del llençol amb la cara del Crist) i a Maria Magdalena. I darrere de les dues noies hi va el pas de fusta de Jesús de Natzaret amb el Josep d'Arimatea i seguits per la Dolorosa i el sepulcre que està custodiat per dos armats més, que mentre caminen representen una dansa curta que vol figurar una batalla entre ells, tot creuant les seves llances en avançar.

Els armats que fan la custòdia del cos de Jesús, i la dansa en la que piquen les seves llances.


En aquest curt vídeo es poden veure les evolucions dels custodis del cos de Crist.

La processó la clouen tres noies més, anomenades les tres Maries.

El Crist de fusta
I per tancar-ho tot, clouen l'acte els vilatans que volen seguir la processó, sigui pel matí o per la nit, encapçalats pel capellà del poble i les pietoses, que juntament amb un cor masculí van cantant cançons i salms quan el pas s'atura en les seves parades.

Cal destacar la majestuositat de l'acte, i el silenci que regna quan arriba el pas per on el públic espera veure tota la comitiva de la processó, o la del Via Crucis, que té poca diferència fora del nombre de pasos que surten de la parròquia, on hi estan exposats per a gaudi dels curiosos. Al mateix temps cal fer esment que convé veure les dues representacions per la seva variació cromàtica entre el dia i la nit.
Com a cas anecdòtic, dir que fins fa un parell d'anys encara es podia escoltar en una de les aturades, una veu femenina cantant "saetas" d'un balcó estant.

El Josep d'Arimatea

Però si no pots veure les dues, una com a mínim cal fer-ho, per la seva força en el ressò de les llances, la trompeta, els tambors i el rigor en la passa dels qui desfilen, un pas singular que en el cas de la samaritana queda força més accentuat.

Aquest vídeo que tot seguit podreu veure, està filmat just en tombar la primera cantonada, acabats de sortir de l'església.






















Us convido a no passar per alt aquesta representació, ara que encara es pot veure sense empentes.
El divendres Sant.

Els armats tornant al Carrer Major

Aquest altre vídeo està filmat just abans d'entrar un altre cop al Carrer Major, tot tornant cap a l'església. Primer fan un replegament dels armats que sembla que han de retornar per on han vingut, però segueixen fent el tomb i tornen a agafar un altre cop la mateixa direcció, camí de l'església.




I en aquest vídeo els armats segueixen fent via fent la custodia de la samaritana, en direcció al carrer Major.




Totes les imatges estan realitzades per l'Empar Sáez i el Ferran d'Armengol.


Abril, 2012

dimarts, 10 d’abril del 2012

UN ANY DE CONTES - PRESENTACIÓ A VILAFRANCA

Portada del llibre "365 Contes"

Poca cosa us diré, sols que si teniu la oportunitat d'anar a la presentació d'aquest volum de contes fet a moltes mans, amb molts de diversos autors, i que durant tot un any la Mònica Roig va anar recollint en el seu bloc, "Un any de contes", us puc assegurar que no haureu llençat el dia, o el migdia.

Aquí teniu la targeta invitació:

Targeta presentació per a Vilafranca del Penedès
La presentació es farà a Vilafranca del Penedès, el proper dia 21 d'abril, al migdia, i podreu gaudir d'un brindis quan finalitzi l'acte.

Aquestes són paraules de la Mònica, penjades tot seguit del vídeo promocional.

"365 contes" és un projecte que va començar sent un blog. Durant tot un any es va publicar un conte diari. Van participar 137 escriptors de tota la geografia catalana, d'algunes parts d'España, d'Amèrica del Sud i d'Amèrica Central. Són contes per a adults i de diferents temàtiques i que, finalment, estan tots junts per poder llegir-los. (Els beneficis de la venda del llibre es donaran).

No us perdeu el magnífic vídeo de presentació a la xarxa, penjat en el youtube.



El dibuix de la portada va ser escollit per votació popular, i va ser molt disputada, ja que varen ser uns quants els participants. A la fi, aquest dibuix de Jaume Vilalta va ser qui més votants va tenir. I si no estic equivocat, doncs ja fa temps d'això, jo també la vaig votar.


Dibuix de Jaume Vilalta que presideix la portada del llibre.
Si el voleu comprar, però no podeu assistir a la presentació, sols us cal anar fins la pàgina del bubok, i allí el podeu encarregar.
Però sempre que no tingueu l'oportunitat d'assistir a la presentació, que allí també tindran exemplars.


Em sento molt orgullós d'haver participat en aquest gran repte proposat per la Mònica, i formar part d'aquesta família tan eixerida.
I per acabar, dir-vos que el meu conte porta per títol; "Campió"

Llegiu-los els 365 contes.

Terrassa.net