On tenim la lluna ara? i el sol!

dilluns, 10 de novembre de 2014

RUTA MAIA 2014 - 7 - SAN CRISTOBAL DE LAS CASAS - ZINACANTAN - SAN JUAN CHAMULA

RUTA MAIA 2014 - 7


Dimecres 31


Ens despertem a San Cristobal sense cap presa, l'agència ens ha telefonat dient que trigaran una mica més del compte en passar. Però ens enganyen, sols triguen un quart més de l'hora prevista, el dia que menys hem esperat...


Detall façana església San Juan Bautista de San Juan Chamula
fins avui.

Teníem previst anar al Canó del Sumidero, però els piquets "zapatistas" no deixen passar els vehicles, o les agències no volen pagar l'impost revolucionari que els pagesos tenen muntat. És curiós pensar que ahir, just abans d'entrar en territori de Chiapas, vàrem passar per un punt militar fortament vigilat i armat, però en tot el territori "zapatista" l'exercit, ni la policia estatal tampoc, no hi entra.

Bé, com queda clar, triem visitar les valls dels voltants de San Cristobal, i anar als pobles de Zinacantan i Chamula,(mireu el mapa a l'enllaç) per tenir després del migdia una estona per visitar la ciutat. 
 
I no és un dia perdut, ni molt menys. Es podria haver fet la visita als dos pobles en dues o tres hores, però ens allarguem una mica més, el guia no és dolent i es guanya bé el sou. 



Comencem el dia a Zinacantan, o ens comenten que el sistema social que utilitza la comunitat te paral·lelismes amb altres comunitats properes a la nostra realitat europea i que tenen poca consonància amb les actituds dels pobles més moderns. En principi.

Aquí les dones no deixen de ser una mera mercaderia, serveixen per tenir fills i treballar el camp o el negoci del marit. 




Ells, els homes, es passen el dia discutint com fer anar el poble, però de treballar i criar fills, no en volen saber gaire res. Això sí, fan de cap de colla, dirigint la societat, però poca cosa més. Bé, sí! dues coses. 
Una: poden tenir més d'una dona, cosa que elles hom diria que accepten de bon grat. Tampoc els hi hem demanat malgrat ens hem quedat amb les ganes. 


Dos: dirigeixen la matança del brau que es menjaran per a qualsevol altra festa que toqui celebrar, a aquesta cerimònia no hi estem convidats, malgrat avui n'hi ha una matança, no ens deixen veure-la.

Temple en una casa particular (de fet la botiga)
Una fet curiós que marca el tarannà de la gent que habita aquesta vall són els refrescs carbònics. Diuen que és una beguda portada pels deus a la que atribueixen poders curatius i també màgics. Ara mateix és la seva manera de demostrar poder, qui té moltes begudes carbòniques a casa seva sol ser un potentat o un manaire.
Això sí, el cap de colla es tria per votació popular masculina i sols està un any en el càrrec. 

Si mireu al costat del temple de la fotografia anterior, hi veureu alguna ampolla. Amplieu la imatge.

Antigament ells en confeccionaven una de pròpia, però des que varen descobrir la coca-cola, ja no la fabriquen. Aquesta és la seva beguda sagrada que pots trobar en el templets que tenen a totes les cases.

Cartell de benvinguda a Zinacantan, evidentment patrocinat per una empresa de begudes carbòniques. 

Després de visitar l'església ens porten a una casa on hi ha un petit temple i on viu l'home més poderós de la comunitat, segons sembla. Dins de la casa hi ha dues estances, en una es ven de tot i al fons tenen un petit espai amb un foc a terra i on ens preparen les típiques tortes de farina de blat, amb cal. La veritat és que estan molt bones, i atipen un munt, amb això et quedes ben ple, i no passes gana

Església de Sant Lorenzo de Zinacantan
A la botiga ens mostren com es teixia la roba abans, ens conviden a tortes i un aiguardent típic. També ens comprem alguna cosa, després de disfressar-nos amb robes clàssiques dels homes i dones de la comunitat. 

teixint a l'estil antic
La visita a la botiga i la seva posterior marxa ens demostra que estem en el típic passeig per a turistes, cosa que no ens acaba d'agradar, però tampoc ens estripem les vestidures. Un dia de calma i passeig també és d'agrair, i de fet, aquesta gent viuen d'això.


Parem atenció als quatre tipus de blat de moro. Curiosament, són del mateix color i igual que les quatre races humanes principals, encara acabaran per tenir raó els maies?

Una panera amb els quatre tipus de blat
Seguim fent via i ara ens toca visitar San Juan Chamula. Aquí aniré al gra, això és un territori autònom del tot, riu-te'n Catalunya de les autonomies que has tingut mai. Aquí tenen la seva policia, política, ensenyament, sanitat i moltes més coses totalment dirigit tot per ells mateixos, pels Txamules. I els mexicans ni trepitgen aquella terra si no hi han eleccions, i encara que ells són prou espavilats per demanar escoles hospitals i locals socials quan arriba un candidat en temporada electoral, que aquest els dóna de tot... i després ells voten sempre als mateixos, als conservadors, i és que hi ha molta pasta en aquesta vall, i està controlada per quatre, com sempre. Ni els venedors de xuxes poden vendre aquí, si no tenen un permís dels caps comunitaris.

Cementiri de Sant Sebastian o cementiri Maia, a San Juan Chamula.
Per començar el recorregut entrem a Chamula pel cementiri de Sant Sebastian, també anomenat Maia, però tot seguit ens endinsem fins la plaça major de San Juan Ch.


Església de San Juan Bautista a la laça major de Chamula
No hi podem fer fotos dins de l'església, i és una veritable pena, allí es barregen els mites maies amb la fe catòlica perfectament. Pots veure bruixots i endevins o fins hi tot sanadors i al fons de l'església una cerimònia catòlica, i tan contents tots plegats. El terra està ple d'herba per fer els rituals de sanació que practiquen el poble maia. 

Sols per la visita de la cosmologia Maia dins de l'església ja ha pagat el preu del passeig.


Venedores Chamules

Per cert, si mireu la foto primera, on surt un detall de l'església de Sant Juan Bautista i mireu que hi ha escrit... doncs aquest és el nivell. 









De Chamula, fora de la plaça major i l'església, no veiem res més, fem un tomb pels carrers i pel mercat a l'aire lliure, quatre fotos a l'escola i a la gent i...


nena Chamula bevent granissat d'aigua de Jamaica 
Mercat en els carrerons de Chamula


Sortint de celebrar el ritual sanador Maia



 





























...tornem cap a la Ciutat de San Cristobal. 

El conductor i guia ens deixa en el centre de la ciutat i després de fer una petita volta pel centre, ens fiquem dins d'un restaurant i mengem alguna cosa.


En sortir de dinar ens recorrem tot el centre històric de San Cristobal. Passem pel Mercat dels dolços on una munió de gent i abelles ens acompanyen. Visitem el museu del xocolata i caminant ens arribem fins a Santa Lucia i tornem cap a l'hotel, estem cansats i demanem una mica de relax, un parell d'hores. Abans però, ens fiquem en una botiga de teles i comprem una bandereta de Mèxic per al Roger, li feia gràcia, mireu, com estem en ple mundial de futbol i ell s'ha fet seguidor de l'equip de Mèxic...

Interior de l'església de Santa Lucia


Església de Santa Lucia

Carrer 5 de Febrer, de San Cristobal
Sortim un altre cop cap a les set, per anar a comprar alguna cosa de fruita, volem sopar a l'hotel mateix i anar a dormir, demà anem cap a Guatemala i potser ens caldria anar a dormir d'hora. Caminem fins l'església de la Caridad, on hi ha un mercat al carrer molt actiu i on comprem algunes coses, un tapet amb un Quetzal dibuixat per al Roger, una bossa autòctona per l'Empar, 


Mercat del dolços
però se'ns fa tard i no comprem allò que volem, però sí que en el Real de Guadalupe, al final del carrer trobem una xocolateria genial on acompanyem els diferents cacaus amb galetes de nous o altres gustos. Farts i després de llepar-nos els dits, decidim que ja estem sopats. 

A la porta de l'hotel
Cantonada típica





















Són les deu de la nit quan ens fiquem al llit i amb les motxilles a punt. 

Demà toca arribar a Panajachel! Passar la frontera de la Mesita diuen que és tota una experiència, anem-hi!


Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic - Juliol 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014

Terrassa.net