On tenim la lluna ara? i el sol!

dissabte, 1 de novembre del 2014

RUTA MAIA 2014 - 6 - PALENQUE - MISOL-HA - AGUA AZUL- SAN CRISTOBAL DLS CASAS

RUTA MAIA 2014 - 6 

Dimecres 30


Encara és fosc quan esmorzem, i també ben d'hora ens estem a la recepció de l'hotel amb les motxilles preparades, avui dormirem a San Cristobal de las Casas. Comencem anant fins les restes Maies de Palenque.

Centre Arqueològic de Palenque - El Palau enfront, a l'esquerra Piràmide de les Inscripcions
avui el dia ha de ser llarg, hi ha molta teca a fer en un trajecte massa llarg, però és el què hem triat nosaltres. Si mireu el mapa veureu la ruta d'avui.

Mercat a l'entrada al recinte arqueològic
Arribem a Palenque i ja abans d'accedir al recinte veiem que la diferència amb Txitxen Itzà és important. Hi ha un mercat a l'entrada on tot sembla més autòcton, més autèntic, com llençats a peu de carrer. Es noten els mateixos intents de fer global tot el món Maia, però es respira un aire diferent, menys Parc Temàtic. Diferent a les restes tan ben condicionades del nord.

Piràmide de les inscripcions
Per començar, ens trobem la Piràmide de les Inscripcions, on hi ha la tomba del rei Pakal, en obres de restauració. Ens trenca una mica la fotografia, però també ens dóna un punt de referència temporal.

Feliços amb el Palau al fons
Palenque es considera la frontera del Yucatan amb Chiapas. 


Quan varem arribar, fa dues nits, a la Ciutat moderna de Palenque ja es veien les muntanyes que delimiten el territori, són els primers desnivells del paisatge que es veuen ja fora del Yucatan. 

La piràmide de les Inscripcions vista del Palau.
 Aquí, a la zona arqueològica, també veus i vius aquests desnivells. També es veuen restes per desbrossar, petits turons que mostren piràmides per descobrir als viatgers. Hi ha molta informació soterrada encara. 

Una ceiba en mig del camí de sortida
En el camí de sortida en direcció al Museu, passem en mig d'una selva gairebé salvatge on també s'hi veuen moltes restes mig enrunades que ens parlem de la molta feina que queda per desbrossar. I també ens parla de les dimensions grandioses de tot el conjunt d'edificacions que no s'han destapat.



Amb noms com el del "Murcielago" o el "salt de la princesa", ens anem trobant tot un conjunt d'edificis i indrets antigament habitats per les castes superiors de la població, i ara tot plegat en mig de la actual selva.

Detall de gravat en el Museu de Palenque
I finalment arribem al museu, on està la rèplica de la tomba del rei Pakal.


Rèplica de la tomba en el museu de Palenque
I marxem de Palenque cap a Misol-ha, un salt d'aigua espectacular més concorregut que les fonts del Llobregat, però amb una bellesa única que mereix la parada que hi fem. Aquí ens mengem uns "tacos" en un dels bars que hi ha per a turistes i amb el temps just que ens esperen per dur-nos al següent punt: Agua Azul.

Sota el salt d'aigua a Misol-ha
Misol-ha, punt turístic nacional.

Però abans d'arribar al següent punt aquí faré un petit comentari apart. Una anècdota del viatge.


En arribar ja dins de Chiapas, en un revolt de la carretera hi ha un gran cartell, escrit a mà, on se'ns recorda que estem entrant en territori Zapatista. I en la primera població que travessem ens aturem en un control revolucionari. En mig de la carretera hi ha una fusta plena de claus i una corda i pels voltants del camí del petit poblat de cases mal construïdes, hi ha tot el poble, homes en una gran majoria i alguns visiblement beguts, reclamant un tribut als vehicles que volen passar.

No discutiré les necessitats de la gent de Chiapas, més aviat les defensaré. Però sí que puc comentar allò que els nostres ulls veuen; quatre valents amb posat amenaçador i ulls extraviats, en un nombre majoritari sols observadors, com si es tractés d'una festa. Es nota que la majoria són pacífics, sols aquells tres o quatre que mostren una certa hostilitat, reclamant el tribut turístic. També saben que no poden pressionar gaire, hi ha molta gent de la zona que viu del turisme en aquella regió.
Per sort, en el nostre vehicle la majoria dels ocupants són mexicans; nosaltres passem en cinc minuts, però tot té les seves conseqüències. 


Finalment podem arribar fins "Agua Azul", i com es pot veure a les fotos, és un lloc paradisíac. Un conjunt de salts d'aigua de poc desnivell que formen un seguit de piscines on la gent ens banyem. Avui ha fet molta calor i el bany s'agraeix, l'aigua no està freda, però està prou fresca i ens rebaixa la calorada que ens està fent. 

Agua Azul, un lloc privilegiat.

Nens jugant a tocar d'un salt, al fons els transbordadors per travessar el riu.
Ens diu el noi que ens mostra els racons més interessants que tot l'any està al mateix nivell l'aigua, i que tot l'any ell s'hi banya. Veiem que abans d'entrar a l'aigua es recull com fent una oració i després es fica dins d'una de les piscines que visitem. 

El Roger gaudint una de les piscines, aquesta amb un corrent molt fort.
Sota un dels salts d'aigua

Gaudint els tres d'una piscina arrecerada
Tenim mitja hora llarga per dinar i ho fem en un dels bars que ens han comentat, res de l'altre món, i tampoc ho esperàvem, tot i que la oferta dels contorns ens mostrava llocs millors que el triat, però malgrat tot i la mala sort, no ens podem queixar. (I a sobre no duem gaire efectiu) 

La canalla la posen a tocar de la carretera a vendre xuxes


Ja en ruta un altre cop, hem d'anar on ens recollirà el bus de línia que ens ha de dur fins a Sant Cristobal de las Casa... però mitja hora després del seu horari ens arriba una miniban carregada fins els topes que diu que ens portarà ell, que el bus de línia no passa per culpa de la barrera revolucionaria que no han volgut pagar.


A la dreta , el pal que indica la parada del bus de línia... que no passarà.



Són dos quarts de set del vespre. No sabem si el que ens porta arribarà al nostre destí, es va fent fosc i l'home condueix a tomba oberta, segueix pujant més gent, és un transport pirata que va recollint gent, sols li paguen cinquanta pesos, sigui quin sigui el trajecte, tots ho paguen, en una furgoneta de quinze places hi anem divuit o dinou...




Aquí ja no tinc imatges, massa fosc i no tinc temps de pensar en la màquina, estic massa pendent i tens tot el viatge pels revolts. Però anem fent via i ens arribem primer a Ocosingo, ja molt fosc, però encara amb una mica de llum, fem canvi sobre la marxa de transport, ens agafen de casualitat, cinc minuts més tard i no hi som a temps. Ara agreixo la tomba oberta del xofer. 

El trajecte fins a San Cristobal no és millor que l'anterior, en forma de conduir, però ara ja és fosc del tot. A la parada del bus en el xofer que ens ha dut li hem dit que ens telefoni a l'hotel, que arribarem tard. I són les deu llargues de la nit quan hi arribem. Molta llum a la ciutat, molta vida, sembla que paga la pena la visita, i el trajecte que hem sobre viscut.

Joguina infantil (Museu de Palenque) 

Detall de la cosmologia de la tomba reial.
Demà la calma del pobles de les valls als voltants de San Cristobal.



Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic - Juliol 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014

Terrassa.net