On tenim la lluna ara? i el sol!

dissabte, 3 de gener del 2015

RUTA MAIA 2014 - 11 - COPAN (HONDURAS) I QUIRIGUÀ (GUATEMALA)

RUTA MAIA 2014 - 11

Dimarts 6
Copan

Arribem a les ruïnes de Copan passades les les dues i fem un dinar frugal en el bar que hi ha enfront de la recepció.
Còpia d'una Piràmide que han descobert dins d'una altra que podem veure en el recorregut.
El temps se'ns comença a tirar a sobre, les visites són fins a les cinc, ja que a les sis és fosc del tot i quan entrem ja passen de les tres.


El Roger davant el sector residencial, on diuen que els arqueòlegs varen trobar molts esquelets abandonats que els reforça la teoria de la revolta popular que va acabar amb les classes més altes.
Les ombres s'allarguen en el recorregut i el guia, un arqueòleg que ha tocat totes les tecles dins del recinte i ara fa de guia, s'allarga també en explicacions.

La riquesa dels relleus de les esteles de Copan són impressionants, diuen que a Quiriguá les varen copiar i millorar, certament són diferents, però, no ens avancem.

Detall del marcador del joc de pilota de Copan

Glifo de la ciutat de Copan. detall d'una estela.
L'escala de les inscripcions, on s'explica la història de Copan
On més estona dediquem és a l'escala de les inscripcions, on s'explica la vida dels setze governadors de Copan. És el punt més curiós i emblemàtic de la ciutat descoberta. Aquí és on escoltem per primer cop la teoria revolucionària del final de l'imperi Maia, quan el poble baix va alçar-se contra les elits, úniques que servaven els coneixements culturals i astrològics, matemàtics... etc. Sacrificada la casta dominant, sense ells no varen quedar res més que escriptures amb coneixements que la majoria no sabien llegir ni interpretar, els pobles maies varen tornar a cultivar els camps com sempre ho havien fet, oblidant els estels i una cultura mil·lenària. Quan va arribar un poble que podria haver obert els ulls al món... varen decidir de cremar-ho gairebé tot. No cal dir qui va ser, oi?


Fa vint anys en varen preservar una parella a punt de l'extinció, ara en són diverses famílies de guacamais que donen molt de color a les restes històriques de Copan
La visita es fa molt llarga per les explicacions del guia i se'ns marxa la llum, no podem veure en llibertat les pedres ja que no ens deixa de petja en tota l'estona, així que sortim a tocar de les cinc i ens deixen anar al museu com un favor, gairebé.


Talla en el Museu, la seva mirada em recorda algú.

En el museu podem veure talles molt ben cuidades i restes recuperades al riu Copan que voreja la ciutadella i que estan molt disseminades per la regió. També hi veiem la representació de la piràmide vermella descoberta dins d'una altra que hem vist enfora.
Sortim que ja fosqueja i amb els "cuidadores" esperant-nos per tancar, anem a l'hotel, un lloc preciós, ens banyem a la piscina sota l'observació de tres estels el línia en el cel i alguns altres ostes dins l'aigua, no fan cara de turistes, però tampoc entrarem en detalls de què feien pinta.

Sopem molt bé en el mateix hotel i a dormir d'hora que demà tenim Guirigua per visitar. 
Dimecres 7
Quirigua - Rio Dulce


Arribem en un parell d'hores a Quirigua, deprés de matinar a Copan, d'on hem sortit gairebé sense sol i amb boires encara en el carrer. 
On ens rep un clima humit i calorós ideal per als plataners que envolten la ciutadella de Quirigua, nom que donen els arqueòlegs al lloc, però que la gent dels entorns no anomenen així.


El guia que ens toca avui, un noi jove autòcton de la comarca, em fa pensar que m'hauria agradat més tenir-lo ahir, de poques paraules i molt concret, entén que ja duem diversos dies de viatge i que els detalls del lloc és allò que ens interessa, malgrat ens deixa, com tots, les seves teories sobre l'imperi maia, que casualment coincideixen força amb les del guia d'ahir, per sort no s'allarga en explicacions no necessàries




Foto de família a Quirigua
L'arribada a Rio Dulce, a l'hotel Nana Juana, la fem cap al migdia, un lloc diferent i agradable on decidim passar el dia i descansar d'un viatge emocionant i esgotador. Aquí ens separem de les noies valencianes que ens han acompanyat a Copan i Quiriguá, elles dormiran a Puerto Barrios, on hi van en una motora travessant el riu.

Embarcador de la Marina de Rio Dulce
Dinem a la Marina, enfront de les embarcacions turístiques,  on el cambrer ens recomana un plat local; "el tapado", una sopa molt completa que ens presenten en un vol de litre amb un peix sencer, gambés, un cranc, més peixos petits i fins un platan. Inacabable. "Viene a ser completito" ens diu el cambrer...


La lluna ja domina a llevant
Després de reposar el dinar, a les cinc estem a la piscina, fins que es fa fosc. 

A les 6,13 hores en punt s'amaga el sol per la carena que demà hem de travessar, després de visitar Livingston, però.

L'ocàs al llac Izabal 



Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.
Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Hondures-Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Gener 2015

Terrassa.net