On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 4 de gener de 2015

RUTA MAIA 2014 - 12 - RIO DULCE - LIVINGSTON - FLORES

RUTA MAIA 2014 - 12

Avui ens ha marcat la pluja. Durant la nit hem dormit poc, una tempesta tropical, amb vent udolador, llamps, trons i uns patacs d'aigua que semblava acabarien trencant tot l'hotel, ens ha caigut durant gairebé tres hores, segons els encarregats de la recepció.

El fort San Felipe en l'embocadura del llac Izabal

Però pel matí fa sol, hi ha restes de la pluja per tot, ple de tolls i rius d'aigua que cauen fins el llac. 
Hem quedat amb un manejador de barques que ens ha de dur a fer un passeig pel riu, ens arribarem fins a Livingston, però primer fem marxa enrere per passar pel fort de San Felipe, petita construcció que recorda l'estada castellana en aquestes terres. 

De la senyal enllà és el llac Izabal
Cormorà a l'illa dels ocells


Tot seguit, i abans d'allunyar-nos de la marina, passem per l'illa dels ocells, reducte on descansen ocells de tota mida, però són cormorans i bernats pescaires principalment, els qui dominen. 



També hi ha un sector de manglars, on hi ha nenúfars i petites cabanes que estan construïdes seguint antics costums, algunes en restauració, ja que com es pot observar, utilitzen allò que es pot trobar pels tombants. 


Un habitant del llac

Passem per una reserva de la biosfera on hi ha un centre d'estudis biològics, i on també hi ha una escola infantil, en aquesta riba és la de nois, enfront i a l'altre riba hi ha la de les noies. 
Porta d'entrada a una aula de l'escola

En direcció al Carib, el passeig és agradós.
A Livingston ens dóna la benvinguda aquest Bernat pescaire i unes poques gotes d'aigua, previ avís a allò que ens hem de trobar més tard.


Entrada d'un bar típic de Livingston

Però el passeig per la vil·la és agradable, i un pic de sol el fa xafogós


Un pelicà típic de Livingston
Livingston és l'única ciutat criolla de Guatemala, l'únic lloc on es pot assaborir l'aire negre caribeny, el seu ritme, i altres coses que no diré. Un indret on els joves poden passar un parell de dies fantàstics, nosaltres amb un matí en vàrem tenir prou, amb aquestes estones de sol i també, a estones, plovent. Ens prenem uns combinats en un bar i tornem a l'embarcador.

Bar a la platja de Livingston

El temporal s'ha endut un bon tros de platja

A l'embarcador de Livingston, tornant cap a la marina de Rio Dulce
A mig camí del retorn fem parada en un restaurant que es diu "El Viajero", on fem un àpat força agradable i en solitari, sembla que el tema del turisme, aquest any ja s'ha acabat.



A l'embarcador del restaurant
I parlant de ploure. En el retorn, quan ja érem a tocar de la marina, es desferma la tempesta i ens mullem per tots cantons, malgrat que ben ràpidament ens calcem les capelines que semblava que ens caldria dur més dies, però no, aquell va ser el dia que vàrem estrenar les capelines de pluja i encara les hem de tornar a usar, a dies d'avui.


Després de recollir les motxilles, que ja teníem preparades, agafem un bus de línia que ens ha de dur a Flores, dos-cents quilòmetres en unes cinc hores, si es compta l'espera a la terminal. A Flores ens espera Tikal, però això serà a la propera entrada.

Totes les fotografies són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.
Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Gener 2015

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs a Livingston hi vam passar una nit i vam pendre una sopa que en deien "tapao", de peix i marisc, que estava bonísima
Rosa

Ferran d'A ha dit...

Sí Rosa, nosaltres el vàrem prendre a la Marina de Rio Dulce, estava molt bo, és típic d'aquella regió. Un plat molt complet!

Terrassa.net