On tenim la lluna ara? i el sol!

dijous, 1 de gener del 2015

Presentació del llibre "Dona i ocell" d'Empar Sáez a l'Ateneu Terrassenc



Àlbum fotogràfic i breus apunts de la presentació del llibre Dona i ocell, d'Empar Sáez a l'Ateneu Terrassenc, el passat 9 de desembre de 2014, organitzat per l'Associació de Poetes Terrassencs.

La presentació del llibre va anar a càrrec d'en Xavier Sierra. A continuació es va celebrar un concert recital en què el músic medievalista Xurxo Romaní interpretà diversos poemes del llibre.






 Presentació de l'acte per l'escriptor i membre de l'Associació de Poetes Terrassencs, Jordi Colell


En Xavier Sierra, metge, humanista i escriptor fa un breu recorregut per la biografia de l'autora, així com la presentació del llibre guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi




Moments del concert - recital: Xurxo Romaní - Empar Sáez


Sota l’arbre vell
el teu cos aprèn en l’ombratge
de la memòria.
Penjaves com un fruit púrpura,
contemplaves damunt la branca
un món transparent als records
mentre et sabies indemne.
Tot era llis i dòcil, tot era dins l’aire
immòbil de les fulles,
en la pau impol·luta dels camins.
L’ombra tènue et seguia de prop,
l’aigua novella t’omplia l’esguard.
Ignoraves, llavors, la paraula
perniciosa del temps.
  
Dona i ocell, Empar Sáez




Xurxo Romaní, músic medievalista interpretant un dels poemes del llibre Dona i ocell






La nit s’adhereix a les parpelles,
l’ocell immòbil et clou els ulls
mentre tots els camins et travessen.

Una densitat obscura
ofega el camí delitós de l’heura.
Udols de tiges, tremor i palpit
de fullatge entre espills de tristesa.

De nou, l’onada de terra s’abat
contra la pell, i et sepulta.

Arreu roses blanques,
arreu nuvolada de pètals

mentre el teu cos penja de l’arbre
en el bell jardí de les despulles.

Dona i ocell, Empar Sáez





Contemplar de lluny estant
l’esclat de lluïssor,
la volada de la llum.
Saber-me llunyana
a un excés escàpol de cel.

El meus ulls, dins un jardí
de terra,
sota els ulls del vespre,
es desclouen en pedres i flors.
Creixen arbres de penombra
fugissera
damunt rastres de tendresa.

S’enlairen pertot ocells de silenci.

Dona i ocell, Empar Sáez










  Marta Teixidó, rapsoda i membre del grup de poesia Reversos recita uns poemes del llibre.


 Mercè Guiu llegeix uns poemes del llibre Dona i ocell




Xurxo Romaní és estudiós de la música medieval, principalment la gallega, d’on és originari. Ha musicat també poesia medieval galaica-portuguesa. És un gran coneixedor d’instruments com la viola de roda, el llaüt medieval, la cítola o les cornamuses. Ha publicat treballs discogràfics amb diferents grups de folc i musica tradicional i antiga de Galícia i Catalunya, com Ondina xana, Organistrum, entre d’altres, i així mateix ha desenvolupat una intensa obra com a músic independent.


Xurxo Romaní interpreta el poema "A poc a poc s'esborren les hores"


 
 L'escriptora Tessa Julià recitant un poema del llibre durant el recital



Pep Cortès, poeta, en un moment de la seva lectura

                                         Xavier Sierra va cloure la lectura de poemes del llibre per part dels convidats.










Un agraïment al fotògrafs que m'han cedit les seves magnífiques imatges: a l'Aureli Ruiz, Ferran d'Armengol, Jordi Sàez i Maria Rosa Closa.


Terrassa.net