Amb el Lluís Bosch vaig coincidir, discrepar i arribar a acords en una pàgina literària que es diu Relats en Català, crec que ja la coneixeu la majoria de vosaltres, i si no, aneu a l'enllaç.
Us dic això per fer-vos entenedor que el conec personalment, i que potser això em pot influir a l'hora de dir-vos que aquest llibre paga la pena llegir-lo. Ja quan ens fèiem els nostres comentaris, més o menys agradosos o no (tot ajuda a créixer literàriament), veia en l'estil del Lluís un nivell no gaire habitual en altres companys de la pàgina abans esmentada, i és que la literatura negra vivia en la majoria d'aquells escrits seus, en podria comentar una sèrie inacabada en particular, localitzada per Centre Europa que em tenia captivat. No era potser de l'estil de relats que més m'agradés llegir i la trobava estranya, però em tenia enganxat, ho he d'admetre.
I aquestes són les mateixes sensacions que he tingut en llegir "Aire brut", amb la diferència que en aquest llibre he trobat aquell estil agradós de negra que m'atrau i que voldria comparar a la narrativa del tristament desaparegut Emili Castellanos, amb el seu "Us mataré a tots", per exemple. Bé, és una cosa meva potser, però en llegir "Aire brut" hi vaig pensar, malgrat la diferència de tema tractat i d'estil d'escriptura.
Són literatura negra tots dos? sí.
I què puc dir-vos del llibre? poca cosa més a part de que cal llegir-lo. L'he trobat un text intrigant, que de la mà de l'autor et condueix per una Barcelona de post guerra seguint la mirada d'un camisa blava que està més perdut que un pop en un garatge en aquella trista i bruta Ciutat Comtal dels anys quaranta, on se centra el nus del relat. La fa respirar molt bé aquesta història i et sents dins del relat i els seus racons amb descripcions molt encertades. El final és trepidant i misteriós... però què dic? llegiu-lo!
"Aire brut" de Lluís Bosch.
Imatge capturada del bloc "L'ombra del crim"
Si voleu conèixer una mica millor a l'autor, no us perdeu l'entrevista que li fa l'Anna Villalonga en el seu bloc; "A l'ombra del crim".
El Lluís també té una vida literària en el món dels blocs, i actualment és de visita obligada el Nigra Sum. També podeu visitar el tancat Mil dimonis. A més a més participa en altres blocs col·lectius, però si us agrada ja l'anireu trobant. I amb això que us he dit, jo en trec la personal conclusió que el Lluís estima escriure, i opinar, i que li contestin també. Gran polemista i obert a raonaments fonamentats, es aconsellable una visita al seu món, i començar per "Aire brut" no és un mal començament, ara que l'any s'acaba (segons diu el calendari, jo no veig que el temps s'aturi).
Em sap greu Lluís, ja sé que no t'agrada tanta cova, però no ho he pogut fer de cap altra manera. Sé que em perdonaràs.
Com ja comença a ser habitual els darrers anys, a les portes de Nadal l'ARC presenta el seu recull de relats per a petits i per menys petits. Relats infantils en general, això és el que porta el llibre "l'Aigua"; un recull de relats escrit per petits i per grans i orientat a totes les edats. Relats per llegir a la vora del llit.
Veniu al Tecla Sala demà i emporteu-vos un llibre solidari. Recordeu que aquest any que estem vivint i a punt de donar per acabat, ha estat dedicat a l'aigua per part de l'ONU, i vet aquí el seu nom
Cliqueu l'imatge si la voleu veure millor.
Portada del llibre "L'Aigua"
No podeu permetre que us ho expliquin, heu de tenir-lo, els vostres menuts i els menys menuts us ho agrairan molt.
El dissabte passat, trenta de Novembre, es va dur a terme la presentació del llibre conjunt i solidari "Paraula d'Espriu", on l'Empar i jo hi participem amb un escrit cada un. I dic llibre solidari perquè tots els guanys que se'n generin aniran a parar a la Marató de TV3 d'aquest any 2013.
Paraula d'Espriu - Diversos autors - ARC -2013
El llibre està proposat com un recull de pintures, relats i poesies que tenen en comú oferir un homenatge al poeta Salvador Espriu i dins d'una crida realitzada per l'Associació de Relataires en Català (ARC). Es va crear un bloc; "Paraula d'Espriu", per recollir els treballs i que va aplegar a més de quaranta autors que participaren amb més de setanta escrits i també obres visuals on, en tots els casos, calia inserir una frase del poeta. I dins d'aquesta proposta, oferir de cara la Marató de TV3 els guanys de la venda del llibre i els de l'entrada voluntària a la gala de presentació.
Pere Fornells (a sota sols la cara) i Mercè Bagaria (dreta de negre) els dos responsables de la coordinació del bloc i de la Gala de la presentació, respectivament (també surten l'Empar i el Carles Ferran).
Cal agrair la voluntat desinteressada de tots els autors, i la dels col·laboradors a l'ombra, per tirar endavant aquest projecte que ja ha vist la llum. A tall de mostra, us penjo un vídeo del jove cantautor Roger Martínez, que tot i els entrebancs tècnics, una mica pels nervis de l'inici, que es varen salvar amb rapidesa, va trencar el gel de la Gala demostrant que atresora un futur important en el món musical del país.
És voluntari fer cas d'aquest avís!! Però jo no me'l perdria!! Si voleu llegir la crònica dels fets de la festa, aneu a veure el bloc de l'Associació, on la Pilar Navarro ens n'ha fet una, i ben detallada. Amb l'afegitó de les fotografies que un servidor va disparar i que per això no penjo en aquest post, allí les podreu veure, entre les paraules de la Pilar.
Aquesta va ser la targeta on es convidava a la Gala de presentació del llibre i acte d'homenatge a Salvador Espriu
Els V ICTINEU premien la literatura de ciència ficció, fantasia i el terror en català.
Aquesta seria la base principal. Entra a concurs qualsevol escrit publicat en català, sigui original o traduït. sigui novel·la o relat curt, i sempre durant l'any anterior. Així doncs, aquest any seran per les millors obres publicades en paper durant l'any 2012.
Detall portada revista Catarsi
Enguany, per celebrar que són el cinquè any que s'entreguen, la revista de Ciència Ficció, Fantasia i terror Catarsi, vol publicar un numero especial amb treballs dels millors autors que han guanyat en les quatre anteriors edicions dels premis Ictineu, un número especial de més de 150 pàgines.
Per tirar endavant el projecte i tenint en compte que la revista és una publicació sense ànim de lucre, han optat per fer un micro-mecenatge amb la gent de Verkami, hi ha força varietat de mecenes amb diferents recompenses i amb uns imports força assequibles.
Els premis Ictineu són votats en dues rondes. Una primera part popular, on pot votar tothom qui ho vulgui als autors triats en una llista que la gent del premi penja en el seu bloc i una segona amb un jurat més especialista en el gènera. La primera ronda va acabar a finals d'agost i ara està en deliberació pel jurat especialitzat, que ha de triar entre els cinc finalistes de cada apartat.
Sols us puc adreçar a les pàgines dels Ictineu i de la Revista Catarsi per tenir més i millor informació, o fer-vos seguidors dels grups de Facebook o de twiter.
I aquest any he tingut la fantàstica fortuna d'estar finalista en una de les categories, en la de relat curt escrit en català, i que el podeu llegir en aquest enllaç i porta per títol "Sota el pomer, vora el mar". És un relat una mica de bojos i de gent que veu coses que altres no veuen, però millor el llegiu, si us va de gust.
Ja ho sabeu entreu al verkami i col·laboreu a tirar endavant aquest projecte.
La Via Catalana per la independència va ser un èxit, sí.
La organització va ser genial, sí
La gent tenia ganes de festa, ganes de canviar les coses, sí.
Però encara ens queda feina, sí.
I HO FAREM PER ELLS!!*!!
Organitzant la gent - Fotografia Ferran d'Armengol
No tinc paraules per expressar les sensacions viscudes el passat
dia onze de setembre. Però voldria no llençar les campanes a repicar més
enllà d'una petita victòria viscuda per moltíssima gent, perquè això sí, érem
molts.
Futur lluminós - Fotografia: Pol Gorriz
Aquesta imatge de futur és la nostra esperança, un futur ple de llum, que de moment es queda en contrallum. I ells saluden expectants, amb el desig de fer realitat un somni que moltes generacions hem compartit. La meva àvia ja el tenia, havia nascut el 1898, cal explicar com va ser la seva joventut i la seva maduresa?
Minyons de Terrassa fent nou torres grogues i vermelles - Fotografia: Empar Sáez
En tots els trams hi havia festa, en els 361 i 362 de l'Ordal hi havia una nombrosa representació de Terrassa, i els Minyons, entre d'altres, varen fer diversos castells i construccions, ja a la via i estona abans de enllaçar mans, s'entretenien fent petites construccions com la d'aquesta imatge.
Organització - Fotografia: Empar Sáez
No falta gaire, ens anem col·locant - Fotografia: Empar Sáez
Hi som tots? falten segons per l'hora i estem a punt. - Fotografia: Empar Sáez
Però malgrat ser tot tan reeixit i agradable, malgrat l'aire festívol de la jornada, no ens podem adormir. Ara ens toca picar pedra. La majoria de catalans, nous i vells, ja ho tenim clar, però encara hem de convèncer als indecisos, i fer-ho amb tacte, prudència. Indecisos i panxacontents que no volen canviar res, perquè ja els hi estan bé les coses com estan, o com he escoltat dir; "... i què, ara ens robaran els d'aquí? doncs com estem ja estem bé."
Passen de les sis, tornem a casa - Fot: Empar Sáez
Però sempre ens quedarà el record d'un dia que ha estat llarg i emocionant, moltes vibracions positives i aires d'haver assolit un èxit històric. I el més important, nosaltres hi érem, ningú en particular, hi érem tots aquells que ho varem viure amb un únic desig, pacífic i orgullós.
L'últim raig de sol - Fot: Ferran d'Armengol
A l'autocar veiem els últims rajos de sol, en una caravana de vehicles que taponen el retorn a casa, única caravana que he viscut amb una pau d'esperit com no mai en tota la meva vida, i n'he viscut unes quants de caravanes, quan no fa quatre dies ens feien tornar de Canet a Barcelona per la carretera de la Roca, amb un vell Renault Gordini d'infaust record familiar. Quins anys aquells, quan encara vivia l'àvia, i ella somiava allò que nosaltres tenim a tocar de mans.
Amb una participació final de 281 relats i durant vuit mesos, la pàgina de Relats en Català i l'Associació de Relataires en Català (ARC), juntament amb diverses emissores de ràdio com Radio Argentona, Ràdio Vilassar o Ràdio Sant Celoni, han promogut aquest III Concurs de microrelats i sota la temàtica dels pecats capitals.
Com en són set, els pecats aquests, calia afegir-ne un i el pecat de l'escriptura va entrar a formar-ne part, i és just amb aquest que un dels meus relats ha entrat a la terna de guanyadors, ex-aequo amb un relat magnífic del company i amic Sergi G. Oset del bloc "La meva perdició".
Portada del llibre recull - Pecats Capitals (7+1)
La portada del llibre és també guanyadora del concurs promogut per la mateixa ARC i dirigit a dissenyadors o grafistes, i la imatge guanyadora és una idea original de la poeta del maresme Montse Assens, que condueix el bloc "Brisalls de mar".
So voleu llegir el relats i no podeu comprar el llibre, aneu fins aquest enllaç de RC, on hi trobareu els guanyadors i els seus relats.
Els diversos guardons de la festa de dissabte amb el llibre.
Amb els relats que vaig presentar en diversos mesos, m'han acabat triant dins del llibre cinc d'ells. No vaig escriure tots els mesos un micro, però diria que sis o set potser sí, així que va ser tot un èxit per a mi i de cara a ser publicats.
I ja posats, demanaven que participéssim també amb imatges per presentar cada un dels pecats. Jo en vaig enviar a concurs una fotografia de les meves, retocada, i és la que es pot veure en el bloc de L'Home Fosc, si seguiu l'enllaç. Aquesta única foto va ser triada per votació popular, i és la imatge que obre els relats que parlen de l'enveja.
Sols em queda felicitar a la Sílvia Armangué, guanyadora del Concurs, al Toni Arencon, segon i al Sergi, que va quedar tercer amb el meu relat.
Per poc que pugui, el proper curs seguiré practicant l'agradable art d'escriure microrelats, i si us agrada escriure'n, us convido a participar-hi.
Benvolguts/des, aquest dissabte dia 7 de Setembre, a les 12 h, teniu una cita a la Biblioteca Sagrada Família, per assistir al lliurament de premis del III Concurs de microrelats "ARC a la Ràdio".
Un concurs que compta amb la col·laboració de diverses emissores de Ràdio, i que amb les lectures que s'han realitzat dels relats en els seus programes literaris, és una motivació afegida per participar-hi.
Targetó de l'entrega de premis i presentació del recull "Pecats 7+1)
Tot seguit, i en acabar l'entrega de premis, es realitzarà la presentació del llibre recull; Pecats Capitals (7+1), aquest llibre és un altre dels al·licients i un premi afegit pels participants que han estat escollits dins de la sel·lecció mensual.
La coberta del llibre també va seguir un concurs per a il·lustradors que va viure una sel·lecció votada primer en obert i finalment entre els associats.
Dins de les pàgines hi ha altres treballs de fotografia i il·lustració que acompanyen els temes proposats en el concurs, els set pecats capitals més un, el pecat de l'escriptura.
Coberta del llibre de microrelats "Pecats capitals (7+1)"
A títol personal, aquest cop puc estar satisfet del nombre de relats meus que hi ha en aquest recull, si no recordo malament són cinc o sis, ara no ho tinc al cap. Ho considero tot un èxit que compartiré amb els altres companys de la pàgina de Relats en Català, lloc on es pengen cada mes els micros que participen en el concurs anual.
Aquest cop vull parlar-vos d'un projecte solidari; Paraula d'Espriu.
Un projecte amb finalitats solidàries de cara a la Marató de TV3 i participativa de l'aniversari del naixement de Salvador Espriu.
L'associació de Relataires juntament amb la revista digital "Lo Cantich", vinculats a la pàgina de "Relats en Català" proposa als seus associats i amics participar en obres col·lectives que es publiquen en la seva pròpia col·lecció.
Aquest any Espriu han tirat endavant un projecte molt engrescador. Si voleu saber-ne més coses, seguiu els enllaços que us deixo tot seguit.
Aquest passat mes de maig, i dins del marc d'actes de la setmana de la poesia a Barcelona, es va celebrar la final del II Concurs ARC de Rapsodes 2013, proposat per l'Associació de Relataires en Català, una associació que promou la literatura i arts afines on el català sigui la seva forma d'expressió.
A la final varen concorre deu participants que en una primera part de l'acte esmentat llegiren poemes propis o del poeta Salvador Espriu.
A la segona part, els tres que varen tenir més votació per part del jurat varen fer una segona lectura de poemes, que són els que us he penjat tot seguit, i us demano que sigueu comprensius, ja que el so no és gaire bo en tres dels quatre que podeu escoltar.
El quart és la cirereta que la guanyadora ens va deixar, i aquest sí que té un so més agradable i menys estrident. Espero doncs que sabreu valorar la intenció i que podreu gaudir de la veu de tres rapsodes de nivell.
Ferran Planell, Joaquim Valls i Alexandra Morera, i va ser ella qui va guanyar.
I com ja us he dit, la guanyadora va llegir un altre poema, demostrant el seu nivell com rapsode.
L'Associació té obert diversos fronts en el món de la literatura, precisament el mateix dia es va presentar un llibre col·lectiu proposat per diversos associats i que du per nom: "L'estimem perquè és la nostra!".
Si voleu més informació, aquí teniu l'enllaç a la crònica que es va fer en el bloc de l'Associació.
I si voleu adquirir el llibre "L'estimem perquè és la nostra!" o d'altres que estan publicats per l'Aassociació dins de la col·lecció: Camí del Sorral, seguiu aquest altre enllaç de la revista digital "Lo Cantich".
Aquí teniu un parell d'imatges, una dels guanyadors i una altre dels participants i membres del jurat.
Joaquim Valls, Ferran Planell i Alexandra Morera
Paticipants i Jutges
I ja per acabar una instantània de la guanyadora del II Concurs de rapsodes ARC 2013
Alexandra Morera, la guanyadora del II Concurs de Rapsodes
Trons i llamps ens desperten pel matí, la forta pluja retruny en els vidres. Plou amb força a Terrassa, i en altres indrets del país. No podia començar millor el dia i d’una manera ben poètica. Després d’esmorzar agafem el nostre vehicle i enfilem via Manresa cap a l'autovia que travessa les terres de la Catalunya interior en direcció a Lleida. No gaire lluny de la capital hi ha el petit i acollidor poble de Sudanell, on l’Empar participarà en els actes de la -III Festa de la Música de Sudanell-, i on els germans Abellaneda, el Cinto i el Joan (conegut també com Joandemataró) són partícips d’un projecte ambiciós organitzat en aquesta localitat propera a la capital lleidatana.
Sembla que el mal temps ens persegueix. Arribant a Sudanell una nova tempesta de llamps, trons i gotes com bales de vidre, i amanit per una foscor de nit, ens fa alentir la marxa fins ales portes de la vila. Hem quedat a dos quarts de cinc en el bar “El tros”, on decidim fer un petit mos, tot esperant l’arribada dels altres participants en el recital.
Veiem com de mica en mica el cel trenca la nuvolada. Això promet un vespre on el punt de temperatura serà l’ideal i que no serà ni massa fresc ni massa calorós.
Joan i Empar
El Cinto i el Joan d'esquena
A l’hora
convinguda apareixen el Cinto i el Joan. Ens comenten que la Montse Pellicer no
pot venir, però que és l’única baixa. Perfectament cronometrats, van arribant les
i els poetes. Primer el Carles Ferran i el Marc Freixas que ve amb tota la
família. La Núria Niubó arriba amb el cotxe farcit de poesia amb l’Aurora Marco
i el Miquel Àngel Tena, i per tancar la reunió que hem fet davant del bar i en
mig de la carretera, ens arriben la Glòria Bosch i la Montse Aloy, la
“Cantireta” blogaire.
Ja hi som
tots, contant el Joan, hi ha nou poetes que recitaran. Ens encaminem fins el
punt on hi ha l’escenari, en el vell mig del poble. Allí hi ha la gent del grup
de música d’Igualada “Faèrica” que estan enllestint els detalls del so. Fa sol,
però no ens fa cap angoixa la calor, al contrari, la màniga llarga no fa nosa
als poetes.
La festa de
la poesia arriba amb calma. El públic que va triant seient i no s’impacienta,
ni cal. Als peus del campanar de l’església, l’espai és acollidor i amb bona
ombra. El sol va baixant i els seus reflexos il·luminen les cares de músics i
poetes, entre ombres que les fulles dels arbres, tímidament, ofereixen. Malgrat
tot, el sol pica.
El Joan recitant, el Cinto toca el violí
Comença el
recital sense gaire soroll. El Joan i el Cinto, que toca el violí, trenquen el
gel, un duet ben agermanat. Els segueix la Montse Aloy, veu clara i nítida que
embadaleix el públic, segueix la Glòria Bosch suau nervi el seu, que tot seguit
cedeix l’escena al Marc Freixas que llegeix un poema del Bernat, el guitarrista
de Faèrica, que l’escolta concentrat. Segueix el Carles Ferran, recordant-nos
la seva etapa amb el grup de música Can64, pioners de la nova cançó a Lleida.
Segueixen la Núria Niubó i el Miquel Àngel Tena, una altra parella de poetes
lleidatans que venen d’Alpicat ella, de Balaguer ell. Després l’Empar Sáez
llegeix amb dolça veu el seu poema i per tancar la primera tanda, fa la seva
lectura l’Aurora Marco, una altra poetessa Lleidatana.
Montse
Marc, Miquel Àngel, Glòria i Empar
Aquí entra en
acció el grup arribat d’Igualada, els Faèrica que, imbuïts per tanta poesia,
decideixen canviar la cançó que tenien prevista i interpreten; “La noia de
molts ulls”, lletra inspirada en un poema de Tim Burton; “The girl with many
eyes”.
Els Faèrica
En el mateix
ordre passem a una segona ronda de poesia i a una nova cançó dels Faèrica que
ja tenen guanyada la nostra admiració.
Núria
Carles
La tercera
ronda de poemes la fan en conjunt els poetes acompanyats suaument i musical per
la gent igualadina dels Faèrica. Entre la colla de bons poemes recitats, i
sense menystenir-ne cap, destacaré la lectura de la “Crònica de lo Marraco”
escrit i llegit per la mateixa Núria Niubó, en un encàrrec de la ciutat de
Lleida a la poeta i que va ser estrenat per la festa major de la ciutat.
Aurora
L’últim
poema de l’Aurora Marco tanca el recital dels poetes i sense més
entreteniments, els músics de Faèrica ens ofereixen un recital brillant i
vibrant, on mostren els seus dots musicals i el domini de l’espai, amb bones
balades i altres peces de rock més dur i també alguna versió com el “Vol de
l’home ocell” dels seus admirats Sangtraït. Un bon concert d’un grup que promet
i que farà soroll ben aviat, no ho dubteu!
Tots els poetes junts, al final de l'acte.
Ha estat un
plaer retrobar cares conegudes i ens ha estat una alegria descobrir veus i mans
de gent que coneixíem del món blogaire o de la pàgina de relats amb qui mai no
havíem coincidit. Xerrem i fem descobriment de detalls insignificants i
impressionants, històries que ens uneixen una mica més. Ens agrada conversar
amb una cervesa a les mans, o una aigua o una cola refrescant. I quan el grup
igualadí tanca la seva actuació, els poetes que vivim més lluny anem desfilant,
cada un cap a casa seva, alguns es queden a sopar amb la gent del poble. Ara
arriba el grup “Quart Primera”. Aquests nois ja tenen un públic més nombrós.
Músics i poetes a l'escenari!! La foto de rigor i de tot cor.
Per la nostra
banda, col·loquem els dos cd’s que hem comprat a la gent d’Igualada en el
lector del cotxe i camí cap el Vallès seguim escoltant la bona música d’un grup
molt ben conjuntat, una música que ja va lligada amb aquesta festa i ens recordarà
la trobada poètica cada cop que els escoltem. Els horitzons nets i el capvespre
mediterrani fan brillar l’aire que ens envolta, reflexos de mil colors ens
acompanyen tot el trajecte.
Ha estat una festa exquisida, delicada i molt ben travada per part de l'organització, no queda altre que donar les gràcies al Cinto i al Joan de Mataró, i a tota la família de Sudanell, per oferir-nos aquesta jornada tan particular. Us convido a llegir la crònica que n'ha fet també la Cantireta en el seu bloc.
I per tancar, us convido a escoltar la veu de l'Empar i el poema "Diàlegs", recitat a Sudanell.
El dissabte dia 8 de Juny, després del migdia, serem a Sudanell, l'Empar participa en la Tercera Festa de la Música, en el recital de poetes d'arreu de Catalunya.
Espero fer-ne una bona crònica.
De moment, aquí teniu el cartell.
Per si us interessa conèixer els autors i poetes que hi participaran, són els de la llista que tot seguit podeu observar, i si cliqueu sobre del nom, podreu aproximar-vos més a la seva obra, a l'autor/a.
