VIA CATALANA - UN ONZE DE SETEMBRE DIFERENT - FEM-HO PER ELLS

La Via Catalana per la independència va ser un èxit, sí.
La organització va ser genial, sí
La gent tenia ganes de festa, ganes de canviar les coses, sí.
Però encara ens queda feina, sí.
I HO FAREM PER ELLS!!*!!

Organitzant la gent - Fotografia Ferran d'Armengol

No tinc paraules per expressar les sensacions viscudes el passat dia onze de setembre. Però voldria no llençar les campanes a repicar més enllà d'una petita victòria viscuda per moltíssima gent, perquè això sí, érem molts. 

Futur lluminós - Fotografia: Pol Gorriz

Aquesta imatge de futur és la nostra esperança, un futur ple de llum, que de moment es queda en contrallum. I ells saluden expectants, amb el desig de fer realitat un somni que moltes generacions hem compartit. La meva àvia ja el tenia, havia nascut el 1898, cal explicar com va ser la seva joventut i la seva maduresa?

Minyons de Terrassa fent nou torres grogues i vermelles - Fotografia: Empar Sáez

En tots els trams hi havia festa, en els 361 i 362 de l'Ordal hi havia una nombrosa representació de Terrassa, i els Minyons, entre d'altres, varen fer diversos castells i construccions, ja a la via i estona abans de enllaçar mans, s'entretenien fent petites construccions com la d'aquesta imatge.

Organització - Fotografia: Empar Sáez

No falta gaire, ens anem col·locant - Fotografia: Empar Sáez

Hi som tots? falten segons per l'hora i estem a punt. - Fotografia: Empar Sáez

Però malgrat ser tot tan reeixit i agradable, malgrat l'aire festívol de la jornada, no ens podem adormir. Ara ens toca picar pedra. La majoria de catalans, nous i vells, ja ho tenim clar, però encara hem de convèncer als indecisos, i fer-ho amb tacte, prudència. Indecisos i panxacontents que no volen canviar res, perquè ja els hi estan bé les coses com estan, o com he escoltat dir; "... i què, ara ens robaran els d'aquí? doncs com estem ja estem bé."

Passen de les sis, tornem a casa - Fot: Empar Sáez

Però sempre ens quedarà el record d'un dia que ha estat llarg i emocionant, moltes vibracions positives i aires d'haver assolit un èxit històric. I el més important, nosaltres hi érem, ningú en particular, hi érem tots aquells que ho varem viure amb un únic desig, pacífic i orgullós.

L'últim raig de sol - Fot: Ferran d'Armengol

A l'autocar veiem els últims rajos de sol, en una caravana de vehicles que taponen el retorn a casa, única caravana que he viscut amb una pau d'esperit com no mai en tota la meva vida, i n'he viscut unes quants de caravanes, quan no fa quatre dies ens feien tornar de Canet a Barcelona per la carretera de la Roca, amb un vell Renault Gordini d'infaust record familiar. Quins anys aquells, quan encara vivia l'àvia, i ella somiava allò que nosaltres tenim a tocar de mans.

Fem-ho per ells.

Ferran d'Armengol

Terrassa, Setembre 2013