On tenim la lluna ara? i el sol!

dimecres, 12 de juny de 2013

III FESTA DE LA MÚSICA A SUDANELL - CRÒNICA POÈTICA I AMB FAÈRICA.

Sudanell 2013 - III Festa de la Música

Església de Sudanell
        Trons i llamps ens desperten pel matí, la forta pluja retruny en els vidres. Plou amb força a Terrassa, i en altres indrets del país. No podia començar millor el dia i d’una manera ben poètica. Després d’esmorzar agafem el nostre vehicle i enfilem via Manresa cap a l'autovia que travessa les terres de la Catalunya interior en direcció a Lleida. No gaire lluny de la capital hi ha el petit i acollidor poble de Sudanell, on l’Empar participarà en els actes de la -III Festa de la Música de Sudanell-, i on els germans Abellaneda, el Cinto i el Joan (conegut també com Joandemataró) són partícips d’un projecte ambiciós organitzat en aquesta localitat propera a la capital lleidatana.
Sembla que el mal temps ens persegueix. Arribant a Sudanell una nova tempesta de llamps, trons i gotes com bales de vidre, i amanit per una foscor de nit, ens fa alentir la marxa fins ales portes de la vila. Hem quedat a dos quarts de cinc en el bar “El tros”, on decidim fer un petit mos, tot esperant l’arribada dels altres participants en el recital.
Veiem com de mica en mica el cel trenca la nuvolada. Això promet un vespre on el punt de temperatura serà l’ideal i que no serà ni massa fresc ni massa calorós.

Joan i Empar
El Cinto i el Joan d'esquena

































A l’hora convinguda apareixen el Cinto i el Joan. Ens comenten que la Montse Pellicer no pot venir, però que és l’única baixa. Perfectament cronometrats, van arribant les i els poetes. Primer el Carles Ferran i el Marc Freixas que ve amb tota la família. La Núria Niubó arriba amb el cotxe farcit de poesia amb l’Aurora Marco i el Miquel Àngel Tena, i per tancar la reunió que hem fet davant del bar i en mig de la carretera, ens arriben la Glòria Bosch i la Montse Aloy, la “Cantireta” blogaire.
Ja hi som tots, contant el Joan, hi ha nou poetes que recitaran. Ens encaminem fins el punt on hi ha l’escenari, en el vell mig del poble. Allí hi ha la gent del grup de música d’Igualada “Faèrica” que estan enllestint els detalls del so. Fa sol, però no ens fa cap angoixa la calor, al contrari, la màniga llarga no fa nosa als poetes.
La festa de la poesia arriba amb calma. El públic que va triant seient i no s’impacienta, ni cal. Als peus del campanar de l’església, l’espai és acollidor i amb bona ombra. El sol va baixant i els seus reflexos il·luminen les cares de músics i poetes, entre ombres que les fulles dels arbres, tímidament, ofereixen. Malgrat tot, el sol pica.

El Joan recitant, el Cinto toca el violí
Comença el recital sense gaire soroll. El Joan i el Cinto, que toca el violí, trenquen el gel, un duet ben agermanat. Els segueix la Montse Aloy, veu clara i nítida que embadaleix el públic, segueix la Glòria Bosch suau nervi el seu, que tot seguit cedeix l’escena al Marc Freixas que llegeix un poema del Bernat, el guitarrista de Faèrica, que l’escolta concentrat. Segueix el Carles Ferran, recordant-nos la seva etapa amb el grup de música Can64, pioners de la nova cançó a Lleida. Segueixen la Núria Niubó i el Miquel Àngel Tena, una altra parella de poetes lleidatans que venen d’Alpicat ella, de Balaguer ell. Després l’Empar Sáez llegeix amb dolça veu el seu poema i per tancar la primera tanda, fa la seva lectura l’Aurora Marco, una altra poetessa Lleidatana.
Montse
Marc, Miquel Àngel, Glòria i Empar










Aquí entra en acció el grup arribat d’Igualada, els Faèrica que, imbuïts per tanta poesia, decideixen canviar la cançó que tenien prevista i interpreten; “La noia de molts ulls”, lletra inspirada en un poema de Tim Burton; “The girl with many eyes”.

Els Faèrica
En el mateix ordre passem a una segona ronda de poesia i a una nova cançó dels Faèrica que ja tenen guanyada la nostra admiració.

Núria
Carles










La tercera ronda de poemes la fan en conjunt els poetes acompanyats suaument i musical per la gent igualadina dels Faèrica. Entre la colla de bons poemes recitats, i sense menystenir-ne cap, destacaré la lectura de la “Crònica de lo Marraco” escrit i llegit per la mateixa Núria Niubó, en un encàrrec de la ciutat de Lleida a la poeta i que va ser estrenat per la festa major de la ciutat. 

Aurora
L’últim poema de l’Aurora Marco tanca el recital dels poetes i sense més entreteniments, els músics de Faèrica ens ofereixen un recital brillant i vibrant, on mostren els seus dots musicals i el domini de l’espai, amb bones balades i altres peces de rock més dur i també alguna versió com el “Vol de l’home ocell” dels seus admirats Sangtraït. Un bon concert d’un grup que promet i que farà soroll ben aviat, no ho dubteu!

Tots els poetes junts, al final de l'acte.
Ha estat un plaer retrobar cares conegudes i ens ha estat una alegria descobrir veus i mans de gent que coneixíem del món blogaire o de la pàgina de relats amb qui mai no havíem coincidit. Xerrem i fem descobriment de detalls insignificants i impressionants, històries que ens uneixen una mica més. Ens agrada conversar amb una cervesa a les mans, o una aigua o una cola refrescant. I quan el grup igualadí tanca la seva actuació, els poetes que vivim més lluny anem desfilant, cada un cap a casa seva, alguns es queden a sopar amb la gent del poble. Ara arriba el grup “Quart Primera”. Aquests nois ja tenen un públic més nombrós.

Músics i poetes a l'escenari!! La foto de rigor i de tot cor.
Per la nostra banda, col·loquem els dos cd’s que hem comprat a la gent d’Igualada en el lector del cotxe i camí cap el Vallès seguim escoltant la bona música d’un grup molt ben conjuntat, una música que ja va lligada amb aquesta festa i ens recordarà la trobada poètica cada cop que els escoltem. Els horitzons nets i el capvespre mediterrani fan brillar l’aire que ens envolta, reflexos de mil colors ens acompanyen tot el trajecte. 




Ha estat una festa exquisida, delicada i molt ben travada per part de l'organització, no queda altre que donar les gràcies al Cinto i al Joan de Mataró, i a tota la família de Sudanell, per oferir-nos aquesta jornada tan particular.

Us convido a llegir la crònica que n'ha fet també la Cantireta en el seu bloc.

I per tancar, us convido a escoltar la veu de l'Empar i el poema "Diàlegs", recitat a Sudanell.




Ferran d'Armengol
Dissabte 8 de Juny 2013

Terrassa.net