On tenim la lluna ara? i el sol!

dissabte, 25 de juny de 2011

DINÀMICA DE LA POESIA, JOAN FERRATÉ



Deu fer uns dos anys que em van recomanar aquest llibre sobre poesia; va ser en un dels tallers que l’Ateneu i l’Ajuntament de Barcelona organitzen en la setmana de la Poesia; en aquella ocasió vaig poder assistir a una sessió impartida pel Francesc Parcerisas. Des de llavors havia guardat una llista de llibres que ens va proposar i que jo anava cercant a poc a poc. Gairebé havia oblidat el llibre d’en Joan Ferraté, quan en el suplement cultural de La Vanguardia del passat mes d’abril Jordi Amat publicava un extens i interessant reportatge sobre la difícil relació entre els germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté (el primer va canviar l’ortografia del cognom), on hi vaig trobar de nou el llibre “Dinámica de la poesía”: ensayos de explicación, 1952-1966". Ara sí que em vaig decidir a llegir-lo; el vaig demanar a la biblioteca i en pocs dies tenia la primera edició del llibre publicada per Seix Barral el 1968.

Aspectes de l’obra d’art, poesia i realitat, idees de l’ànima..., amb aquests subtítols a les diferents parts del llibre, Ferraté hi esbossa el marc teòric de l’obra poètica; un volum on aplega múltiples articles i assaigs sobre poesia. Inclou també l'anàlisi de textos de diversos autors clàssics i contemporanis: Ausiàs March, Aldana, Góngora, Quevedo, Vinyoli, Baudelaire, Machado, Carner, Riba, Cernuda, entre d’altres, i ens apropa als principis de la lectura poètica. Llegir, per a en Ferraté, és una experiència que dóna forma a la consciència del lector, que crea una relació individual amb els texts al marge de modes, ideologies o circumstàncies polítiques. Aquest llibre és reconegut com una de les obres més sòlides i ambicioses escrites sobre poesia, una gran aportació a la crítica i la teoria literària.

En tradueixo un fragment:

El jo de cada poeta és un nou diccionari, un idioma nou a través del qual ens arriben objectes com el xiprés-flama(1), del qual no teníem notícies. En el món real podem tenir les coses abans que les paraules que les denominen, podem veure-les o tocar-les abans de saber els seus noms. En l’esfera estètica és l’estil, a la vegada, paraula, i mà, i pupil•la: tan sols en ell i per ell tenim notícia de determinades noves criatures. El que diu un estil no ho pot dir un altre. Hi ha estils que posseeixen un lèxic molt ric i poden arrancar de la misteriosa cantera innombrables secrets. Hi ha estils que sols contenen tres o quatre mots, però de la seva mà ens arriba un racó de bellesa que, d’altra forma, quedaria nonat. Cada poeta verdader, quantiós o minso, és, per tal raó, insubstituïble. Un científic és superat pel següent: un poeta és sempre literalment insuperable.

(1) De la metàfora usada pel poeta Josep M. López-Picó qui afirma que el xiprés “és com l’espectre d’una flama morta”

Per als amants de la poesia, llegir de tant en tant un llibre sobre la mateixa poesia, sobre l’opacitat lúcida i transparent, o sobre la bèstia domada i amansida, després d’un exercici difícil i violent, tal i com la denomina Ferraté, és tot un goig, un plaer amb ritme i mesura.

Empar Sáez

5 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

Empar, el cercaré però mentrestant comparteixo, has escollit un fragment preciós que em serveix d'ajuda ara.
Una abraçada.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

És veritat cada poeta utilitza unes paraules que són seves i prou , suposo que per això quan llegim un poema , normalment , identifiquem l'autor o autora...
Petons,
M. Roser

Empar ha dit...

El llibre és dens, la poesia és un art complexe, difícil d'explicar, però en Ferraté tenia una cultura de gran volada i estic molt contenta d'haver-lo llegit ara i no fa uns anys, perquè he copsat més conceptes, i és possible que d'aquí un temps, si hi torno, encara l'entendria més.
Sandra, la teva poesia és única, brillant, sempre endavant, oi?!!!
Petons.

Francesc Arnau ha dit...

Sembla molt interessant el llibre, Empar. Intentaré cercar-lo a la Biblioteca. Per cert, que m'he assabentat que esteu per Itàlia de vacances.
Us desitge que gaudiu a la gana!!!
Una abraçada!
FRANCESC

Empar ha dit...

Gràcies, Francesc, M.Roser, just hem tornat de fer una volteta per la Ligúria, una zona molt recomanable i on es menja de fàbula!!! A més, hi vam viure un bon grapat de poetes...
Bon estiu, una abraçada.

Terrassa.net