Imatge del bloc L'ofici de viure
http://blogs.ccrtvi.com/oficideviure.php?itemid=28066#more
"L'eina bàsica per la manipulació de la realitat és la manipulació de les paraules” PHILIP K.DICK
“Vivim sota una manipulació perversa, molt subtil” SUSANA TAMARO
Abstract
Pensament i llenguatge tenen un vincle indissociable. L’emissor del missatge pot modelar el pensament del receptor, però també pot manipular la població si en fa un ús abusiu del poder. Els sistemes polítics i econòmics, les religions i els mitjans d’informació, entre d’altres, en són coneixedors i han utilitzat al llarg de la història aquest mecanisme. En el text es destaquen els sistemes de manipulació dels diferents sistemes de govern, ja siguin totalitaris o democràtics. Es donen alguns exemples relatius a la terminologia econòmica: buidar els conceptes del seu significat, emprar eufemismes.... Altres exemples fan referència a la capacitat dels medis d’informació de canviar la percepció i crear corrents d’opinió o bé de fer servir la “no informació” o el silenci sobre alguns temes. Es debat quins han de ser els límits de la manipulació, donada que aquesta és consubstancial a les persones i per tant molt estesa en tots els àmbits del comportament humà. Finalment, tant a nivell individual com col•lectiu, s’indiquen algunes actituds que poden ser útils per tal de defensar-se contra aquest fenomen que en ocasions pot ser molt subtil.
Paraules clau: Llenguatge, manipulació, poder polític, poder econòmic, mitjans d’informació, sentit crític, llibertat.
Introducció
Pensament i llenguatge estan íntimament relacionats; aquesta capacitat complexa d’expressar idees, sentiments i conceptes per mitjà de la combinació d’uns sons i d’uns signes gràfics ens diferencia dels animals. Segons explica Rull (2010, en línia) no podem establir, però, si l’un va precedir a l’altre o si el desenvolupament del llenguatge i del pensament van fluir plegats. Sabem, tanmateix, que el pensament pot estar condicionat per un determinat ús del llenguatge; és a dir, hom pot modelar la manera de pensar de qui escolta amb el seu discurs. Per tant, el llenguatge és una eina molt poderosa que en mans del poder polític, religiós o econòmic pot manipular el pensament del poble. Quines són les seves raons i quins són els mecanismes que empren? Quina és la nostra capacitat per a resistir i estar alerta als processos manipuladors del llenguatge? Responent aquestes qüestions ampliem el nostre coneixement sobre l’ús del llenguatge amb intenció dominadora i conquerim una parcel•la més de llibertat.
Desenvolupament
En la comunicació quotidiana freqüentment usem les paraules amb una intencionalitat clara. Aquestes duen impregnades la nostra manera de percebre la realitat, les nostres emocions i pensaments. Depenent de l’ús que fem del llenguatge, per tant, podem influir sobre el nostre entorn. Tenim la capacitat, així, de persuadir a algú de forma legítima o bé amb mitjans que suposin un tracte abusiu. El terme “manipular”, segons assevera Teun van Dijk (2006, en línia) és una forma de dominació i abús de poder i per tant considera que és més propi definir-la en termes de grups socials o d’institucions i no a nivell individual de relacions personals. Per una banda, segons van Dijk, els grups dominadors que poden manipular la informació a favor dels seus propis interessos i en contra de la societat són: els mitjans d’informació, les elits polítiques, l’educació, les empreses comercials, els científics. A l’altre costat tindríem els grups dominats: lectors, votants, estudiants, consumidors...
Disposem de molts exemples de manipulació per les elits de poder. És ben conegut que els totalitarismes han fet i fan ús del llenguatge posant-lo al servei de la propaganda i de l’alienació dels individus, distorsionant la realitat i limitant la llibertat del poble. El nacionalsocialisme alemany, per exemple, va alterar la llengua alemanya: la va militaritzar, deshumanitzar, va utilitzar el camuflatge verbal i l’eufemisme per als seus propòsits més abjectes (Coll, 2009, en línia). Els països democràtics també patim l’ús freqüent d’aquesta pràctica en el llenguatge dels polítics. Segons J. M. Zufiaur (2012, en línia) el neoliberalisme basa la seva hegemonia ideològica en la manipulació del llenguatge: la paraula “reforma” ja no vol dir millora sinó retrocés; “solidaritat” no consisteix en redistribuir dels rics als pobres, sinó afavorir els rics a costa dels pobres, o en tot cas redistribuir entre els pobres. Les paraules es buiden del seu significat real, però tanmateix ens predisposen a acceptar el discurs en què són immerses. També Joan Busquets (2009, en línia) mostra com els eufemismes, “paraules o locucions que s’utilitzen per atenuar-ne d’altres que es poden considerar dures, inconvenients o desplaents”, estan modificant el significat i la nostra percepció de la realitat. Un exemple més: quan es parla de “flexibilitzar” o “regular” les plantilles en lloc “d’acomiadaments” els mots adquireixen una connotació més positiva, la decisió sembla un fet necessari i resta responsabilitat a qui la pren.
Els medis de comunicació són un dels sistemes més influents en la població per imposar idees o formar opinions. Podem observar com trien les paraules en funció de la ideologia que defenen i, mentre, per exemple, uns parlen dels “assentaments” a Israel altres en parlen de “territoris ocupats”; donen així una denominació radicalment diferent a la mateixa situació conflictiva. Un altre exemple clarificador és la utilització per part d’alguns mitjans d’eufemismes com “efectes col•laterals” d’una guerra mentre d’altres parlen de “víctimes civils” amb un posicionament al respecte i capacitat d’influenciar en la percepció del receptor de la notícia. En ocasions, la manca d’informació sobre alguns temes, la “no informació”, dilueix el problema, o bé l’escassa transparència en alguns conflictes, per exemple, ocasiona que una de les parts creï una realitat alternativa que és acceptada com a pròpia pels receptors de la informació.
Algú podria objectar que tots fem un ús manipulador del llenguatge en benefici dels nostres interessos, seria quelcom connatural a l’ésser humà; no ens podem despendre de la capacitat que tenim d’inculcar prejudicis o creences a través del llenguatge. El problema rau, des del meu punt de vista, en detectar les pràctiques abusives del llenguatge oral o escrit des de posicions de poder i prestigi, descobrir els recursos, de vegades subtils, que hom empra per confondre a la població i aconseguir de forma deshonesta els seus propòsits. “L’objectiu no és convèncer de les virtuts d’una determinada ideologia, sinó imposar-la. Per tant, no és plantejada obertament, sinó a través de petits canvis en el llenguatge d’aspecte innocent però carregats d’intencionalitat.” (ToSKa, 2012, en línea).
Finalment, ¿com podem defensar-nos d’aquest fenomen solapat entre la informació que rebem a diari? Prendre consciència, a nivell individual, de la seva existència és la primera forma d’esmenar l’ús perniciós del llenguatge. Descobrim, així, les imposicions de tipus polític, econòmic i ideològic que hi ha al darrere dels discursos, desmitifiquem els mitjans d’informació i prenem distància crítica respecte a determinades notícies. Col•lectivament caldria, com a societat, exigir una informació veraç. Seria bo que en situacions d’abús flagrant de poder mitjançant el llenguatge disposéssim dels mecanismes necessaris per a denunciar-lo i sotmetre-ho a control.
Conclusions
La utilització del llenguatge com a eina de manipulació és un dels aspectes que cal conèixer en les relacions de poder i domini. Els mitjans d’informació, les elits econòmiques i polítiques poden emprar el llenguatge de forma deshonesta i manipuladora en benefici propi i en contra dels interessos de la població. És important conèixer les diferents formes en què pot presentar-se l’ús abusiu del llenguatge per tal de exercir una actitud crítica, sotmetre-ho a control i així conquerir més llibertat individual i col•lectiva.
Fonts d’informació
1.
Rull, Xavier (2010, novembre).
“Política i manipulació del llenguatge”. Revista de Recerca i d’Anàlisi [comunicació en línea]. (Vol. 27). Societat Catalana de comunicación. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.raco.cat/index.php/Comunicacio/article/viewFile/249680/334025
2.
Van Dijk, Teun (2006).
Discurso y manipulación: Discusión teórica y algunas aplicaciones [article en línia]. Rev. Signos. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s0718-09342006000100003
3.
Coll, Mariona (2009).
Del poder del llenguatge al llenguatge del poder. Anàlisi del llenguatge i de la traducció de dues distopies [treball acadèmic]. Recercat. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012]. http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/46664/Coll%20Ardanuy%20TA%20Maria.pdf?sequence=1
4.
Zufiaur, José Maria (2011).
La manipulación política del lenguaje [article en línia]. Nuevatribuna.es. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.nuevatribuna.es/opinion/jose-maria-zufiaur/la-manipulacin-poltica-del-lenguaje/20110226164431000745.html
5.
Busquets, Joan (2009).
La realitat i la quimera eufemística [taula rodona en línea]. Congres de salut mental. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.fccsm.net/imatges-servidor/4t-congres
6.
ToSKa (2012).
El llenguatge com a eina de manipulació [Article en línia]. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012]. WordPress.
https://la2apell.wordpress.com/2012/06/09/el-llenguatge-com-a-eina-de-manipulacio/
*Treball de l'assignatura de Llengua, cultura i societat del Grau d'Humanitats a la UOC.*
