On tenim la lluna ara? i el sol!

dijous, 21 de març de 2013

DIA MUNDIAL DE LA POESIA




El grup de poesia Reversos va celebrar, el passat dia 20, una trobada especial per commemorar el Dia Mundial de la Poesia. El recital era obert a la lectura de qui es volgués sumar a la sessió. El col·lectiu s’ha afegit, així, als nombrosos actes que se celebren arreu, recollits en el bloc Dia Mundial de la Poesia.

Va inaugurar la sessió la lectura del poema escrit especialment per la diada poètica, Només la veu, de la poeta tortosina Zoraida Burgos. Durant la primera part del recital es van recordar alguns dels autors dels quals se celebra enguany el centenari del seu naixement: Joana Raspall, Joan Teixidor, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Així mateix, es van llegir poemes de Josep Carner, Josep Pleyan, Maria Mercè Marçal, Rosa Leveroni, Agustí Bartra i del poeta gallec Bernardino Graña, entre altres autors seleccionats. 

Un dels poemes recitats (Rapsoda: Jaume Piquet)

Afirmació

No vull que la buidor m’arrosegui a l’abisme 
o falsos mirallets em torbin la volada. 
Jo pressento, a l’entorn, batec de coses certes,
tal com l’hivern pressent la futura brotada.

No em digueu que estic sola! Al meu costat caminem 
altres éssers com jo i l’aire no els ofega: amatents 
a lluitar contra foscos marasmes, 
ofereixen el pit esforçat a la brega.

Jo també toparé amb les altres muralles; 
sé que vessaré sang i em courà la ferida… 
pero vull avançar armada d’esperança 
i d’orgull, proclamant que tinc cor i tinc vida. 

Joana Raspall 

Durant la segona part els assistents van recitar poemes propis. No va faltar la música a càrrec de Can 64; vam gaudir d’alguns del poemes musicats i interpretats pels components del grup (del web Can 64): “Cançó d’amor contradictori” i “Blues en dol”, dos temes d’en Carles Ferran, van ser dues de les quatre peces magnífiques escollides per l’ocasió. 




Volem agrair als assistents la participació activa a l’acte. Us hi esperem en properes edicions! 




Fotografies: Aureli Ruiz

divendres, 15 de març de 2013

ARC A L'ATAC - MARÇ 2013

ARC A L'ATAC és el butlletí que la redacció i l'equip de l'Associació de Relataires en Català (ARC) publica cada dia 15, des de la primera quinzena d'aquest any 2013.

Una idea de l'equip de presidència de l'Associació que posa al dia als escriptors de Relats en Català dels actes i esdeveniments que els acompanyen o que es mouen per l'Univers relataire. (Premi Lletra de la Generalitat de l'any 2004).

És un plaer presentar-vos aquesta revista mensual en format digital, de la que també en sóc una mica col·laborador fent fotografia i alguna crònica de les activitats dels relataires. No es pot arribar a tot, però el nivell és per nota.

Primera plana del num. 3 d'ARC A L'ATAC


Aquí us deixo l'enllaç que us durà al PDF d'ARC A L'ATC numero 3 mes de Març de 2013.

No us el podeu perdre!!



Març 2013

diumenge, 10 de març de 2013

LLIURAMENT PREMIS ARC-CATARSI - A SANT CELONI

El cap de setmana vinent, dissabte dia 16 de Març per ser més concret, i dins de les XXVIII Ter-Cat, trobades organitzades per la gent de la revista Catarsi, a Sant Celoni es farà l'entrega dels premis ARC-Catarsi de Ciència Ficció, Fantasia i Terror, en Català.

Targetó del lliurament de premis

L'Associació de Relataires (ARC) i la gent de Catarsi, s'han ajuntat un altre any per posar aquest premi dins de l'agenda de la fantasia escrita en català, terreny poc explotat i amb una repercussió més aviat minsa, però que mou un tou de gent i aficionats important, com va quedar demostrat en les darreres Ter-Cat realitzades a Sabadell el mes passat.



El primer acte fora de programació serà a les onze del matí, en el bar/restaurant Marina que hi ha davant de l'estació de trens, per aquells que hi arribin en aquest transport, i també per aquells que vagin en vehicle particular.

Però els actes principals del dia són:

1er     Lliurament dels premis a les dotze del migdia a la sala Bernat Martorell, a la plaça de la Vila.
2on    Dinar tertúlia on es realitzaran les XXVIII Ter-Cat cap a les 14 hores en el Restaurant "La Clau del Baix Montseny".

Sant Celoni (Vallès Oriental) Als peus del fantàstic Montseny.

S'ha creat un esdeveniment en el facebook on s'informa de l'ordre del dia i es fan comentaris




Però també us puc penjar aquí com anirà, amb permís de l'Eloi.

Hola a tots

Passem a detallar els actes de la XXVIII Ter-Cat que es durà a terme a Sant Celoni (Vallès Oriental) el proper 16 de març:

11:00.- Primera trobada al bar/restaurant Marina, (c/ Sant Jaume, 5). Davant de l'estació de tren

12.00- Sala Bernat Martorell (Plaça de la Vil, 25). Lliurament dels Premis ARC- Catarsi 2012. Es lliuraran els premis i certificats pels guanyadors i finalistes d'aquesta segona edició dels Premis ARC-Catarsi que s'atorguen al millor relat presentat el 2012 dins una temàtica genèrica de Fantasia històrica que abarca 6 èpoques:

+ Otger Cataló
+ L'imperi persa
+ Grigori Rasputin
+ La guerra del francès
+ Jaume I el conqueridor
+ la Guerra de successió espanyola

Seguidament es lliurarà el Premi Mini concurs de piulades de twitter

14.-00 aprox. Dinar al restaurant "La Clau del Baix Montseny" (C/Alguersuari, 16) Degut a que cal conèixer quan ta gent serem al dinar, preguem que els que us aneu apuntant ho comenteu, via la llista de correu o via facebook quan pengem l'esdeveniment. El menú costa 12€ i cal triar primer i segon:
Primers:

+ Amanida de fruita vermella i foie
+ Pasta amb bolets i formatge blau

Segons:
+ Hamburguesa o llom amb patata al caliu i escalivada
+ Truita de bacallà
+ Crep de pollastre el curri

Per qualsevol dubte podeu contactar també a eloikraken@hotmail.com o cal.menut@gmail.com

Salut!

Eloi Puig

De cara a aquest any, el concurs canvia de nom, ja que l'Arc i Catarsi no han pogut renovar el compromís de col·laboració dels dos anys anteriors, i el premi passa a dur el nom de "Premi Star Trek- Catarsi 2013" i en aquest enllaç hi podeu llegir les bases.




+++






diumenge, 3 de març de 2013

Llenguatge i manipulació



Imatge del bloc L'ofici de viure
http://blogs.ccrtvi.com/oficideviure.php?itemid=28066#more

"L'eina bàsica per la manipulació de la realitat és la manipulació de les paraules” PHILIP K.DICK

“Vivim sota una manipulació perversa, molt subtil” SUSANA TAMARO

Abstract

Pensament i llenguatge tenen un vincle indissociable. L’emissor del missatge pot modelar el pensament del receptor, però també pot manipular la població si en fa un ús abusiu del poder. Els sistemes polítics i econòmics, les religions i els mitjans d’informació, entre d’altres, en són coneixedors i han utilitzat al llarg de la història aquest mecanisme. En el text es destaquen els sistemes de manipulació dels diferents sistemes de govern, ja siguin totalitaris o democràtics. Es donen alguns exemples relatius a la terminologia econòmica: buidar els conceptes del seu significat, emprar eufemismes.... Altres exemples fan referència a la capacitat dels medis d’informació de canviar la percepció i crear corrents d’opinió o bé de fer servir la “no informació” o el silenci sobre alguns temes. Es debat quins han de ser els límits de la manipulació, donada que aquesta és consubstancial a les persones i per tant molt estesa en tots els àmbits del comportament humà. Finalment, tant a nivell individual com col•lectiu, s’indiquen algunes actituds que poden ser útils per tal de defensar-se contra aquest fenomen que en ocasions pot ser molt subtil. 

Paraules clau: Llenguatge, manipulació, poder polític, poder econòmic, mitjans d’informació, sentit crític, llibertat.

Introducció 

Pensament i llenguatge estan íntimament relacionats; aquesta capacitat complexa d’expressar idees, sentiments i conceptes per mitjà de la combinació d’uns sons i d’uns signes gràfics ens diferencia dels animals. Segons explica Rull (2010, en línia) no podem establir, però, si l’un va precedir a l’altre o si el desenvolupament del llenguatge i del pensament van fluir plegats. Sabem, tanmateix, que el pensament pot estar condicionat per un determinat ús del llenguatge; és a dir, hom pot modelar la manera de pensar de qui escolta amb el seu discurs. Per tant, el llenguatge és una eina molt poderosa que en mans del poder polític, religiós o econòmic pot manipular el pensament del poble. Quines són les seves raons i quins són els mecanismes que empren? Quina és la nostra capacitat per a resistir i estar alerta als processos manipuladors del llenguatge? Responent aquestes qüestions ampliem el nostre coneixement sobre l’ús del llenguatge amb intenció dominadora i conquerim una parcel•la més de llibertat.

Desenvolupament 

En la comunicació quotidiana freqüentment usem les paraules amb una intencionalitat clara. Aquestes duen impregnades la nostra manera de percebre la realitat, les nostres emocions i pensaments. Depenent de l’ús que fem del llenguatge, per tant, podem influir sobre el nostre entorn. Tenim la capacitat, així, de persuadir a algú de forma legítima o bé amb mitjans que suposin un tracte abusiu. El terme “manipular”, segons assevera Teun van Dijk (2006, en línia) és una forma de dominació i abús de poder i per tant considera que és més propi definir-la en termes de grups socials o d’institucions i no a nivell individual de relacions personals. Per una banda, segons van Dijk, els grups dominadors que poden manipular la informació a favor dels seus propis interessos i en contra de la societat són: els mitjans d’informació, les elits polítiques, l’educació, les empreses comercials, els científics. A l’altre costat tindríem els grups dominats: lectors, votants, estudiants, consumidors... 

Disposem de molts exemples de manipulació per les elits de poder. És ben conegut que els totalitarismes han fet i fan ús del llenguatge posant-lo al servei de la propaganda i de l’alienació dels individus, distorsionant la realitat i limitant la llibertat del poble. El nacionalsocialisme alemany, per exemple, va alterar la llengua alemanya: la va militaritzar, deshumanitzar, va utilitzar el camuflatge verbal i l’eufemisme per als seus propòsits més abjectes (Coll, 2009, en línia). Els països democràtics també patim l’ús freqüent d’aquesta pràctica en el llenguatge dels polítics. Segons J. M. Zufiaur (2012, en línia) el neoliberalisme basa la seva hegemonia ideològica en la manipulació del llenguatge: la paraula “reforma” ja no vol dir millora sinó retrocés; “solidaritat” no consisteix en redistribuir dels rics als pobres, sinó afavorir els rics a costa dels pobres, o en tot cas redistribuir entre els pobres. Les paraules es buiden del seu significat real, però tanmateix ens predisposen a acceptar el discurs en què són immerses. També Joan Busquets (2009, en línia) mostra com els eufemismes, “paraules o locucions que s’utilitzen per atenuar-ne d’altres que es poden considerar dures, inconvenients o desplaents”, estan modificant el significat i la nostra percepció de la realitat. Un exemple més: quan es parla de “flexibilitzar” o “regular” les plantilles en lloc “d’acomiadaments” els mots adquireixen una connotació més positiva, la decisió sembla un fet necessari i resta responsabilitat a qui la pren. 

Els medis de comunicació són un dels sistemes més influents en la població per imposar idees o formar opinions. Podem observar com trien les paraules en funció de la ideologia que defenen i, mentre, per exemple, uns parlen dels “assentaments” a Israel altres en parlen de “territoris ocupats”; donen així una denominació radicalment diferent a la mateixa situació conflictiva. Un altre exemple clarificador és la utilització per part d’alguns mitjans d’eufemismes com “efectes col•laterals” d’una guerra mentre d’altres parlen de “víctimes civils” amb un posicionament al respecte i capacitat d’influenciar en la percepció del receptor de la notícia. En ocasions, la manca d’informació sobre alguns temes, la “no informació”, dilueix el problema, o bé l’escassa transparència en alguns conflictes, per exemple, ocasiona que una de les parts creï una realitat alternativa que és acceptada com a pròpia pels receptors de la informació. 

Algú podria objectar que tots fem un ús manipulador del llenguatge en benefici dels nostres interessos, seria quelcom connatural a l’ésser humà; no ens podem despendre de la capacitat que tenim d’inculcar prejudicis o creences a través del llenguatge. El problema rau, des del meu punt de vista, en detectar les pràctiques abusives del llenguatge oral o escrit des de posicions de poder i prestigi, descobrir els recursos, de vegades subtils, que hom empra per confondre a la població i aconseguir de forma deshonesta els seus propòsits. “L’objectiu no és convèncer de les virtuts d’una determinada ideologia, sinó imposar-la. Per tant, no és plantejada obertament, sinó a través de petits canvis en el llenguatge d’aspecte innocent però carregats d’intencionalitat.” (ToSKa, 2012, en línea). 

Finalment, ¿com podem defensar-nos d’aquest fenomen solapat entre la informació que rebem a diari? Prendre consciència, a nivell individual, de la seva existència és la primera forma d’esmenar l’ús perniciós del llenguatge. Descobrim, així, les imposicions de tipus polític, econòmic i ideològic que hi ha al darrere dels discursos, desmitifiquem els mitjans d’informació i prenem distància crítica respecte a determinades notícies. Col•lectivament caldria, com a societat, exigir una informació veraç. Seria bo que en situacions d’abús flagrant de poder mitjançant el llenguatge disposéssim dels mecanismes necessaris per a denunciar-lo i sotmetre-ho a control. 

Conclusions 

La utilització del llenguatge com a eina de manipulació és un dels aspectes que cal conèixer en les relacions de poder i domini. Els mitjans d’informació, les elits econòmiques i polítiques poden emprar el llenguatge de forma deshonesta i manipuladora en benefici propi i en contra dels interessos de la població. És important conèixer les diferents formes en què pot presentar-se l’ús abusiu del llenguatge per tal de exercir una actitud crítica, sotmetre-ho a control i així conquerir més llibertat individual i col•lectiva. 


Fonts d’informació 

1. Rull, Xavier (2010, novembre). “Política i manipulació del llenguatge”. Revista de Recerca i d’Anàlisi [comunicació en línea]. (Vol. 27). Societat Catalana de comunicación. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.raco.cat/index.php/Comunicacio/article/viewFile/249680/334025

2. Van Dijk, Teun (2006). Discurso y manipulación: Discusión teórica y algunas aplicaciones [article en línia]. Rev. Signos. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s0718-09342006000100003

3. Coll, Mariona (2009). Del poder del llenguatge al llenguatge del poder. Anàlisi del llenguatge i de la traducció de dues distopies [treball acadèmic]. Recercat. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012]. http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/46664/Coll%20Ardanuy%20TA%20Maria.pdf?sequence=1

4. Zufiaur, José Maria (2011). La manipulación política del lenguaje [article en línia]. Nuevatribuna.es. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.nuevatribuna.es/opinion/jose-maria-zufiaur/la-manipulacin-poltica-del-lenguaje/20110226164431000745.html

5. Busquets, Joan (2009). La realitat i la quimera eufemística [taula rodona en línea]. Congres de salut mental. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012].
http://www.fccsm.net/imatges-servidor/4t-congres

6. ToSKa (2012). El llenguatge com a eina de manipulació [Article en línia]. [Data de consulta: 17 d’octubre de 2012]. WordPress.
https://la2apell.wordpress.com/2012/06/09/el-llenguatge-com-a-eina-de-manipulacio/

 *Treball de l'assignatura de Llengua, cultura i societat del Grau d'Humanitats a la UOC.*

Terrassa.net