On tenim la lluna ara? i el sol!

dilluns, 9 de gener de 2012

Óssip Mandelstam, Armènia en prosa i vers



Per començar us ofereixo un tast de la seva prosa, l’impuls esplendorós de les paraules del gran poeta rus, Óssip Mandelstam.

“Miris on miris, als ulls els falta sal. Caces formes i colors i tot és pa d’àngel. Així és Armènia.”


Fascinat per la idea d’Armènia, del seu passat clàssic, també com a civilització bressol del cristianisme, i atret pels paral·lelismes que establia amb Judea, Mandelstam fa un viatge a aquelles terres entre els mesos de maig i octubre de 1930. En aquest llibre, “Armènia en prosa i vers”, trobem les obres que escriu en tornar de la seva visita al país; en descriu els paisatges, el caràcter de la gent, ens parla de la llengua...; tothora de fora estant, amb una immensa empatia.


“L’any passat mateix, durant la meva estada a l’illa de Sevan, a Armènia, tot passejant entre l’herba que m’arribava a la cintura, vaig poder admirar la foguera escandalosa de les roselles. Falsos distintius de cotilló, brillants fins al punt de provocar dolor quirúrgic, aquestes papallones incandescents de boca buida, grosses, massa grosses per al nostre planeta, creixen al capdamunt de fatigoses tiges peludes.
Vaig envejar els nens, que sortien, lleugers, a caçar ales de rosella entre l’herba. T’ajups un cop, un altre... I ja tens foc a la mà, com si un ferrer t’hagués deixat en préstec unes brases.”


L’extremada bellesa de la paraula, l’harmonia entre pensament racional i lirisme àvid, la composició equilibrada del conjunt, fan d’aquest llibre una obra mestra. Us en deixo un darrer fragment:


“Una salamandra no té cap sospita de les taques negres i grogues que du a l’esquena. Ni se li acut que aquestes marques se situen en dues cadenetes, o bé es fonen en un sol caminet seguit, segons la humitat de la sorra o si els colors de l’empaperat del terrari són vius i alegres o fúnebres.
Però la salamandra pensant –l’home– mira d’endevinar el temps que farà demà per tal de poder determinar per ell mateix els seus colors.”


Quan Mandelstam s’acomiada d’Armènia, encara té la intenció de tornar-hi, però quelcom el va far dir:

Ja no et veuré mai més,
cel miop d’Armènia.


El 1934 és detingut i desterrat al desert gelat de Sibèria. Óssip Mandelstam és una de les nombroses víctimes de la brutal repressió cultural i artística practicada pel règim d’Stalin. Mor el desembre de 1938 en un camp de presoners de la Unió Soviètica.



No ens podem pas queixar. Aquest és l’únic país que respecta la poesia: maten per ella. En cap altre lloc passa... Óssip Mandelstam


Armènia en prosa i en vers
Òssip Mandelstam
Edició, traducció i notes d'Helena Vidal
Poesia dels Quaderns Crema

2 comentaris:

escribeytacha ha dit...

Creo que puede ser de su interés el boletín literario de nuestro taller literario "Escribe y tacha", dedicado especialmente a la crítica literaria: escribeytacha.wordpress.com
Saludos

Empar ha dit...

Gràcies, us faré una visita, serà tot un plaer. Salutacions.

Terrassa.net