On tenim la lluna ara? i el sol!

dijous, 23 de setembre de 2010

L’espill de l’orb, de Francesc Arnau


Llegir el llibre d’un company i amic de versos és quelcom especial. L’antologia poètica del Francesc Arnau Chinchilla me la vaig trobar un dia a la bústia (com n’és d’agradable rebre un llibre per aquest mitjà...). És bonic tenir entre les mans allò que ha estat confegit amb molta cura per l’autor: ell mateix n’ha triat els poemes, ha fet la selecció d’imatges de la portada i les il·lustracions que acompanyen alguna de les poesies. El pròleg, magnífic, d’en Vicent Alonso, ens parla de paisatges i d’emocions compartides, de l’aroma i els records d’un poble de València, Godella, i d’un futur d’esperances.

Estructurat en quatre parts, el llibre fa un recorregut per l’obra del poeta, de formació autodidacta, que considera a Vicent Andrés Estellés el seu veritable mestre, a qui ret homenatge en aquesta obra antològica.

Els poemes que conformen la primera part, “Aürts de cec”, són lluny del significat del títol que els auna; corresponen a les creacions de la primera etapa de l’autor on trobem exemples de poesia de gran qualitat. La segona part, “La veu de les imatges”, m’ha fet recordar una activitat compartida a Relats en Català, la participació als Reptes Poètics, on a través d’una obra d’art de diferents disciplines (pintura, escultura, o fotografia...) els participants fan poesia escrita; és el diàleg de l’art de la imatge i la paraula, un exercici molt enriquidor i pel qual els incondicionals sentim una especial estima. Algunes imatges corresponen a una època en la qual jo no hi participava encara, de fet, ni tan sols escrivia, però he reconegut moltes d’altres (quan ja n’era una participant assídua) i alguns dels poemes que formaven part d’aquest “joc” creatiu, interessantíssim al meu entedre. En “La síntesi del vers” ens atansa a un recull de Haikús, disciplina que Arnau cultiva amb exemples molt reeixits, d’una bellesa intacta, i que també publica al seu bloc “L’espill de l’orb” en la secció setmanal “Haikús del diumenge”. Finalment, en la darrera part, i de la qual pren nom el llibre, llegim els poemes més madurs, aquells que ens deixen una empremta més profunda; hi són molts dels temes que recorren la seva obra: evocacions de la infantesa, respecte al paisatge, a la natura, desig d’una societat més humana, més justa, la reivindicació de la llengua, l’amor, la passió carnal, la mort... en tots i cada un dels temes he trobat uns versos intensos i emotius, d’esplèndida factura.



MEMÒRIA


El ganivet trencat, ratat i rovellat
que brandava ma mare amb les mans tremolant
m’ha portat al record la memòria d’un temps
quan notàvem al nas la flaire de les festes.
Llavors un vent de plomes de pollastre escaldat
habitava els racons del corral llarg i obscur,
la foscúria profunda de les cases humils!

Una gelor de marbre lapidària i humida
pujava per les cames com formigues pels arbres.
Una suor de fang d’atifells de museu
relliscava pel tòs com la molsa pels marges.
Una suor antiga de cànters i de gerres,
de la font del mercat i el vi de la taverna,
amarava les mans dels polzes als menuells.

La pallissa de fusta, amagatall dels gats,
escenari dels jocs de la nostra infantesa,
parlaria per mi amb la veu dels corcons.
Parlaria també del soroll de les traques,
del perfum del gesmil, la sentor de l’estable
d’allò que ens fa tan vells als ulls de qui ens escolta.

I encara som tan joves, que...
el record dels absents m’eriçona la pell!


Francesc Arnau Chinchilla, “L’espill de l’orb”, 2010.

1 comentari:

Francesc Arnau ha dit...

Empar!
Quin gust que dóna llegir els teus elogis. Els valore, venint d'una gran poetessa a la que (ja ho saps) admire des de sempre.
Una forta abraçada, amiga.
FRANCESC

Terrassa.net