Adiós a los que se quedan
y a los que se van también.
Albada, J.A Labordeta
Retenen l’escalfor dels llavis
les paraules que van ser dites,
l’empenta ferma del vent,
el so nítid de les campanes altives.
Retenen també l’aroma humil
de la terra, el mormol del riuet
i el calfred que recorre l’aigua
de la congesta. Retrona el pas
rebec de les paraules en l’albada
dels pobles –un cant no es marceix–
resta perenne, com l’empremta
tèbia del so pels caminois de l’aire.
Empar Sáez, 27-09-2010
Labordeta
Trèmula veu,
que vares cantar al poble,
a la Terra i als rius.
Trèmula veu,
que vares caminar
per viaranys i senders,
amb la guitarra als dits,
i les cançons eixint del pit.
Trèmula veu,
que t’has quedat
amb nosaltres,
i has deixat el cos, descansant,
a l’abrigall del temps,
i dels nostres records.
Et seguirem cercant,
en el teu crit,
en el teu cant,
en la pols del camí.
Ets un clam a destemps,
un exabrupte aïrat
un exabrupte aïrat
el teu epitafi.
Ferran d'Armengol 26/09/2010
A relatsencatalà, el company rnbonet va proposar aquesta cançó pel Melorepte num 120, en record i homenatge al cantautor aragonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada