On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 18 de juny de 2010

TRAÏCIÓ



Traïció

L’alè capritxós de l’atzar entela
el vidre de la finestra i la llum
a ràfegues d’un matí de novembre.
En la fullaraca dolça del llit,
capsal grisós de pedra, endins l’osca
s’ajoca l’aranya entre fils de seda.
Pacient, enreda un instant del temps,
a l’amant penjat del pèndul, mentre ella,
impúdicament i lenta, se’l menja.


Empar Sáez


Els sis últims versos van ser publicats el 14 de maig a La Vanguardia.
La fotografia està treta del blog spajkblog.wordpress.com

3 comentaris:

Jeremias Soler ha dit...

Precís. Profund. Clavat. Intens. Sublim.

Empar ha dit...

Gràcies, Jeremias, t’agraeixo molt aquestes paraules.

La Meva Perdició ha dit...

Un poema saborosament carnívor. Un tatuatge molt inquietant.

Terrassa.net