On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 4 de juny del 2010

Teatre de Txèkhov, "L'oncle Vània"




Durant aquests dies, que coincideixen amb el 150 aniversari del naixement d’Anton Txèkhov, es representa en el Teatre Nacional de Catalunya “Platonov”, una obra de joventut del dramaturg rus. Tanmateix no ha estat amb aquesta obra que he arribat al teatre d’en Txèkhov (1860-1904) sinó amb la pel·lícula: “Vanya on 42nd Street”, el darrer film del Louis Malle (1932-1995), també director d’Au revoir les enfants. 

La pel·lícula, estrenada el 1994, és especial i una rara avis en el panorama cinematogràfic: va ser rodada dins d’un teatre en ruïnes, amb un grup d’actors excepcionals i un pressupost reduït. L’adaptació dels diàlegs, a cura d’en David Mamet, proporcionen més força a aquest text del 1887; ens fan fer un salt de la Rússia rural de finals del segle XIX a un teatre abandonat al bell mig de Broadway, on un grup d’actors assagen l’obra vestits amb roba de carrer. Tot això ens apropa a la temàtica i ens evidencia la seva actualitat. No és teatre filmat, és cinema dins del teatre; l’espectador està ficat a l’escenari, el film i l’obra es fusionen tan perfectament que al principi no es percep quan comença el text d’en Txèkhov i quan acaben els diàlegs entre els actors. Ells són una peça essencial en aquest tipus de cinema en el qual els elements s’han reduït a un text perdurable, a una càmera i a uns  personatges que ens condueixen a la màgia de les emocions humanes.

Coneixia els relats curts d’en Txèkhov, però no pas les obres de teatre, mai no havia tingut curiositat per llegir-ne alguna. Abans de veure la pel·lícula, he llegit “L’oncle Vània”, “La gavina”, “Les tres germanes”, “El cirerar”, “L’ós” i “Els danys del tabac”. Exceptuant  la primera, la resta les he trobades en el llibre “Teatre de Txèkhov”, unes versions magnífiques  d’en Joan Oliver. El volum no inclou  “L’oncle Vània”, aquest, però, es pot trobar en català fàcilment a les biblioteques.

Les obres de Txèkhov van ser titllades d’antiteatrals per la manca d’acció en escena; ell trencà el concepte de melodrama tradicional de l’època i obrí noves formes d’entendre l’art dramàtic. Hi trobem grans drames, despullats del barroquisme literari anterior, que ens acosten als personatges en la seva quotidianitat, en els detalls senzills. Envoltats d’una remor tendra i melangiosa ens arriben i ens commouen, sentim compassió pel seu patiment existencial. També hi trobem monòlegs humorístics, comèdies, teatre de l’absurd i obres que ens parlen de les grans paradoxes humanes.

“L’oncle Vània” es situa en  l'antiga casa de camp d’una família aristocràtica. L’arribada del pompós professor retirat i la seva dona jove és l’inici d’un terrabastall psicològic en els habitants de la finca. Mostra amb gran nitidesa la força tirànica de la bellesa, la roïndat de la vida enfront d’un futur idealitzat, la decadència d’una classe social ociosa i parasitària. També parla de la satisfacció il·lusòria pel treball, de l’alcoholisme, la desesperació a l’adonar-se que hom ha viscut una farsa, el sentiment de fracàs i dissort personal i la resignació final. Els textos són humanistes i progressistes, sobten per la tremenda actualitat dels temes plantejats; també es posiciona sobre la protecció de la natura, dels boscos, de com la vida podria ser més feliç i harmoniosa si ens envoltéssim de naturalesa preservada, i un se n’adona clarament que l’ecologisme, i altres temes importants no són un invent d’ara.




Terrassa.net