On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 28 de març del 2010

TERTÚLIA AL VOLTANT DEL LLIBRE: CARRER BOLÍVIA - Maria Barbal







TERTÚLIA AL VOLTANT DEL LLIBRE: CARRER BOLÍVIA
 
Maria Barbal





Si em demanes què hi veig, et diré que és la seva senzillesa en els mots, la calidesa en el gest pausat, sense nervis, però amb empemta. I la seva proximitat en el tracte.
No fa gaires dies, a la biblioteca de Barcelona de la Rambla Prim, Ramon d’Alós-Moner, es va poder assistir a una xerrada de la Maria Barbal, organitzada pel club de lectura de la biblioteca. Acte que va aprofitar un  grup d’ex-alumnes que la mateixa Maria va tenir en la seva etapa a l’Institut Maragall, fent de mestre, a poca distància del local que ens acollia, per assistir i homenatjar-la amb algun detall i la seva companyia.
Altres hi assistírem per interès particular, com jo o la Fiona Kelso; ella està fent un estudi sobre l’obra de l’autora, i em va confessar sentir-se molt feliç de poder gaudir de la seva companyia.
Unes trenta persones ens arraïmàvem al voltant de la taula principal on era asseguda l’escriptora, que anava responen una a una les preguntes que les noies del club de lectura li anaven fent, us en penjo un parell d’intervencions, per poder escoltar la seva clara veu i la didàctica manera d’explicar els fets d’una escriptora.
Vaig fer més enregistraments, però em feia por molestar-la, tot i que sé que no ho feia, però també volia assaborir les seves paraules sense que passessin pel filtre del visor de la càmera. Mirar a una persona en directe no té comparació a fer-ho per una pantalla. I això vindria a ser el que volia dir-vos. És bo tenir el desig de llegir les paraules que els nostres autors preferits ens escriuen, però també és bo saber com és el seu to de veu, quina entonació utilitzen per definir estils, per opinar sobre fets, o explicar detalls sense importància, o a l’inrevés... perquè ara vivim els mateixos dies que els dels narradors, i cal aprofitar l’experiència de compartir la seva veu; l'oral i la que s’escriu.
Els ex-alumnes li varen oferir una excel•lent dedicatòria amb un power-point gairebé professional d’un dels seus alumnes, en Josep Desumvila, que tots varem aplaudir, i amb altres detalls com uns retalls de premsa del primer Sant Jordi de la Maria que li havien emmarcat: La Maria va mostrar la seva joia i emoció, i va seguir el reportatge amb un gran interès.
En acabar ens vàrem saludar amb la Maria, em va agrair la presència, però que li hauria agradat que hi afegís alguna cosa jo també, per recordar la nostra etapa a l’Ateneu, i la gestació d’un llibre de relats en companyia d’altres alumnes d’aquell centre, seu d’escriptors en formació, que hauria enriquit la xerrada. De fet, em vaig adonar que volia fer-me participar, en alguna indirecta dels seus comentaris i en mirades de complicitat que després he sabut veure en els vídeos, però en aquell moment va guanyar el meu capteniment, volia deixar que els altres gaudissin de la seva festa, els ex-alumnes i les noies del club de lectura.
Altres dies vindran, i altres tertúlies ens acolliran. Aleshores parlaré, és una promesa.
Fins aviat Maria, ens tornarem a veure.
No us he parlat del llibre! Bé, i encara no l’heu llegit?




PS
Prego sabreu dispensar els moviments de les imatges en el vídeo, són registres fets per un no professional en la matèria.

Terrassa.net