On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 21 de març de 2010

La veu dels poetes


Carles Beltran i Carme Contreras

Avui he vist a la Carme Contreras, la gran actriu de teatre, a la Sala Muntaner en una obra que integra poesia, música, interpretació i dues veus: la seva, i la del cantautor Carles Beltran, al piano. Un bon grapat de textos de poetes morts als quals ells segueixen les petjades i ens els retornen, vius, en les seves paraules perquè en gaudim i ens quedi de nou el record, un bell record.
Durant uns minuts som els destinataris d’aquesta oda a l’amor i a vida a través dels mots de grans escriptors traspassats: Horaci, Shakespeare, Ví­ctor Català, Lord Byron, Whitman, Shelley, Sagarra, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, entre d'altres. La veu càlida, forta i madura de la Carme, la seva figura fràgil, però imponent ens acompanya en aquest viatge pels camins del vell continent; resseguim alguns dels pensaments que resten en les pàgines de la memòria escrita.
A partir del “Carpe diem” d’Horaci i de l’esperit del “Club dels Poetes Morts” de Peter Weir, ens inviten a viure i a assaborir d’una forma poètica la vida, paradoxalment, de la mà dels nostres poetes morts.

Només al final del espectacle, quan han agraït la presència del públic en un dia tan especial com el d’avui (Dia mundial de la poesia), m’he adonat de la feliç coincidència. Només llavors m’he atrevit a fer-los una fotografia.


Una de les peces que ha cantat en Carles Beltran ha estat “Maria, la portuguesa”. Us la deixo en les grans veus desaparegudes del Carlos Cano i l’Amália Rodrigues, la reina del fado.



Terrassa.net