On tenim la lluna ara? i el sol!

dimarts, 23 de març del 2010

EL SOROLL DEL PETIT RÈPTIL - Carles Decors


EL SOROLL DEL PETIT RÈPTIL
Carles Decors




La referència a un petit rèptil devorador d’insectes i que viu a Indonèsia dóna títol a un llibre que ens presenta a una persona amb la síndrome de Korsakov, una amnèsia greu, a la que s’arriba comunament per la ingesta excessiva d’alcohol. Però no és aquest el motiu que ha portat al nostre protagonista a patir-ho.

No us parlaré sols de què tracta aquest llibre, us parlaré també, en una pinzellada, de l’autor i de la seva obra, i perquè crec que aquesta història és una lectura interessant. Els narradors poc coneguts, o gairebé desconeguts com ell, tot i escriure amb personalitat i caràcter, en la nostra geografia literària no tenen gaire futur, i no el tenen, perquè és tanta la palla que costa destriar el gra, i en aquest cas, aquí tenim gra del que podríem anomenar bo. No és ja el fet de què la lectura es faci més o menys agradable, si seguim la història que ens conta l’autor, el Carles Decors, és un narrador que gaudeix vivint els seus contes, i ens els fa reviure amb facilitat. Amb una trajectòria literària de sis llibres, entre poesia, contes i narrativa, diria que encara ha d’escriure el seu gran llibre, però que els passos que fa són ben encaminats. Va començar amb bon peu a la dècada dels vuitanta, guanyant el Premi Documenta de l’any 1983; “F.M.” (Fragmentació Modulada.), després de publicar un recull de poemes, va desaparèixer uns anys, per retornar a la narrativa a les acaballes de la dècada dels noranta, i fins avui, que prepara una nova novel·la.

Diria que el més valuós d’aquest escriptor és la seva franquesa i frescor amb la que ens fa viure els paisatges, tant els interiors com els exteriors, que descriu. En aquest llibre ens transporta a Indonèsia, on el protagonista viu una estranya relació, i ens el retorna fins a una Rambla de Barcelona amb el Liceu, i a un Passeig de Gràcia amb la Pedrera de Gaudí. Amb uns secundaris en l’orbita del protagonista força curiosos i descrits amb aquella ambigüitat de la memòria confusa, on diria que l’autor demostra una gran professionalitat descriptiva.

El llibre ha rebut crítiques diverses, i en algun moment se l’han carregat sense voler veure més enllà... un autor novell i sense recolzament, hom imagina que el més fàcil és tallar-li el coll, no calen més socis al club dels que fan sempre el mateix, amb l’excusa d’un darrer treball, molt o poc original, però ben comercialitzat i mastegat... en fi. Personalment; he llegit “El soroll del petit rèptil” amb interès i no m’ha decebut.

Carles Decors està treballant en una nova història. Ell té debilitat per les històries d’Àfrica, de la Guinea, amb qui té una relació artística, sentimental i familiar força arrelada, i quan en parla, ho fa amb una empenta narrativa important. No mereix ser-ne un de tants, malgrat encara li queda recorregut per fer, tot i que m’agradaria veure’l entre els més llegits, no seré jo qui el descobreixi, el temps dirà. De moment el meu consell és que el llegiu. Una història original, que malgrat ser una narració on es repeteixen dades i això pot sobtar, no es fa reiterativa. I una referència per comprendre una mica més de què va tot això: algú no ha vist “memento”? El Carles diu que l’ha vist més de quatre cops...









Un gekco tokai

Terrassa.net