On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 3 de juny de 2012

REVERSOS RELLEGEIX VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


El passat 29 de maig els membres de REVERSOS GRUP POÈTIC varen recitar alguns dels poemes de “Llibre de meravelles”, de Vicent Andrés Estellés. Les paraules de l’Estellés foren precedides d’una breu ressenya del llibre per tal de situar l’autor i l’obra en el context històric i social en què va viure.


Figura d'Estellés en un banc de Burjassot, enfront l'Ajuntament.


1. Breu introducció biogràfica sobre l’autor

Vicent Andrés Estellés neix el 1924 a Burjassot, poble de l’horta de València. És d’origen humil, fill d’una família de forners. Quan comença la guerra civil, té 12 anys.

Finalitzada la guerra es trasllada a viure a València on s’interessa de forma autodidacta per la literatura. L’influencien les lectures de Baudelaire, Neruda, Eluard, Walt Whitman, Pavese, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Rosselló-Porcel, i d'altres més... Llegeix els autors del segle d’or de la literatura catalana, i admira especialment a Ausiàs March. 

Emprèn la feina de periodista als 18 anys (1942) i al mateix temps estudia ciències de la informació a Madrid amb l’ajut d’una beca. Ja de tornada a València treballa al diari "Las Provincias". L'any 1958 es nomenat redactor en cap d’aquest diari, càrrec que ocupà fins l'any 1978, a l'efervescent recuperada democràcia, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»

De la mateixa generació que els poetes Josep Maria Llompart, Blai Bonet o Gabriel Ferrater, Estellés inicia la seva producció poètica en la postguerra, als anys 50. Ho fa des de la perifèria literària que era la València d'aleshores i al voltant d’una colla literària on s'aplegaven Xavier Casp, Joan Fuster i altres membres de l'incipient catalanisme valencià de la represa. 

En la dècada dels 50 publica tres llibres: “Ciutat a cau d'orella” (1953), “La nit” (1956) i “Donzell amarg” (1958); aquest darrer va ser finalista al Premi Ossa Menor 1953.

El 1955, als trenta-un anys es casa amb la Isabel. L'any següent neix la seva primera filla, que mor als quatre mesos: en relació a aquest fet escriu "Coral romput"; també el “Llibre d'exilis” es relaciona amb aquesta mort. Posteriorment té dos fills més. 

A partir de mitjans dels 50 comença a rebre alguns premis: el 1956 rep el premi Cantonigròs; el 1958 el Premi Valencià (per “La clau que obri tots els panys”), i el 1965 el premi Ausiàs March, també a València. 
El 1966 publica “L'amant de tota la vida”. 

A pesar de la ingent obra escrita, abans de la dècada dels setanta tan sols veurà publicats quatre llibres de poemes, degut fonamentalment a problemes relacionats amb la censura. 

El 1971 publica dos llibres fonamentals: “La clau que obri tots els panys” (on hi ha inclòs; "Corall romput") i “Llibre de meravelles”.

El 1972 s'inicia la publicació de les obres completes.

Durant els anys 70 i 80 rep nombrosos premis: Premi La lletra d'Or (1975), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978), Premi de les Lletres Valencianes (1984). 

El 1990 la Universitat Catalana d'Estiu de Prada li ret homenatge; posteriorment el rebé dels Premis Octubre.

Vicent Andrés Estellés, considerat el millor poeta valencià del segle XX, mor el 27 de març de 1993. 



 2. “Llibre de meravelles” 

El títol de l’obra al•lusió clarament al llibre homònim de Ramon Llull, “Llibre de meravelles”. Estellés s’emmiralla en els clàssics medievals, en la gran tradició de la literatura catalana del segle d’or que coneix bé. 
El terme medieval “meravella” fa referència a la sorpresa dolorosa o colpidora d’anar-hi descobrint la distància entre la conducta humana i l’ordre diví de la creació. A diferència del pelegrí d’en Llull que fa un itinerari pel món, per la natura, Estellés fa un recorregut urbá, i les “meravelles”que va narrant, allò que el colpeix, és la vida mateixa de la postguerra, en tota la seva cruesa. És, per tant, una crònica amarga i esperançada alhora d’aquest període de la nostra historia. 

 "Llibre de meravelles” enclou tres parts: 

En la primera secció el poeta s'identifica amb els que comparteixen amb ell unes determinades formes de vida. Són el punt de partida, l’ancoratge de l’itinerari vital, és aquest revelador “Un entre tants” amb què comença el llibre. 
 El cos central, la part més extensa, es basa en episodis i vivències que transcorren entre els 12 anys (moment en què s'inicia la guerra civil) i els 30 de l’autor (quan el poeta contrau matrimoni i té la responsabilitat d'una família). Com l'adolescència i la joventut del poeta transcorren durant la guerra i, sobretot, en la postguerra, aquest es considera el llibre estellesià de la postguerra per excel•lència. És aquí on Estellés mostra les misèries de la guerra, la realitat quotidiana enfront la realitat oficial del règim, el dia a dia de la postguerra, les prohibicions i els silencis, la repressió, però també l’amor clandestí, l’amor educat, el somni de llibertat... 
A la darrera secció del llibre, el poeta, casat i responsable d'una família, troba un destí. La seva responsabilitat no s'acaba, però, en la família sinó que aquesta el lliga encara més en la comunitat. “Assumiràs la veu d’un poble”, és el poema que han fet seu generacions de joves lluitadors per la terra i la cultura pròpies i que encara avui dia, malauradament és vigent. 

Sovint es diu que Vicent Andrés Estellés ha tingut èxit per utilitzar un llenguatge senzill i directe i, en algunes ocasions, “col•loquial”, pròxim al poble, sense recargolaments. Ara bé, tot i l’aparent senzillesa, hi ha al darrere una preparació erudita immensa, una obsessió en la mètrica i l’estructura de la poesia.

Hi trobem gran quantitat de referències literàries en els poemes, també que els epígrafs o encapçalaments dels mateixos corresponen, majoritàriament, a poetes clàssics medievals, i que el vers utilitzat en la major part dels poemes és l’alexandrí (“No hi havia a València dos amants com nosaltres”), el qual està considerat el vers més culte de la literatura, i tot això contrasta amb l’aparent senzillesa del discurs. 
 “Llibre de meravelles” en definitiva conté els trets característics de la poesia d’Estellés: 

Compromís i sentiment cívic col•lectiu amb un país condemnat al silenci, que pateix una feroç dictadura i l’anulació de la identitat i cultura pròpies. És a través de la seva poesia que es vehiculen les reivindicacions del seu poble. 

Estellés s’erigeix en el poeta de la resistència i de l’esperança, però s’identifica com un més, pertany a la col•lectivitat, no es considera un graó més amunt a la resta pel fet de ser poeta.  

La seva literatura és realista, centrada en fets casolans, quotidians; amb un llenguatge senzill, directe, com hem dit, de vegades en segona persona per ressaltar aquest aspecte col•loquial. 

Altres trets que hi trobem al llibre i en general a la seva obra: una gran força lírica, l’apassionament i la intensitat del discurs, una profunda coherència i dignitat i una eficàcia comunicativa per a la difusió popular. 

Temàtica: l’amor vertebra tota la seva obra. El sexe, el desig, la misèria, la manca de llibertat, el drama col•lectiu de la postguerra, la condemna d’un país i d’una llengua, la mort... 

Sobre el tema de la postguerra el poeta ens digué:

"Sempre he dit que, per a mi, per a nosaltres, fou pitjor, en tots els sentits, la postguerra que no la guerra. La meua família, la meua família materna, era, en efecte, republicana. Però, jo no pense en els patiments personals, sinó en els patiments col•lectius que la postguerra va comportar. Fou un temps sinistre, tenebrós, que d'alguna manera he tractat de reflectir en alguns papers meus. Ocultament, però, ens calia mantenir, malgrat tot, l'esperança." 



1 comentari:

Igor ha dit...

Per l'amic Vicenç Estallés sembla que el temps és un broma llunyana...
Petons,

Terrassa.net