On tenim la lluna ara? i el sol!

dijous, 28 de juny de 2012

Roger Costa-Pau: primer convidat de REVERSOS

La primera ‘Sessió amb convidat’ organitzada pel grup de poesia Reversos va comptar amb la presència del poeta Roger Costa-Pau. La trobada va tenir lloc a la Sala Vilaweb el passat 21 de juny. 




Una breu presentació del nostre convidat:

Roger Costa-Pau és poeta, crític, assagista, dramaturg i director literari a l’Editorial Llibres del Segle; rapsode, curador del Festival de Poesia de Girona i de les Jornades Ara Poesia de la Casa de Cultura. Té obra esparsa publicada en diverses revistes i reculls poètics i és autor dels poemaris: “Perquè res no ha estat maleït”, premi de creació poètica de Paiporta el 2002; “En el llarg fendir en la nit”, publicat el 2004, “I ser d’on no sóc” el 2007 i “I en qui, l’ofec?”, Premi Joan Teixidor el 2008. La seva darrera obra, “Pell Cavada”, apareixerà en els propers mesos.



Com a lectora dels seus llibres en destacaria, breument, alguns dels trets que més em colpeixen de la seva lírica: una poesia bellament continguda, sense retòriques. Cerca l’essencialitat a partir del moll de la paraula que ens apareix lluent, precisa, depurada, oberta a més significats; ens endinsa en un nou enigma, desvetlla noves imatges, decididament transita bellament per un camí no fressat.



...i a la fi, cavat el camp amb l'últim bes i d'esquena al bust espinós del mirall, clava en terra els genolls de les ruïnes anteriors i pren la roba neta; 

 que decanti el vent obès amb la gebrada circumdant, 

que tinguis al palmell de la mà untosa la saliva impol•luta del primer blat en atansar-se l'enigma. 


Roger Costa-Pau, I ser d’on no sóc 


A partir del llibre de haikus, “I en qui l’ofec?”, en Costa-Pau, va analitzar alguna de les composicions; ens va parlar de la seva poesia, del contacte íntim entre el paisatge interior i l’exterior, de sensualitat, de contenció, d’enigmes, naturalesa i emocions. Un diàleg obert entre lectors i poeta, summament enriquidor, un plaer pels amants de la cultura i dels sentits. 


... si negra a l’avenc 
la sembra i tota l’ombra 
de no saber-te 

Roger Costa-Pau, I en qui, l'ofec? 



Fotografies de Josep Vila Cortès

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Empar, gràcies per aquest espai dedicat.

Maria Teresa Galan ha dit...

Gràcies per aquest nou espai de divulgació que fomenta la cultura en l'actualitat.

Gràcies, Empar!

Maria Teresa Galan

Terrassa.net