On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 13 de maig de 2012

CONCURS DE RAPSODES - ARC - 2012 - ACTE FINAL

La final del Concurs de rapsodes que l'Associació de Relataires en Català (ARC) va convocar el passat hivern, va concloure aquest dissabte dia 12 de Maig, amb el recital dels deu finalistes i de la que en va sortir una guanyadora contra tot pronòstic ja que, en un principi, no era una dels deu finalistes, però enfront d'una baixa per malaltia inesperada, l'organització va decidir donar pas a la que havia quedat en onzè lloc; la locutora de Ràdio Cabrera i també poeta, Núria López, a qui felicitem pel guardó.


Els deu finalistes podien triar entre dos poemes; Vida  de Carles Duarte i No és morir que ens fa mal de Emily Dickinson. Els dos poemes anaven acompanyats per sengles melodies que la pianista i compositora Núria Claverol i Català va acceptar de composar especialment per a aquests poemes i per a aquesta final. 

Els membres del jurat al peu de l'escenari.
El jurat estava format per; l'actor Carles Martínez, el crític d'arts escèniques Eduard Jener, la ceramista artística Elisenda Sala, l'actriu Miriam Alemany i el també actor Jaume Pla. Ells havien de decidir quins tres dels deu rapsodes passaven la primera lectura.
Els deu rapsodes que varen pujar a l'escenari eren; Joana Llordella, Ferran Planell, Gabriel Salvans, Pau-Marc Riera, Joan Opi, Cristina Canudas, Anna Antoñico, Empar Sáez, Núria López i Elies Villalonga


La primera tria havia de deixar a tres finalistes, però en una decisió del jurat, varen ser quatre els triats; Elies Villalonga, Cristina Canudas, Ferran Planell i la Núria López, i que haurien de llegir tots el mateix poema de la Felicia Fuster, poeta dissortadament desapareguda el passat mes de Març.

Cançó per a ningú ( Felícia Fuster )

No ploris al matí 
per un sol de disfressa 
no ploris en la nit 
si la lluna et clivella 
que en el cor sempre hi ha 
grana per a una altra herba. 

No ploris al matí 
quan plogui la tristesa 
obre’t de dalt a baix 
igual que una finestra 
i deixa passar el vent, 
el vent tot ho asseca. 

No ploris al matí 
ni amb el mar ni amb les vespres 
que et canten mur endins 
els teus murs sense reixes. 
Si plores un sol cop 
després ploraràs sempre. 

No ploris al matí, 
la vida és una festa 
per on et cal anar 
amb vestit de diumenge, 
el cor arrecerat 
dins d’una fortalesa. 

I si un dia hi vas nu 
o amb regust de setembre 
en tornaràs plorant 
de matí, tarda i vespre. 
No ploris al matí 
ni a la nit, ni ja cendra.

 

Mentre el jurat deliberava, en les dues ocasions que els va caldre fer-ho, la pianista i compositora Núria Claverol i Català, va proporcionar a l'audiència un retall de la seva obra, com mostra aquest vídeo, que va complaure molt agradosament a tots els assistents, proporcionant una perfecta unió entre música i paraula en una festa pels sentits.

En aquest arxiu d'audio podreu escoltar la intervenció de l'Empar, recitant el poema que va escollir, "Vida", de Carles Duarte.


L'Empar no va passar a la terna final, però va gaudir d'una experiència que de ben segur li servirà per a noves convocatòries o bé per a altres concursos. Tot i que de moment seguirem vivint els recitals sense la pressió d'un jurat, per gaudir del moment i per transmetre sensacions, com hem anat fent fins ara, i com farà a Godella (País Valencià) en pocs dies.

Empar en plena actuació.


Però caldria deixar prou clar que propostes com aquesta, i com la majoria de les que l'ARC i amb la Sílvia Romero la seva presidenta al davant ens presenta, són dignes d'admiració i aplaudiment, amb convocatòries com aquest Concurs de rapsodes, que caldria foren més habituals, i que se'n parlés més en els medis, i més ara, que gràcies a internet, la poesia a Catalunya està tenint una nova primavera de la que en sortiran, i amb força, els exponents de la bona salut literària del nostre país, malgrat el pessimista panorama social que ens ha tocat viure.


Cal engrescar als creadors i als seus rapsodes!

Rapsodes i Jurat en família
















A última hora, la poeta Marta Pérez Sierra ens ha penjat aquest vídeo dels quatre finalistes i un petit parlament de la Sílvia Romero, presidenta de l'ARC.





Enllaços a altres cròniques:

Lo Cantich

Ferran d'Armengol
Terrassa, maig 2012

5 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Gràcies, Ferran! M’ha encantat poder veure el vídeo!
Una abraçada.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Coi, se'm sent riure i parlar. Quin desastre que sóc. M'hauria de tornar muda.
Gràcies Ferran. Una crònica magnífica i acurada.
Un petó.

La Meva Perdició ha dit...

Gràcies per la crònica de l'acte Ferran, molt acurada!
Em va agradar molt la teva interpretació Empar, ho vas fer molt bé, per a mi podies haver estat perfectament entre els 4 finalistes. Espero veure't de nou en l'edició següent.

(Tinc enregistraments on se sent a l'Anna com vitoreja, ha, ha).

Que gaudiu molt amb l'acte a Godella! Ja penjareu la crònica ^_^
Una abraçada.

Ferran ha dit...

Shaudin, gràcies a tu i si vols escoltar una altra peça de la Núria, en el youtube la trobaràs.

Anna Maria, res de muda, què faríem sense el teu riure? i ja veus que diu el Sergi, surts en tots els enregistraments!!

Sergi, vals un Potosí. Res no hauria funcionat sense les teves mans i la teva visió. Ja farem la crònica de Godella, que serà el primer de Juny em sembla.

Una abraçada a totes i tots.

Empar ha dit...

Gràcies, Sergi, ets un sol, majúscul, el premi més gran és gaudir plenament amb el que fas, voleu dir que hi ha alguna cosa més? A sí, els amics!!! petons

Terrassa.net