On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 9 de gener de 2011

SALVAT-PAPASSEIT – POETAVANTGUARDISTACATALÀ –


Exposició: del 23 de desembre al 3 d’abril (entrada lliure)

A l’Arts Santa Mònica, al final de la Rambla de Barcelona, es pot veure l’exposició dedicada a Salvat-Papasseit, poeta popular, autodidacta, d’esperit revolucionari i gran idealista. Hom pot gaudir d’una posada en escena d’avantguarda, completa, excel·lentment documentada, dins un marc arquitectònic bellíssim.


La mostra s’inicia amb un resum biogràfic de  Joan Salvat-Papasseit dins el context social, cultural i polític de l’època. El recorregut s’endinsa per tres espais diferenciats que mostren diverses etapes evolutives del poeta. En el primer s'hi troba l’activitat literària en prosa de Salvat-Papasseit al servei de l’activisme polític i social més exaltat; la inquietud intel·lectual i les seves lectures. Una segona etapa està lligada a l’edició de llibres i revistes i als corrents moderns de l’art català i europeu. L’amistat amb els artistes Torres-García i Rafael Barradas li proporcionen els primers contactes amb el llenguatge pictòric de l'avantguardisme. En aquesta etapa destaca la creació de les revistes “Un enemic del poble. Fulla de subversió intel·lectual”, “Arc-Voltàic” i “Proa” i els primers reculls poètics "Poemes en ondes hertzianes" i "L'irradiador del port i les gavines". En l'últim període, ja malat de tuberculosi, i en les cures de salut fetes a sanatoris, se’ns mostren les cartes escrites per Salvat-Papasseit. En els darrers anys les formes i experimentacions tipogràfiques donen pas a una poesia més íntima i personal. Com a colofó gaudim d'una magnífica selecció audio-visual, versions dels seus poemes fetes pels autors catalans més influents.


De Salvat-Papasseit, ençà que el llegí, tinc gravades algunes dades biogràfiques: la mort del pare en alta mar quan ell tenia 7 anys. Fogoner de professió, Joan Salvat patí un accident al vaixell on treballava: va caure sobre les planxes del forn.  M'emociona d'una forma especial la trajectòria del poeta, la valentia amb què va viure; va fer de la poesia la millor arma per lluitar contra les condicions socials dels oprimits, el pensament gregari i empobrit i la monotonia grissa de l’amor. Va  morir  precoçment als 30 anys.



En aquesta exposició descobreixo, dins el colofó final d'autors catalans que l'han homenatjat, i com a culminació de la mostra, la veu i la imatge del gran Palau i Fabre recitant versos del  poeta. Un darrer tast memorable.

Enllaços:



Poemes de Salvat-Papasseit

Salvat-Papasseit i Torres-García, l'art a l'avantguarda

2 comentaris:

Fidel ha dit...

Em penso que, i llegint aquesta crònica encara més, hi aniré.
Papasseit, un poeta necessari, imprescindible.
Gràcies Empar i abraçades !

Fidel

Empar ha dit...

Que en gaudeixis molt, Fidel, és una exposició per visitar-la amb molta calma, prendre's un temps i amarar-se d'en Salvat-Papasseit, de la seva gran ànima.

Terrassa.net