On tenim la lluna ara? i el sol!

dimarts, 25 de gener de 2011

POSEU-ME LES ULLERES



L’últim vers del sonet en què Vicent Andrés Estellés s’afigura i planifica minuciosament el seu enterrament dóna títol a l’obra de teatre de la companyia valenciana Teatre Miquelet, dirigida per Pep Tosar. Basada en la vida i l’obra del poeta, comprèn un recorregut per les seves vivències. Un Estellés interpretat per l'actor Enric Juezas, amb una dosi d’humor impagable, acompanyat  per Miquel Gil a la guitarra i la néta de l'escriptor, la ballarina Isabel Anyó Andrés, fan de l’espectacle una delícia visual, musical i poètica.
La personalitat, el carisma i la força d’Estellés estan reflectides fidelment. Els temes estellesians: la mort, el sexe, la guerra, la llengua; tots els fets crucials de la seva biografia narrats per “ell” mateix, de forma natural, fent petar la xerrada en un antic cafè de Burjassot, provoquen el riure còmplice dels espectadors, l’admiració. Ens captiva el personatge per l’amor profund a la vida i el record entranyable dels seus versos.

Estellés encara avui provoca rebuig en un ampli sector de València, encara avui revoluciona els ànims d’alguns que volen anular la veu d’un poble. Tanmateix, Vicent Andrés Estellés és actualment, peti qui peti, més viu que mai.

Aquesta obra afortunadament ha arribat a Barcelona. Desitgem que pugui visitar molts teatres d’arreu Catalunya i els Països Catalans, i que sigui un revulsiu més per a llegir un dels millors poetes catalans de tots els temps.







Estellés encara revoluciona tot València: article de VilaWeb

2 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola, jo no planifico pas això que fa Andrés Estellés, però les ulleres me les he de posar ara, sinó no veig un bou a tres passes...
Una abraçada,
M. Roser

Francesc Arnau ha dit...

Bona nit, Empar:
Celebre que poguéreu gaudir de l'espectacle de la Companyia de Teatre Micalet. A mi també em va semblar molt bo, i m'ho vaig passar la mar de bé...
Una forta abraçada!
FRANCESC

Terrassa.net