On tenim la lluna ara? i el sol!

dimarts, 27 d’abril de 2010

Capvespre amb Montserrat al fons


Imatges d'un capvespre, una cresta de Montserrat se’ns mostra com una frontera irreal intangible, un miratge fosc a l’horitzó, que ens dóna el punt de proximitat i el de llunyania que demana l'observació del crepuscle.

Un esclat de llum trenca grisos i negres. Muntatge de colors difuminats que, com la distància, desdibuixen la realitat dels fets passats. Els records; són tots en colors? o els guardem també en blanc i negre? De ben segur, conviuen brillants clarobscurs en els nostres fotogrames del passat, tanmateix, en algunes ocasions, ens oblidem de la bellesa.

I com un far de radiació visible, assenyalant un camí abans secret. Un missatge obert per la natura, un reflex real que els ulls hauran de reconèixer.


És tant magnífica la natura, que en un crepuscle vespertí, entre núvols, pots fruir de l'espectacle més meravellós que ens és reservat a la nostra contemplació. I tot això és una necessitat vital gratuïta, i aquells que sols ens volen per fer-nos pagar instants de vida, mai no podran robar-nos aquests capvespres de llum i colors, foscor i claror. Ningú no els pot gaudir com nosaltres amb els nostres ulls.
Faré que aquestes paraules restin, tan sols, com un comentari que, en un futur no llunyà, sigui rebut dins d’un missatge d'esperança, enviat per un poble que havia perdut el camí veritable, aquell que ens porta de la mà amb la natura. Lluitar contra ella no ens donarà mai bon resultat. Mirem el cel per gaudir de més capvespres, preparem-nos per viure l'espectacle de la nostra vida.





***
PS
En aquests dies de l'any, potser per casualitat, de casa nostra veiem com s'amaga el sol just pel darrere de Montserrat.
Fotos: Ferran d'Armengol

1 comentari:

rkl ha dit...

Justament avui quan he sortit a córrer tenia Montserrat a tocar-me els peus, i puc dir que he sentit sensacions com les que has escrit en aquest mar meravellòs d'imatges i paraules!
En un tot has barrejat poesia amalgamada d'un crítica molt encertada! Ostres, que burros que som!!!Tanta bellesa i amb un tel tant gran als ulls!
No us perdeu la lluna d'avui, sé que hi ha el partit de Barça però segur que hi ha un momentet per veure-la!
Ahir estava preciosa, realment preciosa!
Un petó i una abraçada gegant pels dos!!!
Petonsssssssss!!!

Raquel

Terrassa.net