LA FESTA DE LA "COCAGNE"
La Cocagne o Isasis Tinctoria — herba pastís per a nosaltres—, va ser el tint que va donar color i unitat a un país sencer dins el territori Occità. Aquell blau tan típic de balcons i portes d’una part del Migdia Pirineus, dins del triangle Tolosa de Llenguadoc, Albi i Carcassona, el blau que omple els camps en primavera, i que va propiciar el ressorgiment econòmic després del segle setze, acabada la guerra dels cent anys. Un lloc en el mapa on fa temps va sorgir el Catarisme, exterminat pels Francs sota la Creu del Catolicisme Emperador. Monfort no és un cognom ben vist pels qui encara segueixen aquella forma de viure, ara d’amagat, amb un ressorgiment encara callat. Terra d’Oc va ser plena de frases humiliants on l’idioma oficial demanava de ser net, i parlar la llengua de l’Imperi, aquell; “soyez propres, parlez français” i altres frases similars que varen sorgir en parets de cases abandonades a tocar de les carreteres per tot el sud de França, no fa tant.
Una arrel esquinçada. Però hi ha d'altres arrels que tornen a florir. Fa gairebé quaranta anys, poc abans que jo comencés a caminar per aquestes terres occitanes, i lluny de tota fanfàrria, en un poble encimbellat, una festa ens retorna per Pasqua, diumenge i dilluns, una mirada enrere en el temps: la festa de la Cocagne. De vell antuvi va començar fent referència a l’època medieval, però aquest cop s'ha centrat més en la “Belle epoque i els bojos anys vint” (1890-1940). Tot per reviure una festa nova cada any, una celebració que s’hauria de respirar en directe almenys un cop a la vida. Endinsar-te entre els vilatans i els actors, dansaires, gent del circ... sentir-te part de la gresca, un dia per no oblidar, a Sant Fèlix de Lauragais, a tocar de la Muntanya Negra.
Una arrel esquinçada. Però hi ha d'altres arrels que tornen a florir. Fa gairebé quaranta anys, poc abans que jo comencés a caminar per aquestes terres occitanes, i lluny de tota fanfàrria, en un poble encimbellat, una festa ens retorna per Pasqua, diumenge i dilluns, una mirada enrere en el temps: la festa de la Cocagne. De vell antuvi va començar fent referència a l’època medieval, però aquest cop s'ha centrat més en la “Belle epoque i els bojos anys vint” (1890-1940). Tot per reviure una festa nova cada any, una celebració que s’hauria de respirar en directe almenys un cop a la vida. Endinsar-te entre els vilatans i els actors, dansaires, gent del circ... sentir-te part de la gresca, un dia per no oblidar, a Sant Fèlix de Lauragais, a tocar de la Muntanya Negra.
Ja sabeu, per Pasqua.
Ferran d'Armengol
A bientôt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada