On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 17 d’octubre de 2014

RUTA MAIA 2014 - 4 - DE MÈRIDA A CAMPECHE I EDZNÀ DE NIT

RUTA MAIA 2014 - 4


Ahir vàrem anar a dormir tard, entre refer motxilles i vigilar de no deixar-nos res en aquest grandiós apartament, ens fiquem al llit passada la mitja nit.
Monument a la Pàtria (Mèrida)
A dos quarts de nou hem d'estar a l'estació de transport per carretera de Mèrida, hem d'agafar un bus de la companyia estatal ADO, busos de primera classe on viatgen turistes i nacionals i on el control d'accés és notable, tenen totes les places numerades i cal fer la reserva amb antelació si no vols quedar-te sense seient.


En l'interior del bus del ADO, ells en diuen Adeó.
Hi ha altres companyies, però dels busos de gran recorregut, aquests semblen els millors i per a nosaltres el preu és assequible. Marxem de Mèrida on hi hem estat tres nits, ara fem via fins a Campeche, que sols serà una parada en el camí, hi estarem poc més d'un dia, si els busos segueixen els horaris establerts, cosa poc comuna per aquí..
La façana d'entrada a l'Hotel Francis Drake, amb els seus tons pastel.
Ens va caldre esperar una estona per que ens donessin l'habitació, cosa que vàrem aprofitar per sortir a fer les primeres fotografies dels carrers pintats del centre històric, on també hi estan reconstruint les Murades.

Arribem a Campeche.


Un balcó típic de la Ciutat
Hem arribat a la ciutat de Campeche abans del dinar, horari més o menys previst, posem que sols una hora de retard però abans del migdia. 

Cantonada de l'Hotel Drake


















La ciutat és Patrimoni de la Humanitat i per això han pogut arreglar-la, pintar tots els carrers de diversos colors, i no vull cansar-vos amb mil fotografies dels milers de façanes pintades de milers de colors diferents, bé, tenen per llei una paleta curta, i tot en tons pastel, però viatjar per aquesta part del món, i no fer una parada a Campeche seria un greu error.

El malecon de Campeche
A Campeche ara les coses s'estan fent bé, però en un passat no gaire llunyà no havia rutllat igual. Hi ha una riera al nord de la ciutat que fins avançat el segle XX es va fer servir d'abocador de tot tipus de deixalles, orgàniques o no. Els seus residus a l'aire lliure varen empobrir l'aire dels voltants i el pitjor va ser la porqueria llençada a l'aigua del golf que ha hipotecat el futur d'unes platges impossibles ara mateix. El fons marí està empobrit, gairebé mort, on no és possible realitzar amb garanties el bany i on hi haurien de ser les platges tenen el malecon. Podria ser un lloc encara més meravellós que donaria un toc més peculiar a la ciutat.

Hi ha moltes esglésies a la Ciutat. Aquesta és San Roman.

Fem una volta amb un dels trenets que surten de la Plaça Mayor i ens porta a visitar la costa i les moltes esglésies que hi ha a la ciutat. Gaudim de l'espectacle de la diversitat de colors que omplen el carrers de la vila històrica. I escoltem les moltes llegendes que ens parlen d'una gent molt donada a explicar faules, diuen ells que la gent de Campeche són diferents a la resta dels seus veïns i la veritat és que ho sembla.

Catedral de Campeche
Hem dinat en una marisqueria a tocar de la Plaça de la Catedral, sota de la murada que estan reconstruint, hauríeu d'escoltar el guia del trenet com malparlava del governador que les va fer enderrocar, però també posava la boca petita en no parlar de la riera abocador a l'aire lliure.

Algun dels carrers estava tancat als vehicles de rodes
Si mireu la foto anterior veureu com aprofiten els carrers per posar-hi bars, i en aquest cas, també ho aprofitaven per a fer una exposició d'una artista plàstic local, fixeu-vos en l'escultura. I si mireu al fons, es pot veure la murada ens obres de reconstrucció.

Havent descansat després del dinar, hem contractat una visita a les restes de Edznà, on al vespre fan un espectacle de llum i colors. És el taxista que ens porta a nosaltres i a uns nois mexicans, qui ens explica el desastre de la riera pútrida. L'home fa una cursa solitària per les carreteres de l'interior i que ens han de dur fins a Edznà, on hi arribem amb un fil de llum. Durant poc més d'una hora una veu espectral ens parla de les llegendes atribuïdes a aquest emplaçament, també ens parla de l'inframon i dels mites maies.


No podem tornar molt tard, o els mosquits se'ns menjaran de viu en viu.
La gran piràmide d'Edzna

Tampoc caldria ara fer una extensa visualització d'imatges d'Edznà, espero que amb aquestes us en feu una idea més general.

I ja és negra nit quan tornem cap a la ciutat, està a setanta quilòmetres de les restes maies, i el xofer, que ara parla menys, vola per sobre de l'asfalt.

La noia que vigila el mar a Campeche, una de les moltes llegendes de la Ciutat.
Arribem tard, són mes de les deu i no tenim gana per anar a sopar i demà cal matinar per agafar el bus que ens ha de dur fins a Palenque. A la mateixa habitació ens mengem alguna cosa que duem pel camí, com fruita i galetes, i ens n'anem a dormir abans de mitja nit, el dia ha estat molt interessant! 

Carrer on dóna la nostra habitació de l'hotel.

Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran, menys la que ens deixem fer :-)

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic - Juliol 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Octubre 2014




Terrassa.net