On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 12 d’octubre de 2014

RUTA MAIA 2014 - 3 - UXMAL i KABAH - LA PIRÀMIDE DEL MAG i PASSEIG PER MÈRIDA

RUTA MAIA 2014 - 3




Avui veurem les primeres ruïnes en condicions, amb poca gent i amb tranquil·litat, la temperatura de bon matí ja és alta i la previsió ens promet que suarem, però cap problema. Ens passen a recollir a les nou i poc en una miniban on sols hi anem deu persones, però en ser els últims anem una mica separats, cap problema.

Parada de diaris a Mèrida
Sortir de Mèrida és un passeig i en els semàfors tens temps de fer alguna foto, com aquesta parada de premsa ja tocant als afores de la ciutat. En vaig fer més tot sortint, algunes que millor no penjo per evitar conflictes amb l'ordre establert i vigilant del país, però avui hi ha moltes fotos, així que... comencem!

La piràmide del Mag pel darrere

Detalls de Quetzaltcóalt o Kukulkan

El pati dels Ocells



El pati dels ocells du aquest nom pels gravats que hi ha sobre d'algunes de les portes als recintes que volten la plaça, una mica més menut el pati que el de les monges.

Detalls de la serp emplomada. 
La piràmide del Mag des del pati dels ocells.



Vista així la Piràmide del Mag no sé si és prou impressionant, però en directe i amb la calor que hi feia, i aquell cel tropical tan blau i brillant, la pau que s'hi respirava, què us he de dir? Que els colors de la foto mai reflectiran la realitat del moment.

Quadrat de les Monges
A la foto següent del Quadrat de les Monges he tret al grupet de persones de la foto anterior que s'han estat mitja hora per fer-se una foto ells, i jo, cansat d'esperar a veure si marxaven vaig pensar que en arribar a casa els eliminaria amb els retocs, i així ho he fet, es nota una mica, però si no ho saps...

El palau del quadrat de les monges, els espanyols eren originals canviant el nom de les coses.

Una localització genial.

Les amigues iguanes al pati de les monges amb el Roger

Joc de la Pilota, al fons en el centre esquerre, més o menys, l'entrada al pati de les monges

L'ascens al Colomer, o el Palomar

Un descans a la pujada, bon ritme nois!

Dalt del Colomer, fotografiats per un canadenc simpàtic.

En viu impressiona veure aquesta piràmide sorgint entre els arbres.

Vistes del parc arqueològic des del Colomer.

El Mag sobre sortint a la jungla

Casa del Governador

Calia deixar en algun moment Uxmal, i arriba l'hora d'anar fins a Kabah, un immens parc de no sé quants quilòmetres quadrats que sols tenen desenterrat un 3% i que està a uns divuit quilòmetres de Uxmal per un camí en mig de la jungla actual i que abans havia estat pavimentat, en un sistema similar al dels romans, però diferent, ja que els maies els camins els tenien limitats per murs de petita alçada tot el trajecte, com no tenien la roda per a fer transports, no els calia fer entrades al camí, simplement saltaven els petits murs i a caminar!


A l'altre costat de la carretera on ens va deixar el xofer (manejador), es poden observar altes muntanyes de selva que no són altre cosa que piràmides per desbrossar.  

Restes d'una piràmide encara per netejar a la zona de Kabah


Sota l'ombra d'un fruiter a l'esplanada d'entrada a Kabah



Figures arrenglerades i exposades pel terra
Kabah està en fase de recuperació (de fet, com totes les zones arqueològiques) i encara hi ha un munt de figures exposades pel terra esperant ser col·locades en alguna de les parets que s'estan restaurant, però certament veure fileres de peces arrenglerades en el terra tenia la seva gràcia visual, tot i que serà millor veure-les on toca el dia que hi arribin, que els diners no són molts i les excavacions centenars per tot el territori.

Vistes d'un palau en restauració.

Figures a l'entrada del palauet

Detalls d'una de les figures


Hem passat molta calor, superant de llarg els trenta graus, llàstima, però no vaig anotar la temperatura que marcava el termòmetre de la caseta d'entrada, si la memòria no m'enganya diria que eren 38º.

Així queden les restes arqueològiques després de desbrossar la selva.






























I després, en sortir de Kabah, conscients que encara podríem visitar un parell més de zones arqueològiques dels voltants i que segur que donarien per a moltes més imatges, ens toca anar a dinar.

Natura exuberant 
Dinem passades les dues en un lloc de camí, no és cap cosa de l'altre món, és més aviat d'aquest mateix, però els que porten el negoci hi posen la simpatia i ofici necessaris per fer agradable el moment.

En arribar a l'hotel ens fem una piscina per apaivagar les calors del dia, són al voltant de les quatre i no convida gaire a sortir ara mateix, així que deixem per a una mica més tard el passeig de Montejo i els carrerons de Mèrida.

pooltime a l'hotel
Quan el sol ha deixat de fer mal hem sortit a estirar les cames una mica més, per si el dia no havia estat prou passejat. Mèrida és encantadora però molt cosmopolita, és gran i sorollosa, però té un passeig colonial, que jo recordava més colonial encara. Ara hi ha edificis més moderns on diria que han tirat cases antigues, però se'n conserven encara moltes que ja no estan habitades per famílies, i que les ocupen ambaixades i diferents empreses.

El carruatge que ens ha dut de passeig.
Hem agafat un carruatge per fer el recorregut del Passeig Montejo i en el monument a la pàtria hem fet una parada per observar-lo en deteniment, hi ha més imatges, però si en voleu una de menys detall aquí la veureu pel davant i aquí per darrere.

Rómulo Rozo, l'escultor colombià, l'any 1956 va realitzar el Monument a la Pàtria. Aquest és un detall del gran monument.








Una porta d'un carrer de Mèrida
Amb el sol llepant l'horitzó ens retirem cap a un restaurant que ens recomana la nostra agència i aquest cop sí que l'encertem, està en aquesta adreça del carrer 55 una mica amagat. Tot i que el carruatge ens va deixar davant del restaurant, no el vàrem veure ja que està dins d'una plaça petita. En el primer cop d'ull ens pensàvem que era un bar normalet, però desfets de l'error i un cop dins, o a la terrassa si hauríem volgut però amenaçava aigua, l'ambient era tranquil amb una decoració força original i on el menjar era deliciós, ben preparat i donant un nivell que l'altre restaurant molt conegut que tenen a tocar no sap donar igual.

I això és tot per avui, demà baixem a Campeche, ciutat dels mil colors en els carrers i les cases.


Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran, menys la que ens deixem fer :-)
Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic - Juliol 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Octubre 2014

2 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Quines fotos més meravelloses i quin viatge més meravellós! Moltes gràcies per compartir-lo. I, per cert, que gran s'ha fet en Roger. Una abraçada als tres viatgers!

Ferran d'A ha dit...

Gràcies Shaudin, doncs espero que t'agradin també les que queden, varen ser 23 dies de viatge, però tothom tranquil, no hi hauran 23 entrades dels maies. I això del Roger no té remei, ara mateix ja passa a la seva mare, i m'encalça a mi de prop.

Terrassa.net