On tenim la lluna ara? i el sol!

dimecres, 31 d’octubre del 2012

ESLOVÈNIA, L'ENCANT D'UNA REPÚBLICA MODERNA I JOVE (i III)

Per acabar amb aquesta trilogia sobre la jove República d'Slovenja, aquest cop us deixo una entrada cent per cent de viatges i d'aventura. La crònica que tot seguit llegireu està escrita per una persona que estima la natura, això és el que es pot deduir del magnífic reportatge fotogràfic que també ens deixa gaudir en l'enllaç que trobareu al final del post.
Us ofereixo, abans de començar la crònica, que aneu al final i engegueu la música que ha de sonar mentre llegiu les paraules i gaudiu les imatges del Josep Vila. 



TRIGLAV?, Because It's There
(Per Josep Vila)

Als qui us agradi l’alpinisme, us ofereixo una ressenya de l’ascensió que el dia dos d’agost passat vaig fer al Triglav, la muntanya més alta dels Alps Julians, de 2.864 metres. La fotografia del meu perfil, està feta des del cim.

La seva altitud no és res de l’altre món, al Pirineu tenim muntanyes més altes. Allò que la fa atractiva és el seu paisatge intensament alpí. El fort desnivell a superar, si és fa en un sol dia, la dificultat tècnica, sinó ets escalador, pels seus darrers 400 metres i que sigui la més alta d’Eslovènia, i també “Because It’s There”, (perquè està allà), com va dir el famós alpinista anglès, George Mallory, quan li van preguntar, per què pujava muntanyes?

El paisatge, tant durant el recorregut com des del cim, és superb. És una ascensió recomanable per als qui us agradin les vistes d’alta muntanya i si no patiu de vertigen.
La ruta que vaig escollir és la de la cara Sud a través de la vall de Krma. L'inici del camí d'aquesta vall s’agafa en el poble de Mojstrana, situat al costat de l’autopista que va de Ljubljana a Jesenice, a uns 5 quilometres de la sortida. Passat el poble indicat, seguirem per una pista força bona durant 8 o 10 km, apte per a turismes, fins un aparcament situat al mig del bosc, a una altitud de 890 metres.

Per fer en un sol dia és una excursió molt dura, cal superar un desnivell acumulat de 2.100 metres, la qual cosa demana una bona condició física.

Vaig començar a caminar a punta de dia. Al començament el camí travessa un bosc de faig que per mi, visualment parlant, és el millor bosc que hi ha, ja que al no tenir sotabosc, és molt transparent. A banda dels arbres, només creixen algunes poques plantes, molses i líquens, (les arrels del faig són molt superficials, es mengen el nutrients del sòl i no deixen viure a d’altres espècies). De mica en mica el bosc de faig va canviant per un altre de pi negre més esclarissat, i barrejats amb ell van apareixen els prats d'alta muntanya. Al cap de munt de la vall i als costats, van apareixen les crestes i pics escarpats de les muntanyes de roca calcària, tan peculiars d’aquesta part dels Alps Julians, els seus colors ocres i grisos, contrasten sota el blau intens del cel d'avui. A mesura que es va pujant, es va acabant el regne vegetal i ens anem endinsant en el mineral, primer i fins el refugi, acompanyats per rocs de diferents mesures, i a partir d'allà, els darrers 400 m. i fins el cim, pràcticament tot és roca, amb bona adherència si està seca, però lliscosa si està molla.
A partir del refugi indicat, el “Dom Planika” a 2.401 m., comença la part més complicada tècnicament. Si no es té vertigen i es té pràctica i habilitat en progressar per zones exposades, però amb bones preses naturals i artificials, (cables i barres de ferro encastades a la roca en els indrets més perillosos), és pot pujar anant en compte. En cas contrari, aconsello anar acompanyat per persones més expertes i utilitzar sistemes d’auto assegurament, tipus “via ferrata”, o bé quedar-se al refugi.

Refugi del Dom Planika
La baixada del pic, i per poder-la conèixer també, la vaig fer per la cara Nord fins el refugi “Triglavski Dom” a 2.501 m. i d'aquí per un camí normal, tot rodejant la muntanya, vaig enllaçar amb el de pujada passant pel primer refugi.


En cas de risc de tempesta, desaconsello passar del refugi, ja que al risc sempre elevat de caiguda de llamps a crestes i pics, aquí caldria afegir-hi que els cables de seguretat farien de conductors de l’electricitat provocada pel llamp. És per això que l’accident podria ser múltiple, com de fet alguna vegada ja ha passat.
Des d'on deixem el cotxe fins al refugi és pot comptar un temps entre 3 hores i mitja i 5 hores, depenen de la condició física de cada persona, i des del refugi a dalt del cim una hora i mitja. Total entre 5 i 6 hores i mitja de pujada, sense comptar parades, i en total unes 12 hores.

En ser terrenys calcaris, l’aigua s’infiltra ràpidament cap el subsòl i no hi ha corrents superficials. Cal anar doncs proveïts de líquid fins el refugi, on sí podrem omplir les cantimplores. A mig camí hi ha un abeurador pel bestiar, però no és segur que sempre ragi.

Alpinistes procedents de la cara Sud, encara a la cresta
L’excursió em va deixar molt satisfet. Quan superes un repte i més si aquest no ha estat fàcil, encara que per molta gent sigui tan banal com enfilar-se a una muntanya, sempre es genera un sentiment de joia i de satisfacció íntima molt intensa, que en el meu cas vaig poder experimentar només una mica quan vaig assolir el cim. El pensament que havia de tornar a baixar per indrets exposats, no em van permetre que em relaxés del tot i pogués gaudir plenament del moment. Això sí que ho vaig poder fer quan, desprès de 12 hores de caminar, vaig arribar al cotxe. Allà, ara sí, vaig relaxar-me i gaudir de manera intensa del sentiment de joia retingut.

la Vall de Krma

En la més absoluta solitud, dins del cotxe, vaig engegar el CD, i la primera peça que va sonar va ser el cor final de la Passió segons Sant Mateu d’en Bach. Amb els ulls tancats, cansat, però profundament satisfet, vaig reviure mentalment l'ascensió, mentre escoltava aquesta música:

 

(Aquesta és una versió de la música que han trobat en el youtube els autors del bloc.)

Us adjunto també l’enllaç de l’excursió amb el seu track per GPS que he penjat al meu bloc del Wikiloc per si algú s’anima i vol anar-hi. També permet veure-la pel Google Earth.

(Josep Vila - Estiu 2011)

Enllaços que el Josep ens comenta:

La seva galeria d'imatges del dia de la pujada al Triglav, paga la pena fer-hi un cop d'ull, seguiu aquest ENLLAÇ. Les fotografies del post són del mateix reportatge.

El recorregut en el Wikiloc.

Totes les fotografies són de Josep Vila, no està permesa la reproducció sense autorització de l'autor.


No voldria tancar aquesta trilogia sobre Slovenja sense donar les gràcies al Josep per la seva valuosa i desinteressada aportació al nostre bloc.

MOLTES G`RACIES JOSEP!!

Ferran d'Armengol
Terrassa - Octubre 2012 

3 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

No sé a qui he d'agrair tots els bons moments que he pogut llegir i admirar al post, perquè sembla que sou un equip.
Bellesa i fermesa del paisatge i de la seva gent. I de Bach, sempre el més gran.

Ferran ha dit...

Hola Olga, gràcies pel comentari. La experiència és del Josep que en veure el primer post ens va fer a mans aquests altres dos. L'Empar i el Ferran sols li hem deixat la nostra tribuna, que té oberta sempre que vulgui.

Unknown ha dit...

Veig que això de ser acollidors és una característica familiar. Moltes gràcies Ferran per la manera que ho heu estat amb mi, per la tribuna que m'heu ofert per poder mostrar el que és una part important de la meva vida, la muntanya i per les vostres aportacions.
Gràcies a tu també Olga pel teu comentari, i si, és una experiència emocional molt intensa desprès d'haver baixat del cim, i ja en terra ferma..., escoltar en la més absoluta solitud i amb l'ànim sensibilitzat, Bach. Bona versió de la seva Passió al You Tube

Terrassa.net