ESLOVÈNIA, L'ENCANT D'UNA REPÚBLICA MODERNA I JOVE (II)

Una vegada més us parlaré d'Eslovènia, però aquest cop ho faré per boca d'un amic que volia fer-nos un comentari a la primera immersió a aquest petit monogràfic dividit i adreçar-nos fins les dades que ell té al respecte per la seva experiència personal de l'estiu del 2011 en pujar al cim del Triglav... ell es diu Josep Vila, un dels fundadors del grup Reversos.

El poble de Bled, vist de dalt del castell

Us deixo amb les seves experiències i ho faré en dos capítols més. Avui començarem amb dades i punts de vista personals. Voldria afegir especialment avui, que ja sabem el programa de Convergència on no es parla per res de la independència, que cal copsar on podria raure Catalunya en comparació a Slovenja si algun dia ho hagués dut endavant.

Piran, a la costa Adriàtica

ESLOVÈNIA, ALGUNS ASPECTES

(Per Josep Vila)

Aquest estiu he passat uns dies de vacances a Eslovènia. El motiu principal d’escollir aquest país, va ser per poder-me enfilar al cim del Triglav, sostre dels Alps Julians i de tota Eslovènia i símbol nacional del país, fins el punt que la seva imatge en forma d’escut està inclosa a la bandera. Els eslovens consideren que no són uns bons eslovens si no han pujat, al menys un cop a la vida, al seu cim. D’aquí que quan tenen 12-14 anys, degudament assegurats, (l’ascensió no és fàcil), els pares els solen dur a la muntanya.

La població on vaig sojornar va ser Bled, poble situat al peu dels Alps, envoltat de muntanyes i boscos i a la vora del llac del mateix nom, fan que tingui un entorn d’una gran bellesa i que permeti múltiples activitats sense haver de fer necessàriament desplaçaments.

La impressió general que vaig rebre com a turista desprès d’haver recorregut una part petita de la seva geografia és de que és un país en fase avançada de modernització, considerant d’on venien, reflectida entre d’altres aspectes, en la seva xarxa d’autopistes, molt modernes i ben senyalitzades, també en el seu parc automobilístic, força actualitzat, així com en el manteniment, al menys la part aparent, de bona part dels seus edificis més cèntrics.

Ljubljana, la seva capital, amb 280.000 habitants, és una ciutat amb una zona central molt interessant, reconec però que tinc una debilitat especial per les ciutats amb riu i més si les seves vores estan cuidades i ben dissenyades com és el cas, per poder-hi passejar o contemplar tranquil·lament un paisatge urbà força atractiu.

A Eslovènia, el 60% del seu territori és bosc. Fins ara ningú l'ha trinxat, i espero que no ho facin, per fer-hi camps de golf, urbanitzacions de segones o terceres residències, ni cap altra actuació destinada a exterminar un paisatge primigeni a Europa i poc valorat pels governs i els especuladors d'arreu. Tenir bosc vol dir tenir les espècies que hi viuen: óssos, llops i linxs.

La gestió de la fauna es fa d’acord amb tots els sectors implicats i l’educació ambiental i la informació sobre el comportament de l’ós bru arriba a tothom. Ja sabem que protegim allò que estimem i estimem allò que coneixem.

Aquest país de l’Europa central està situat entre Itàlia, Croàcia, Hongria i Àustria.

Té una població de 2.000.000 habitants i uns superfície de 20.000 Km2

Mitjançant un referèndum, amb una participació del 93,2% del cens i un vot favorable del 95%, és va independitzar de l’antiga Iugoslàvia l’any 1.991, desprès d’un breu conflicte armat contra l’exèrcit de l’antiga federació.

Inicialment ni la Unió Europea ni els Estats Units defensaven la seva independència.

El 2.004 va entrar a formar part de la Unió Europea.

Quadre comparatiu d’algunes dades econòmiques d’Eslovènia i Catalunya en el període entre el 1.993, (fase inicial de la independència d’Eslovènia), i el 2.010.

	Renta per càpita any 1993 en €	Renta per càpita any 2.010 en €	Variació en %	Taxa atur 2.010 en %
Eslovènia	4.500	20.000	444	8,30
Catalunya	11.200	26.800	240	18,00

(Les dades de la moneda del 1.993, són considerant el canvi a euros.)

Observacions:

1. En el mateix període, el PIB per càpita d’Eslovènia ha crescut gairebé el doble que el de Catalunya. Actualment però, encara està per sota del nostre.
2. La seva taxa d’atur és menys de la meitat que la nostra i inferior a la de França i Alemanya.

Deixo les conclusions, amb totes les consideracions que vulgueu introduir en el raonament, per a cada u de vosaltres.

Els preus en general, són una mica més barats que a Catalunya, però no massa més.

Josep Vila

Agost 2011 Slovenja

Castell de Bled

Les fotografies d'aquesta entrada són de Empar Saez i Ferran d'Armengol
Terrassa - Octubre 2012