On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 19 d’octubre del 2012

ESLOVÈNIA. L'ENCANT D'UNA REPÚBLICA MODERNA I JOVE

El primer cop que vaig anar a Slovenja eren els anys 80 del segle passat.

Érem un grup d'amics que estàvem pel sud d'Austria fent un intercanvi cultural, dia sí dia no, fèiem excursions per distreure'ns. Una d'elles era visitar Maribor, la ciutat més gran d'Slovenja que teníem aprop. Hauríem volgut arribar fins la capital, però proposar-nos arribar fins Ljubljana era una excursió inviable, no ja per la distància, uns 400 km del punt de partida, si no que les carreteres eren pràcticament intransitables per a un autocar com el que ens duia a nosaltres. Fer el recorregut implicava sortir amb el sol i tornar amb la lluna, i estar una hora a la ciutat. A Maribor i vàrem estar tres.
El Llac Bled amb el Castell
Recordo una ciutat oberta i tranquil·la, el dia era brillant, un dissabte mig festiu brillant. Volíem comprar roba i altres coses que a casa, en aquells dies, ens sortirien pel doble de preu. Era dissabte i esperàvem que la gent estaria pel carrer comprant, pensàrem trobar els carrers plens de gent, però no va anar així. Poc transit, cosa que calia agrair tenint en compte que venint de Barcelona, als anys vuitanta ja era una ciutat caòtica del tot. Maribor semblava Barcelona vint o trenta anys enrere, fins tenien vells tramvies funcionant, i eren força vells.

Parc Nacional Triglav - Foto: Ferran d'Armengol
Maribor tenia el seu encant, però allò era la antiga Iugoslàvia, i Slovenja encara era un projecte en el cap d'alguns romàntics. Però el que més em va sobtar era la gris actitud d'aquells alegres habitants de la ciutat. Eren feliços potser, però una pàtina trista inundava tots els racons que visitàrem. Ens va quedar un cert aire nostàlgic i trist, en marxar. Aquella gent no eren feliços del tot, els faltava alguna cosa.

Encara es podien trobar llambordes de la segona guerra mundial omplint places i carrers. Tot es veia una mica abandonat. Per sort feia sol, el dia era alegre i es respirava una pau adormida de difícil valoració.

Un bar a Ljubljana, la capital - Foto Ferran d'Armengol
Vaig tornar ara fa nou anys, però no vaig arribar fins a Maribor. Aquest cops vaig visitar la part més occidental del país. Un país no gaire gran en realitat, però de geografia força complicada per fer llargs desplaçaments, no inviables com vint anys abans, perquè alguna cosa havia canviat i en sentit positiu. Es veia que les inversions havien fet millorar el "modus vivendi", els diners dels eslovens ara es queden a Slovenja i no passen per Belgrad.

És cosa meva, o ja els hi està bé com els va ara? Vàrem parlar amb gent del país i se'ls veia feliços, plens de projectes. Els pensionistes cobren cada mes, els joves no han d'emigrar a Alemanya, cosa que sí feien abans. No han perdut poder adquisitiu, malgrat tenen els seus problemes, està clar! Són com la resta dels europeus, i per sobre de tot, se'ls veu feliços i esperançats, i no pot ser de cap altra manera. Ara mateix, Slovenja és un encant de república moderna, un país on emmirallar-se.

Us he penjat tres imatges captades per la nostra màquina de fotografia i una que he trobat navegant per la xarxa. Quatre imatges típiques de quatre llocs que varem visitar o veure, la de l'ocell, a la capital, és força fàcil de repetir, de fet he vist la mateixa imatge, o una semblant, a d'altres persones que han estat per allí.

Ljubljana de nit - Imatge captada a la xarxa

L'any 2003 Ljubljana era una capital moderna, amb un transit moderat i una arquitectura digna d'una capital que ho vulgui ser. Petita capital d'una petita república sí, amb el seu riu ple de ponts, un Mercat preciós, les seves institucions i amb força ambient estudiantil, gent jove que viu sense cap prejudici la seva vida Slovenja i que de ben segur no enyora cap passat recent.

L'any passat, la ciutat de Bratislava m'hi va fer pensar, però aquest és un altre viatge del que aviat us en parlaré.

Enllaços:

Eslovènia turística

Maribor

Ljubljana

Bled

Parc Nacional de Triglav

4 comentaris:

Maurici ha dit...

Quina crònica més ben parida! Em vénen ganes d'anar-hi, la veritat sigui dita... algun dia serà!

Salut!

Ferran ha dit...

Un lloc ideal per fer-hi caminades Maurici, el Parc de Triglav està molt ben condiconat. També té una part de costa Dàlmata, preciosa, el llac de Bled ja l'has vist i les ciutats són encantadores, penso que nosaltres encara hi tornarem, amb més temps.

Sergi ha dit...

Molt maques les fotos, especialment la primera, amb el llac, el castell i les muntanyes.

Esperem que els hi vagi molt bé als eslovens, amb la seva petita república.

Ferran ha dit...

Està bé formar part d'una cosa molt gran, Sergi, però està demostrat que la proximitat, la petita empresa, el petit país, tot això ens fa ser més propers a l'ideal d'humà pacífic i de bona convivència amb els veïns.

Terrassa.net