On tenim la lluna ara? i el sol!

dissabte, 29 de setembre de 2012

PERE CALDERS - CENT ANYS

Com tots sabem, avui fa cent anys del naixement de Pere Calders. Es per això, i perquè ens agrada, que ens sumem a l'efemèride.

Portada del llibre "Tria personal" d'Edicions 62 (1993) amb tractament d'imatge personal
Qui no ha llegit en Pere Calders?
No cal que us confesseu, ja va fer-ne ell una de confessió:

CONFESSIÓ La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l'altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l'únic que quedava disponible.

Sí, ara que estan tant de moda els micro relats, és bo saber que en Calders era un mestre de les històries micro curtes, però si no heu llegit res més, tampoc cal que ningú es doni cops al pit, estigui aparaulat o no. Cliqueu aquest enllaç i en podreu llegir algun altre, ara mateix; Micro relats de Pere Calders

Dibuix de Pere Calders i Avel·li Artis Gener (Tísner)
Pere Calders també dibuixava  i no ho feia malament, aquesta és una mostra del seu geni, un dibuix fet a quatre mans, o a dos caps i quatre ulls...


Escena d'Antaviana, per Dagoll Dagom
El geni somiador de Pere Calders també ha estat dut al teatre amb els seus relats, potser la més coneguda obra és Antaviana, realitzada pel grup Dagoll Dagom, i que s'ha representat diversos cops i per diversos altres grups teatrals.

Aquí el relat que dóna nom a l'obra, genial Bozzo!





La música d'Antaviana està composada pel genial Jaume Sisa, en aquest altre vídeo podreu escoltar "Cançó i Dansa de l'Arlequí" un tema singular i adient a l'obra de Pere Calders.



Últimament s'han publicat un parell de novel·les, una d'elles inacabada. A "Ronda Naval sota la boira", ens mostra el seu genial esperit crític de la societat que l'envoltava.

Avui podria seguir sent una crítica punyent a la societat que encara ens colla a tots plegats.

Algunes portades de diverses editorials
Podria haver posat una gran llista d'enllaços, que n'hi ha moltes pàgines parlant del mestre de la Veritat Oculta, però seria absurd, així que us envio al google on hi trobareu milers d'enllaços i sols us deixo aquest de Cavall Fort, que el gaudiu.

També, si voleu llegir un altre cop "Invasió subtil", doncs cliqueu el títol.

No vull deixar-vos sense unes últimes paraules del mestre, un altre micro relat.

Miratge
L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d'un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d'aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.


A Rodamots en trobareu més, CLIQUEU!

Terrassa, Setembre 2012
Ferran d'Armengol 

1 comentari:

núria ha dit...

m'encanta el micro relat que has escollit, pena que hi ha molta gent que no li agrada pensar en allò "no maco" que tots tenim... ni amb humor!!!
petonets

Terrassa.net