On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 22 d’abril de 2011

Acromia


Acromia

Si callessin les roses, i el roig emmudís,
sobtadament, i jo, tot d’una gris, despresa
i lliure, i elles, armades amb la tija erèctil
del silenci, si per fi callessin...

Desaprenc tothora els colors, el contorn
establert, cap imatge carrega amb el pes
submís, ni, absurda, enterboleix la retina.
Sé que puc fitar, per fi, enllà l’escorça
del tacte i del perfil après, i restar així,
sota l’ampla ombra d’una tija nua.


Poema: Empar Sáez (publicat al juliol de 2010 a Relats en Català.cat)
Dibuix: Tret de la xarxa (desconec l'autor/a)

3 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Feliç dia de Sant Jordi.
Salut i Terra

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Empar , que no callin les roses ni enmudeixi cap color, que ens segueixin xiuxiuejant cançons de primavera...
Bona tarda de Sant Jordi.
Petons,
M. Roser

Joan Abellaneda ha dit...

és un poema preciós, bestial, de mestra de la poesia
gràcies per compartir i per visitar-me, ets molt amable empar
abraçades mataronines
joan

Terrassa.net