On tenim la lluna ara? i el sol!

dimarts, 10 d’agost de 2010

PER LABERINTS

Teseu i Ariadna al costat del laberint de Creta (Atribuït a Baccio Baldini, 1460-1470) 
British Museum, Londres

L’exposició “Per laberints” que ens ofereix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) està dissenyada per a no perdre-s'hi. Els coneixements, les imatges que ens mostra són tan summament atractives que el passeig per la història és converteix en un gaudi intel·lectual. Com a realitat física, concepte o símbol, el laberint és present en nombroses cultures. El referent més antic el trobem en la mitologia grega, a Creta: el mite de Teseu i Ariadna esdevé un tema literari universal.

La humanitat, des de sempre, s’ha sentit fascinada per aquesta forma artificial, i ha cristal·litzat en ella una munió de sentiments humans. El laberint és un caos dissenyat, una complexitat ordenada, on tenen cabuda totes les emocions: desorientació, por, desig, angoixa, desesperació, tenacitat, perseverança, enginy, intuïció... Les creacions històriques i les contemporànies, en camps tan diversos com la literatura, el cinema, la dansa, la música, o l'arquitectura, han copsat la fragilitat de l’individu envers situacions o espais complexos, laberíntics.

El laberint és la pàtria de qui dubta. El camí d’aquell que intenta arribar al final dibuixarà fàcilment un laberint. Walter Benjamin (1892 – 1940), “Zentralpark” 

Quizá el fin del laberinto –si es que el laberinto tiene un fin–, sea el de estimular nuestra inteligencia, el de hacernos pensar en el misterio, i no en la solución. Es muy raro entender la solución, somos seres humanos, nada más. Pero buscar esa solución y saber que no la encontramos es algo hermoso, desde luego. Quizá, los enigmas sean más importantes que las soluciones. José Luis Borges (1899 – 1986),”Borges o el vidente” 

Michelangelo Pistoletto, El laberint,1969.

No “t'hi perdis”, no te la perdis! Després de la visita, si hi aneu a la tarda, podeu gaudir d’una pel·lícula al Pati de les dones, a l’aire lliure. Hi fan, com cada mes d’agost, un cicle de films que enguany té com a punt d’unió el desig de moviment (“Lost, lost, lost”), l’afany de moure’s per un mateix i de prendre decisions sobre el camí a seguir.


Terrassa.net