On tenim la lluna ara? i el sol!

dilluns, 30 d’agost del 2010

EL SILENCI ABANS DE MÀRIUS TORRES

La música és indestriable de la poesia d’en Màrius Torres, no només per la sonoritat que la conforma, sinó per l’esperit que se’n desprèn. Era la gran afició el poeta. L’estimació per la natura i els coneixements musicals impregnen la seva obra ; hi trobem moltes referències als seus compositors predilectes: Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Händel, Corelli, Couperin..., els músics, la forma, els instruments, les veus, tot un món de música i silenci en la poesia del nostre autor. Els  seus mots s’eleven harmoniosos, s’hissen sobre nosaltres i ens fan veure més enllà.

Un recordatori d’admiració i estima en el centenari del naixement de Màrius Torres (1910-1942)




De la pel·lícula "El silenci abans de Bach" (2007) de Pere Portabella, guió de Pere Portabella, Carles Santos i Xavier Albertí. Dolors Juanpere, del col·lectiu “En Veu Alta” recita el poema de Màrius Torres "En el silenci obscur d'unes parpelles closes".

Un llarg silenci, com en el film, precedeix el poema.


En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent

3 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Com canvia un poema ben recitat de veure'l només escrit en un paper (o en una pantalla). I si a sobre la música l'acompanya...

Empar, gràcies per participar en l'homenatge!

Carme Rosanas ha dit...

Gràcies per la vostra participació!

És agradable llegir i escoltar a la vegada.

Un post bonic!

Galderich ha dit...

Vaig sentir parlar de la pel·lícula però no la vaig poder veure. Ara me n'arrapanteixo.

Quina escena, quin espai buit, quins silencis, quin ball de pianola, quina rapsoda...!

Terrassa.net