On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 21 de novembre de 2010

Castellers, amunt, amunt!

Minyons de Terrassa, 3 de 10 carregat amb Folre i Manilles (3d10fm)


 Diada dels Minyons de Terrassa i acte commemoratiu de la inclusió dels castells al patrimoni cultural immaterial de la humanitat.




Quan observem les expressions de fascinació i sorpresa en els rostres de qui mai abans no ha vist un castell prenem consciència plena de la dimensió de l’espectacle. Ens sol passar que, habituats a les nostres manifestacions culturals, no les apreciem en la justa mesura.


El fet casteller és una tradició excepcional que promou el treball en equip, l’esforç, la superació, la integració, i com a resultat de la suma de tots aquests aspectes s’aixequen unes construccions humanes que ens deixen bocabadats, per més que hi estem avesats als grans espectacles i als efectes especials de les pel·lícules. Els castells no s’assemblen a cap altre fet conegut d'arreu; és una tradició cultural que sempre ens emociona, hi sents l’esforç compartit, la suor, el pes dels pisos sobre les espatlles, les mans que els subjecten, els peus que hi pugen i també hi caus i fas llenya amb ells, rius i crides quan es basteix amb èxit.

Què hi trobem que els fa tan atractius, tan insòlits i extraordinaris? Potser es concentra en les torres humanes allò que ens proporciona les veritables motivacions per créixer, hom hi troba il·lusions en els reptes que es planteja, de forma individual o col·lectiva, l’esforç per aconseguir quelcom que no és material, tan sols l’esperit de diversió els mou, l’estímul de superació persegueix carregar un castell ben alt, i aixecar tot seguit la mà un instant per acaronar el cel.


Que la Unesco hagi declarat els Castells com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat és un fet molt positiu, un reconeixement a nivell mundial que els dóna un gran suport per a superar possibles contratemps en aquesta època de dificultats econòmiques. Podria ser bo també per a projectar-nos tots nosaltres en una de les millors imatges que tenim com a país.

Fotografies: Empar Saez i Ferran d'Armengol

***

Terrassa 21 de Novembre de 2010

3 comentaris:

Fidel ha dit...

Holaaa !!!!
Malauradament, jo no hi era, però la vostra crònica em fa sentir com si hi hagués estat.
Casualment, o no, vaig estar a la plaça de la vila de Gràcia: els 'nostres' castellers, els del barri, van fer un modest però meritori 4 de 8

Empar ha dit...

Un 4d8 està molt bé, Fidel, té molt de mèrit! Endavant amb els reptes que volen tocar el cel!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Trobo que els Minyons de Terrassa tenen una molt bona filosofia al no presentar-se als concursos. Penso que la cultura popular no s'ha d'encotillar i ha d'estar oberta a tothom i més ara que els castellers són patrimoni de la humanitat. Jo sóc partidaria de fer exhibicions, perquè ningú es senti superior.
Una salutació de l'estil enxaneta,
M. Roser

Terrassa.net