On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Joan Maragall, elogi de la paraula

 Retrat de Joan Maragall, per Ramon Casas, colecció del MNAC, Barcelona.

Avui es commemora el 150 aniversari del naixement d’un prohom de les lletres i la cultura catalana, Joan Maragall i Gorina (1860-1911). La seva poesia, i els escrits en prosa, molt més abundants, basteixen una obra literària que Carles Riba ens defineix en aquetes lúcides paraules:

“La seva extraordinària originalitat consistí a estar en el pont, a saber fondre l’antic sentimentalisme dels renaixements amb el realisme que s’iniciava: a saber ésser alhora místic i orientador, cantor visionari i definidor moral.”

Selecciono un fragment de l’esplèndid discurs “Elogi de la paraula” que va fer Maragall al prendre possessió de la Presidència de l’Ateneu Barcelonés, el 1903. 

“I quan els poetes sàpiguen ensenyar-nos-el, aquest llenguatge sublim, i fer-nos oblidar tot altre, després d'haver-lo oblidat ells mateixos, llavors vindrà’l regne llur, i tots parlarem encantats per la música creadora. Tots parlarem mig cantant amb veu sortida de la terra de cadascú, menyspreuant l'artifici de les llengües convencionals i cadascú s'entendrà només amb qui s'hagi d'entendre; però quan parli del fons de l'ànima amb amor, se farà entendre de tots aquells que en encantament d'amor l'escoltin: perquè en amor succeeix això, que mig entendre una paraula és entendre-la més que entendre-la del tot, i no hi ha altre llenguatge universal que aquest.”


Qui millor que en Joan Maragall per defensar i creure en el veritable valor de la paraula? En la vibració de l’aire, fet material, es concentra l’ànima de l’home, en les paraules vives i canviants es reflecteix la creativitat humana, ens desvetlla l’esperit a través de les idees que contenen. El llenguatge és el medi que tenim més a l’abast, un vehicle per a la creació artística que ens apropa, íntimament, emocionalment als altres. La comunicació veritable per mitjà d'un llenguatge universal, el literari, el poètic, és l'expressió de la bellesa de la creació, i conté, per tant, l'expressió variada de la terra i la seva parla.

Per Maragall la paraula és sagrada, és guspira de llum i inspiració, reflex de la llum infinita que creà el món. Ell propugna un respecte, una reverència pels mots autèntics que són expressió d’amor, i per tant, eterns. N’abusem, ens diu, d’aquest do diví: les paraules buides, insubstancials, l’excés de parla, la parla vana, grollera, o artificiosa, tot plegat ens entorpeix els sentits; és l’antillenguatge, té significat, però tanmateix és buit de sentit. El gran poder del llenguatge ben emprat crea vincles de solidaritat entre els homes, diàlegs i convivència plena.  

El silenci, llavors, quan la paraula és autèntica, adquireix plenitud. El recolliment i la contemplació, i una actitud creativa en el silenci ens mena al descobriment de la bellesa i l’amor.

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

Els poetes ja fem, per escriure i proclamar la bellesa o la realitat més crua. Però els lectors no compren poesia.

Terrassa.net