On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 10 de gener de 2010

Lhasa de Sela, en el record.



Rising, de l’àlbum Lhasa (2009)




Lhasa de Sela, en el record.



No ho volia creure, Lhasa, no. Ho he llegit en els comentaris als teus vídeos, quan et volia tornar a sentir. Havies mort l’u de gener d’enguany d’un càncer de mama, després de gairebé dos anys de lluita.

Només cal sentir-la cantar per adonar-se que la Lhasa és especial, era especial. Una capacitat de fer sentir i crear bellesa il·limitades, extremadament melancòlica i nostàlgica. La seva veu és una carícia pregona i càlida que et nua la gola. Es deia com la capital del Tíbet. El nom de Lhasa se li va acudir a la seva mare quan la petita ja tenia cinc mesos, mentre llegia el Llibre tibetà de la vida i la mort. Pensà que era el nom idoni per aquella criatura tan somrient i d’ulls ametllats.

He descobert la teva infantesa, Lhasa; com m’hagués agradat viure la meva així!, mai vas anar a l’escola; la mare us ensenyava, a tu i les teves tres germanes en un vell autobús escolar convertit en llar que recorria les carreteres de Mèxic i Estats Units, sense televisió, electricitat, aigua corrent ni telèfon. Les petites llegíeu tot el dia, escoltàveu música i organitzàveu espectacles. Vas començar a cantar en un bar grec de San Francisco als 13 anys, quan els propietaris quedaren impressionats en sentir-te. Després vindrien més locals sorollosos, a Montreal, on cantaves amb els ulls tancats, en diferents llengües (espanyol, francès i anglès).

Posteriorment, quan ja era famosa va explicar sobre aquella època: “Pensava que no podia enfadar-me amb ells perquè no estaven obligats a escoltar-me. Era jo qui havia de fer que ho volguessin, de debò, i no per cortesia”

Ho vas aconseguir, Lhasa, tens molts admiradors arreu del món que t’escolten de veritat i et segueixen. Et sentim molt a prop; quedem astorats, hipnotitzats per la tremenda sensibilitat que t’habita.

Va morir quan tenia 37 anys, plena de vitalitat i amb molts projectes (volia versionar les cançons de Víctor Jara, el seu heroi de la infància). Et trobarem molt a faltar, Lhasa. T'estimarem allà on siguis.



Pa’llegar a tu lado de l’àlbum La llorona (1997)

Obituari a "The Guardian", clicant en el títol de l'entrada.
Text: Empar Sáez

Terrassa.net