After Dark - La melodia d'Haruki Murakami
Una novel·la per llegir en una nit, en el temps en el que transcorre la història, a temps real, assaborint la música dels bars impersonals, a soles, amb un llibre a les mans, i sentint el que ens explica Murakami com si fos real, o li passés a un mateix. Ell és darrera aquesta càmera omnipresent que té veu, i darrera els diàlegs dels protagonistes, però no pensa per nosaltres; aquesta és la nostra feina com a lectors. Un text modern en la forma i, evidentment, en la història, que és el reflex d’una societat que coneix molt bé. La nit és l’escenari i el temps on s’entrelliguen les vides dels seus personatge, éssers que no poden dormir quan toca, o que no volen despertar d’un son balsàmic, que els guareix de la realitat (fabulosa la recreació contemporània del conte de “La Bella Dorment”). És en aquesta nit que hom pot parlar amb desconeguts de coses que no havia dit mai a ningú; hom pot sentir a algú altre, aparentment molt llunyà al seu món, increïblement pròxim, i trobar les claus per salvar la incomunicació que abat la seva vida. Una història captivadora, que ens mostra d’una forma senzilla que després de la fosca, de la negra nit, sempre bé la claror, i la llum del dia.
Empar Sáez
Banda sonora del llibre:
Go Away Little Girl – Percy Faith
Five Spot After Dark – Curtis Fuller
April Fool’s – Burt Bacharach
More – Martin Denny
My ideal – Ben Webster
Sophisticated Lady – Duke Ellington
Jealousy – Pet Shop Boys
I Can’t go for that – Hall and Oates
Cantata de Scarlatti – Brian Asawa
Sonnymoon for two – Sonny Rollins
Bakudan Juice – Shikao Suga
Solo saxo: Harry Carney
After dark - Nit de jazz
No tinc present si mai m’he sentit tant a prop d’un escriptor com ara d’en Murakami, potser sí, amb Paul Auster i la seva trilogia de Nova York. Però ara podríem ser a qualsevol ciutat del Japó, a Kyoto, a Okinawa potser, on l’autor ens explica una llarga nit de dues germanes, una que dorm de fa mesos en una estranya situació de son voluntari i profund, i l’altra germana que no pot dormir. I la història va apropant dues vides en silenci gairebé, en una nit de màgia. Veiem com els personatges viuen la seva solitud cercant la proximitat dels altres. Tots tenim alguna cosa per explicar, i aquí, en aquest llarg relat que es fa curt, observem com es fa visible aquella màxima que ens demana escoltar al desconegut que se’ns apropa en silenci; el seu missatge pot ser vital per nosaltres. I aquesta ha estat la sensació, el que m’ha passat amb l’Haruki Murakami, quan he llegit un llibre com “After Dark”, l’he sentit com si un desconegut s’atansés a la meva taula, al meu seient del tren i comencéssim una conversa banal, però amb la diferència del que ens és indiferent, aquell missatge entra a poc a poc dins nostre i deixa una petja, un record que un altre dia o una altra nit t’ajudarà a fer un pas, o potser ja t’ha ajudat —m’ha ajudat— a fer-lo.
Una lectura reposada, intel·ligent i amb una prosa propera a una bona conversa.
===> La meva opinió; llegir-lo és molt aconsellable!
Ferran d’Armengol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada