On tenim la lluna ara? i el sol!

dissabte, 5 de setembre de 2015

VIATGE AL PERÚ 2015 - II - DES D'ICA I NAZCA FINS AREQUIPA


El matí l'hem passat entre ocells i animals marins navegant per les illes Ballestas, però calia tornar a terra, i per fer-ho més contrastat, ens n'anem al desert d'Ica, on hi ha l'oasi de Huacachina.

Les corbes capricioses de les dunes (Foto Empar Sáez)
Tot i que primer ens porten a una vella destil·leria de Pisco, la beguda alcohòlica més famosa del Perú, no n'hem deixat imatges, i és estrany, hauria jurat que alguna foto havíem fet, però no. Ara, això sí, un parell d'ampolles varen caure a la motxilla, i les tenim a casa.
Dos en un tubular a Ica
I tot seguit ens n'anem a dinar a la llacuna de Huacachina, ens fiquem en un bar típic de turistes, no seria on hauríem anat nosaltres pel nostre compte, però el guia que ens han assignat per aquesta visita no ens ofereix altres opcions, i després tenim excursió per les dunes amb els tubulars.
El Roger fent sandboard a les dunes de fort pendent
Baixant del tubular

Canvi de plans, dinarem després de l'excursió, millor, amb l'estomac ple no sé com hauríem acabat. Cal dir que l'experiència ha valgut la pena. L'Empar ha perdut, en un dels diversos i constants vots, un vidre de les ulleres, i per sort, el conductor l'ha recuperat en acabar el passeig i ens l'ha dut mentre estàvem dinant en aquell restaurant fosc. Direcció a Nazca. Un altre dels passatgers ha perdut la gorra, la buscava amb la vista, li devia tenir molta estima, però no l'ha recuperada pas, ha volat ves a saber on.

La llacuna d'Huacachina i les nostres ombres

A la cresta de la duna, el Roger

Pujant fins la cresta de la duna








En les dunes d'Ica a la llacuna de Huacachina
Les dunes de Huacachina són la porta d'una gran zona desèrtica al sud del Perú.


De fet, la llacuna és aquests dies, i degut a les festes nacionals, un bullidor de gent.
Després de les dunes de Huacachina, ens varen dur fins a la ciutat de Nazca, on sols vàrem poder ficar-nos a l'habitació d'un dels hotels del centre, demà venia la primera de les coses que sempre m'han fet mirar a aquest racó de món per venir de viatge: les línies de Nazca.

Els intrèpids exploradors just abans de pujar a l'avió per sobrevolar Nasca
L'astronauta és l'única que està en un petit turó, com si vigilés al ramat de figures que omplen la vall.
L'astronauta

El lloro
Aquesta diuen que és el lloro, però a mi, ara mateix, em recorda a l'estació espacial internacional, com a mínim allò que li surt del cap, i amb força imaginació, el cos del lloro ben podria ser una parabòlica, no?

El mico

Línies sota de la figura del mico
Deia un guia que, les línies, tenen una porta d'entrada i que el camí els duu fins la sortida, que no són figures tancades, i que els fa pensar que les figures siguin camins iniciadors o per futurs iniciats al món secret de les classes dominants de la cultura, en aquest cas Nasca.

El Colibrí

L'aranya

El Condor
Hi ha més figures, la balena, el gos, les mans, l'arbre... però us puc remetre a la Viquipèdia i acabarem abans, o puc aconsellar-vos anar a Nazca, i que no ho deixeu passar més temps.

Després de Nazca i després de dinar al poble i fer-ne un passeig pel centre, agafem el bus de línia que ens ha de dur fins a Arequipa, la regió no peruana del Perú, segons alguns. No cal entrar en detalls, són coses de les guerres amb Xile.
El desert ens acompanya les hores de llum que ens resten en el viatge, fins que veiem el sol amagar-se per l'horitzó de l'oceà Pacífic.



El bus no atura el seu camí, ni per fer dues fotos a la posta de sol, des de dins mateix podem captar aquesta imatge, sortint d'un poble poc abans d'enfilar els cims i apartar-nos de la costa pacífica.


Queso helado, i no helado de queso, és molt diferent!

A la ciutat d'Arequipa s'hi ha d'anar, però està tant apartada!

Em fa pensar, encara que molt de lluny, amb la ciutat d'Antigua a Guatemala, però bàsicament pels seus molts convents i restes religioses que, una aquí i una altra allà al costat, omplen el centre històric d'Arequipa.


Estem a més de tres mil metres, comença a notar-se l'alçada, i algun desperfecte en el cos fa les seves malures. Els cims nevats ens avisen que aquí encara hi ha més alçada que no tenim aquí mateix.

Convent de Santa Catalina

El convent de santa Catalina és tot un poble, i mereix ser visitat, és una de les joies deixades pels clergues portats pels invasors castellans.


Tres imatges del Convent de Santa Catalina


Ja fora del convent, cal visitar altres racons com la Casa de Moral, una restauració fidedigna de com vivien els colonitzadors i els seus descendents. Va ser destruïda per un terratrèmol i abandonada, fins finals del segle passat que va ser reconstruïda pel consistori que l'ha convertit en un museu.

Volcà Misti des de la terrassa de la Casa de Moral
També visitem el museu dels "Santuarios Andinos", on hi tenen la mòmia Juanita, una noia que va ser abandonada a tocar del cim d'aquest volcà, l'Ampato, per calmar la seva fúria. Si en voleu veure imatges, aquí mateix les teniu.

Per la tarda visitem també la catedral, però ràpid, els vigilants van tancant el pas a la gent, estan preparant les festes nacionals i no hi ha temps per a visites. Fem un tomb pel centre d'Arequipa, i cal dir que la ciutat ens ha agradat, malgrat està una mica deixada.

Aquí comencem a fer consum del mate de coca, en tots els hotels n'hi ha a la recepció pels seus ostes, és gratuït i en pots prendre sempre que et vingui de gust.

Cosa rara, el Roger es queixa que està cansat i que li fa mal la panxa. Anem a descansar quan el sol s'amaga, encara no són les set. Com demà cal llevar-se d'hora, està bé anar a dormir aviat.

La cosa serà com hem passat la nit, però aquesta ja és una altra història. Demà anem a la vall del Colca, a Chivay, i després ens arribarem fins a Puno. Però això serà part de l'entrada de la setmana vinent, us prometem fotos espectaculars.

Us hi esperem!

Terrassa, setembre 2015

Totes les imatges són del Roger, l'Empar i el Ferran,  la seva utilització és lliure, sempre que s'esmenti la seva autoria, que està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons.



Terrassa.net