PAPALLONES I ROELLES
El coreògraf i ballarí Salvador Mel•lo
No tinc gaire clar si el món dels esbarts dansaires aixeca moltes passions, potser qui es troba dins de les seves diàfanes fronteres sent amb vehemencia i força els neguits que s’hi couen per dins, o potser sols retè la nostàlgia dels que es varen viure ja fa unes dècades. Si parles de l’Esbart Verdaguer, es possible que els no neòfits aixequin una cella i diguin: "potser sí que em sona".
Narrar la vida d’un d’aquells personatges, gairebé desconegut per la gran majoria de la població, té un mèrit afegit per l'escassa, gairebé nul·la, documentació de domini públic, i per la gran tasca de cercar informació d'aquells que hi convisqueren, d’una manera més o menys directa, per treure’n dades prou valuoses i tirar endavant el projecte biogràfic d'en Salvador Mel·lo i Nicola (1930-2001).
El Director del programa de TV3 Nydia, Jordi Lara, es va proposar dedicar-li un programa especial (cinquanta-cinc minuts de televisió) al dansaire i coreògraf Salvador Mel•lo, o Melo com diu en el seu carnet d’identitat. En Jordi Lara també va escriure aquest llibre que us mostro. Ja fa uns anys que va ser publicat, però no ha estat fins ara que ha caigut a les meves mans (en una nova entrada, la propera setmana, explicaré el perquè i com).
Avui sols volia fer constar la gran iniqüitat que representa el parlar d’un mestre del món de la dansa, de la nostra Terra, i que la feina realitzada passi gairebé inadvertida. Com en un joc del destí paral·lel al protagonista de la història fora injust ignorar aquest llibre, tenint en compte el ric estil literari que utilitza Lara, amb un lèxic planer i sense embuts, seguint el fil argumental d'una vida exposada al conflicte dels grans personatges, sense amagar la realitat de l’home, d’un individu que va tenir la gosadia de somiar, despert, i que per un temps efímer va abastar la bella quimera de crear una companyia de Ballet Català.
Lara aprofita per expressar algun punt de vista personal i analitza la situació històrica viscuda pel coreògraf i ballarí, “un protagonista de novel•la”, com es comenta en el pròleg. Ens transcriu allò que la gent que envoltava a Mel•lo li explica: sobre el seu caràcter, la seva obra, el seu neguit i uns últims anys de solitud. El títol del llibre el treu d’una de les seves coreografies, que és un dels fils conductors del relat, no gaire extens (al voltant de les cents pàgines), però prou aclaridor. No desvetllaré res, perquè crec que és un llibre que cal llegir per conèixer una Catalunya, i uns catalans que mereixen més atenció, no ja sols en Mel•lo; també el Cubeles, l’Eulàlia Blasi, Cohí Grau, l’Antonio Vidal, Serra, Millet i altres noms que surten en aquesta petita història d’un gran home. Un personatge novel•lesc que va morir en la solitud del seu pis del carrer de Marina, diuen que intentant quadrar una coreografia de la dansa dels vehicles que veia passar, pel pont de Marina, de la seva finestra estant.
Avui sols volia fer constar la gran iniqüitat que representa el parlar d’un mestre del món de la dansa, de la nostra Terra, i que la feina realitzada passi gairebé inadvertida. Com en un joc del destí paral·lel al protagonista de la història fora injust ignorar aquest llibre, tenint en compte el ric estil literari que utilitza Lara, amb un lèxic planer i sense embuts, seguint el fil argumental d'una vida exposada al conflicte dels grans personatges, sense amagar la realitat de l’home, d’un individu que va tenir la gosadia de somiar, despert, i que per un temps efímer va abastar la bella quimera de crear una companyia de Ballet Català.
Lara aprofita per expressar algun punt de vista personal i analitza la situació històrica viscuda pel coreògraf i ballarí, “un protagonista de novel•la”, com es comenta en el pròleg. Ens transcriu allò que la gent que envoltava a Mel•lo li explica: sobre el seu caràcter, la seva obra, el seu neguit i uns últims anys de solitud. El títol del llibre el treu d’una de les seves coreografies, que és un dels fils conductors del relat, no gaire extens (al voltant de les cents pàgines), però prou aclaridor. No desvetllaré res, perquè crec que és un llibre que cal llegir per conèixer una Catalunya, i uns catalans que mereixen més atenció, no ja sols en Mel•lo; també el Cubeles, l’Eulàlia Blasi, Cohí Grau, l’Antonio Vidal, Serra, Millet i altres noms que surten en aquesta petita història d’un gran home. Un personatge novel•lesc que va morir en la solitud del seu pis del carrer de Marina, diuen que intentant quadrar una coreografia de la dansa dels vehicles que veia passar, pel pont de Marina, de la seva finestra estant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada